Un "líder republicà", "cremaconvents", "anticatalanista", "radical", "el senyor Lerroux".. enterrat amb la presència de "personajes relevantes del régimen franquista" No cal fer massa comentaris però m'ha agradat constatar i veure les imatges i les volia compartir.
Home, no és d'estranyar. Del Lerroux de la Setmana Tràgica (anticlerical i republicà) al de la Segona República Espanyola havien passat moltes coses. Entre elles, el Partido Radical havia perdut l'element incendiari i s'havia quedat en pilotes ideològiques, mostrant la buidor retòrica personalista del seu discurs, exactament igual que els Ciudadanus d'ara (la ideologia dels quals, a banda de l'espanyolisme demagògic, passa per les frustracions de diversos egos que haurien donat un braç perquè els nomenassen regidors o consellers de cultura) ... o que el PURA de Blasco Ibáñez, que era el seu germà en la demagògia. Recordem que el blasquisme "oficial" fou l'inventor del blaverisme a València (l'infame Azzati), quan els seus sectors més coherents i crítics s'acostaren a l'ideari de Macià; i el seu ascendent electoral es veié amenaçat, com Lerroux, pels qui eren vertaders republicans federalistes i/o vertaders esquerrans més enllà de la "pose" decimonònica a l'estil Monsieur Homard. Així, tant els uns com els altres -blasquistes i lerrouxistes- es veieren abocats a acostar-se a les dretotes espanyoles, amb qui compartien molt més que no amb les forces que havien endegat la República i que els deixaven en evidència. Per això Lerroux acabà fent govern amb la CEDA parafeixista (Gil Robles era saludat als meetings braç en alt i al crit de "Jefe, Jefe" -o sia, la traducció espanyola de "duce" o "führer") i sent ben estimat per la Falange.
Cançoneta de l'època de la República: "Ya viene el verano, ya viene la fruta, y el cara de pera (Gil Robles) es un hijo pu...", . Mireu la foto del cartell que hi havia a la Porta del Sol de propaganda electoral, cara de pera cara de pera total.
"Alacandru" Lerroux, líder del Partido Radical. Crec que va ser força apartat en el moment de la victòria del Front Popular a les eleccions del 1936 . Em sembla normal aquest "funeral/homenatge" a l'època de la dictadura, una manera de dir que hi havien republicans que no van veure malament el que va ser sortir del cop d'estat. Això sí, TORNAREM, SALUT I DURRUTI!!!
"Ya viene el verano, ya viene la fruta, y el cara de pera (Gil Robles) es un hijo pu...", . Mireu la foto del cartell que hi havia a la Porta del Sol de propaganda electoral, cara de pera cara de pera total.
Em sembla normal aquest "funeral/homenatge" a l'època de la dictadura, una manera de dir que hi havien republicans que no van veure malament el que va ser sortir del cop d'estat.
Això sí, TORNAREM, SALUT I DURRUTI!!!