Perduts en la
pròpia retòrica, la por ens priva d’eixir de la gàbia. Que el fet de tenir unes
ales però no haver-les utilitzat des que les tenim, fa que mai hàgim conegut
què és volar, quin és el cant dels ocells: la llibertat. I essent polls de
mena, doncs, pocs pollastres s’animen a esvalotar el galliner. I és que quan
alguns diuen quiquiriquí, d’altres prefereixen seguir ponent ous en el
niu de l’ambigüitat calculada.
En aquest sentit,
cal dir ben alt que qui sigui nacionalista i, per conseqüent, no sigui
independentista traeix als interessos nacionals de Catalunya. Perquè si
t’estimes i vols el millor per la teva nació, no pots trobar en el nacionalisme
la gestió permanent de la teva existència. Perquè o s’és en plenitud o més val
seguir ponent ous supinament. Perquè tenim el dret a ser catalans, i prou. Que
ja estem farts de justificar-nos davant de martingales constitucionals com la
CE i artefactes inventats fets a mida com és Espanya.
I en efecte, estant
indecisos, no decidim. Però si inflem el pit d’orgull tot decidint-nos,
decidirem. I si el següent pas ja és una conseqüència de la lògica: hem d’estar
decidits a decidir. Per tant, decidim. Perquè decidir és portar a una conclusió
definitiva el nostre litigi amb Espanya: la independència. Perquè qui no
decideix és decidit per un que sí que ho fa, i de quina manera! Perquè no
aixecar el dit quan toca ni donar un cop sobre la taula quan la presa de pèl ja
arriba a altes quotes de calvície, és propi d’insultar-se gratuïtament davant
del mirall, cada dia, quan hom es lleva de bon dematí.
Perquè, interpel·lant Konrad Adenauer, malgrat visquem
en el mateix sostre, no compartim el mateix horitzó. Per aquest motiu,
aprofitem la cruïlla històrica que ens ha tocat viure per decidir que la nostra
supervivència nacional passa per ser un Estat propi o bé tirem el barret al foc
i decidim creure’ns el projecte espanyol, encara que sigui caduc, mentider i
bufanúvols.
+ Article publicat a "El desconsol" d'El Matí Digital.cat
Però jo sé que d' independents ho som des d ' el Tractat de Corbeil (1258),que és un tractat internacional.
Jo diria doncs que això de l' independencia ja està resolt de fa temps i temps.