antonicasals |
dimarts, 1 de setembre de 2009 | 16:35h
Gairebé dos mesos és el temps que ha passat des que el 12 de juliol vaig penjar la darrera entrada en aquest bloc. En aquests dos mesos he fet tres setmanes de vacances, dues setmanes de feina, i una nova setmana de vacances. I per diversos motius no sempre fàcils d'explicar, no he estat en condicions de mantenir viu el bloc. Ara, amb el retorn a la rutina (les rutines) sembla que tot sigui més fàcil. En aquest temps he tingut la possibilitat de fer moltes petites i insignificants però alhora grans coses. He llegit, caminat, pujat muntanyes, he anat en bicicleta, he vist pel·lícules, he dormit de nit i he fet la migdiada de dia. M'he emprenyat (com tantes vegades) llegint el diari i he mirat molt poca televisió. He respirat. I bàsicament, he descansat de la feina, que ja em convenia. I parlant de la feina, ara a preparar l'hivern. A suportar la histèria col·lectiva de l'anomenada grip nova (abans dita grip porcina, però li van canviar el nom per molts motius, un d'ells m'imagino que la por d'un sector tan nostrat com el de les llangonisses a ser víctima del descrèdit...) i a no oblidar que d'aquí a tres mesos ja tindrem aquí la grip vella. De les coses que hem fet potser en sortirà algun post en els pròxims dies. M'he llegit d'una tirada els Mil·lèniums i encara m'estic recuperant. Però he llegit també el darrer llibre de Bernardo Atxaga i altres coses.
M'he engreixat i ara toca perdre pes. Potser perquè les mans ara em queden més lluny del teclat em costa tant escriure. O potser sigui perquè les coses que no diem de vegades són més importants que les que diem. En tot cas, penso que ja sóc aquí de nou. Per a qui passi per aquí voluntariament o desprevinguda.
antonicasals |
dimecres, 2 de setembre de 2009 | 20:43h
Gràcies pel teu seguiment, pels comentaris i per la felicitació. La vaig rebre, però la vaig veure des del mòbil i fer gestions internàutiques via telefònica no és el meu fort. Espero recuperar aviat rutines, no només escriptores sinó, sobre tot, lectores. Una abraçada.
T'envií allò del Netlog, no sé si t'arribà....
M'alegre de tornar a llegir-te.
Una abraçada.