L' important de la llum de l'Occitan per nosaltres.
Anònim |
dimarts, 27 de desembre de 2005 | 02:51h
No són el mots. És el fet de que una part no te vocacció d'ésser el tot. És l'equilibri compartit.
No és substituida per els països provençals, ni per els països gascons, ni per els països llemosins, ... per versemblantssens o conjuntures com la qüestió de la aturada de Poitiers.
El seu exit no va ser en abanderar la reconquesta pels no àrabs del govern dels territoris. Si més no els seu protagonisme va ser la resistència a ser ocupats, capdal en la lluïta per la supervivència, fent bo el dit de Camilo José Cela del que resisteix guanya.
Va ser la resistència a la dominció arab a Europa. La Ceuta i Melilla reguladora d'aleshores.
De segur que la creu de Napoleó no hi és, amb la Marseillesa enviant a les enfants de la patrie occitan a fer les Russies, per engrandir La France.
No és substituida per els països provençals, ni per els països gascons, ni per els països llemosins, ... per versemblantssens o conjuntures com la qüestió de la aturada de Poitiers.
Va ser la resistència a la dominció arab a Europa. La Ceuta i Melilla reguladora d'aleshores.