Avui no podrem acompanyar-te a Figueres, però estarem ben aprop teu quan a la vesprada puges a l'escenari de l'Acústica per cometre l'esgarrifant delicte de cantar. Has passat dies difícils, convertit en perol de cucanya i sotmés a les bastonades a l'aire que els defensors de la democràcia i la llibertat t'han volgut etzibar. No és un fet anecdòtic però tampoc respon a cap estratègia calculada: forma part de les darreres raneres d'una ofensiva que ja ve de molt lluny i que al País Valencià coneixem tan bé. Han tacat el teu nom, han escampat l'ombra del dubte -la premsa "neutral", ja em perdonaràs l'eufemisme, et tractava l'altre dia de "controvertido cantautor"-, t'han afegit a la llista de sospitosos de formar part d'un club pervers i execrable, dipositari d'una iniquitat que no es molesten en precisar: pertanys al "món radical violent", dones suport a iniciatives anatemitzades, giravoltes entorn de l'eix del mal. D'això ara se'n diu mòbing, un assetjament moral que sempre té dues finalitats: lacerar moralment el destinatari i fer-lo fora d'on és. Sabem que no et faran fora, ans al contrari, et refermaràs en la teua posició, infinitament més honesta, antiviolenta i democràtica que la dels teus mediocres assetjadors. Però temem que et procuren dolor: el dolor de veure't enmig de la seua partida d'escacs, de veure el teu nom embrutat en les seues boques infames, de converir-te en presumpte delinqüent pel mer fet de cantar les teues belles cançons d'amor i revolta. Tan de bo Figueres, d'aquí unes hores, siga una festa i que aquells que t'han envestit reben com a resposta un somriure immens que delate la inutilitat de la seua tàctica espúria. No hi serem, però des de Benifairó de la Valldigna, amb tots els músics valencians, mirarem de somriure amb tu.
Frechina, com no tinc altra manera de contactar amb tu aprofite aquest bloc. Farem un Cant al ras a Altea el 17 d'octubre que es dirà Cant a la Serena. Hem obert un bloc amb el mateix nom a Vilaweb. Ho tenim tot pràticament enllestit i el que ens cal ara és promoció. Raimon Galiana raimongaliana@mesvilaweb.cat
Josep A. Collado| Adreça electrònica |
dimecres, 16 de setembre de 2009 | 11:08h
Primer que res, vaja per endavant que aquests comentaris no haurien d'estar precisament ací, però ja que, com deia ma mare, hem encetat el meló....
Pel que veig, açò si que ha estat arribar i poar, amic Galiana. Sembla que la teua visita a la darrera edició del Cant al Ras de Massalfassar ha estat molt profitosa: en pocs mesos ja tenim una nova versió a les comarques del sud. Personalment crec que és una bona iniciativa. Com se sol dir: tota pedra fa paret i si això ha de servir per que la música de tradició oral tinga una major presència pública també a al sud del País, benvinguda siga. Només una objeció i un dubte. Deixant clar que cadascú és molt lliure de fer allò que li done la gana -faltaria més- la meua modesta opinió és que un projecte com el que contes, tan calcat al de Massalfassar deuria d'haver-se comunicat al seu creador a priori i no a cosa feta. Almenys jo ho hauria fet així. Potser que, en realitat haja estat així i no ens hem assabentat els amants i usuaris d'aquest important esdeveniment anual, amb la qual cosa en aquests moment estiga, com es diu vulgarment, pixant fora de test. Si és així les meues humils disculpes. Per altra part, el meu dubte és: aconseguirà el Cant a la Serena la puresa que se li pretén?... evitarà la participació voluntària i desinteressada de tots aquells i aquelles que "des del folk, la riproposta, els grups folclòrics i tota la mena de músiques basades més o menys en la música tradicional" estan d'una manera o altra per mantenir la tradició? Segons es diu a Vilaweb, referints-se al projecte i a la participació confirmada de Botifarra "no cal reinventar, mistificar, folcloritzar, dissimular aquesta música". La veritat és que, amb aquests pressupòsits, tinc vertadera espectació pel futur del projecte. No puc, en qualsevol cas, més que manifestar el meu desig d'èxit a la iniciativa. Com cantava Llach: Que tinguem sort.....
Efectivament és a partir de Cant al Ras que ho varen pensar i li van dir allí mateix a Frechina que faríem una cosa semblant al nostre poble. Ja saps, o no, que de pur no en tinc res, simplement, les meues companyes i jo, volem fer una nit de música de tradició oral, que com tu ja saps, és tot el contrari de la puresa. Una volta li vaig dir als d'Al Tall que si no existíren els haurien d'inventar, però el que fan ells i molts més no és música tradicional. Ara, veges per on, han descobert Botifarra i tal volta puguen descobrir la música tradicional, si més no, la valenciana. I és veritat que els grups folclòrics tendeixen a la mistificació i, sobre tot, els cantants no tenen molta qualitat i que estan mediatitzats pels balladors, però ací hi ha més música tradicional que en tots els grups folk, riproposta i mediterranis. El gran problema no és la continuïtat i la puresa, són els diners i per cert ens cal omplir les taules del sopar a 10€ per gratar uns céntims d'on pagar les minses despeses. Nosaltres ni tan sols tenim al darrera una colla de dimonis o qualque associació. I un altre problema és com podem atreure públic de fora de la comarca. Malauradament aquest país és molt llarguerut, d'Alacant podem esperar ben poca cosa i de València parem lluny físicament i llunyíssim mentalment. Ens vorem el dia 17. Truca per fer la teua reserva del sopar i vine amb un grapat de companys i companyes. Raimon Galiana
Sempre son els mateixos mediocres, els que ara fan escandol de la postura del Cesk avans anaven als concents de l'Ovidi i d'en Raimon i es feien la foto a primera fila, em foten fàstic aquestos mamons. Les coses pel seu nom. El Mon no avança, gira.I La mala llet no minva, augmenta.Somriure es una bona tàctica un immens somriure una riallada universal. S'estan passant tantissim que ja ni cola la negació plausible, això sera la seva derrota.
AnnaPortell |
dissabte, 29 d'agost de 2009 | 19:35h
abraçada pel Cesk, els meus ànims, els meus aplaudiments, la meva admiració... Això de "controvertido cantautor" francament, a aquestes alçades no deixa de fer-me una profunda gràcia, la mateixa que la paraula "democràcia" que de moment sembla ser només un títol per eludir, amagar, camuflar al més "anti" tot: qui ens domina o mana. Fet i fotut, cooooooooom sempre! Jo, amb tu, Frechina, asseguda a la primera butaca. Faltaria més!
Avui no podrem acompanyar-te a Figueres, però estarem ben aprop teu quan a la vesprada puges a l'escenari de l'Acústica per cometre l'esgarrifant delicte de cantar.
Farem un Cant al ras a Altea el 17 d'octubre que es dirà Cant a la Serena.
Hem obert un bloc amb el mateix nom a Vilaweb.
Ho tenim tot pràticament enllestit i el que ens cal ara és promoció.
Raimon Galiana
raimongaliana@mesvilaweb.cat
Pel que veig, açò si que ha estat arribar i poar, amic Galiana.
Sembla que la teua visita a la darrera edició del Cant al Ras de Massalfassar ha estat molt profitosa: en pocs mesos ja tenim una nova versió a les comarques del sud.
Personalment crec que és una bona iniciativa. Com se sol dir: tota pedra fa paret i si això ha de servir per que la música de tradició oral tinga una major presència pública també a al sud del País, benvinguda siga.
Només una objeció i un dubte.
Deixant clar que cadascú és molt lliure de fer allò que li done la gana -faltaria més- la meua modesta opinió és que un projecte com el que contes, tan calcat al de Massalfassar deuria d'haver-se comunicat al seu creador a priori i no a cosa feta. Almenys jo ho hauria fet així.
Potser que, en realitat haja estat així i no ens hem assabentat els amants i usuaris d'aquest important esdeveniment anual, amb la qual cosa en aquests moment estiga, com es diu vulgarment, pixant fora de test. Si és així les meues humils disculpes.
Per altra part, el meu dubte és: aconseguirà el Cant a la Serena la puresa que se li pretén?... evitarà la participació voluntària i desinteressada de tots aquells i aquelles que "des del folk, la riproposta, els grups folclòrics i tota la mena de músiques basades més o menys en la música tradicional" estan d'una manera o altra per mantenir la tradició?
Segons es diu a Vilaweb, referints-se al projecte i a la participació confirmada de Botifarra "no cal reinventar, mistificar, folcloritzar, dissimular aquesta música".
La veritat és que, amb aquests pressupòsits, tinc vertadera espectació pel futur del projecte.
No puc, en qualsevol cas, més que manifestar el meu desig d'èxit a la iniciativa.
Com cantava Llach: Que tinguem sort.....
Josep A. Collado
Ja saps, o no, que de pur no en tinc res, simplement, les meues companyes i jo, volem fer una nit de música de tradició oral, que com tu ja saps, és tot el contrari de la puresa.
Una volta li vaig dir als d'Al Tall que si no existíren els haurien d'inventar, però el que fan ells i molts més no és música tradicional.
Ara, veges per on, han descobert Botifarra i tal volta puguen descobrir la música tradicional, si més no, la valenciana.
I és veritat que els grups folclòrics tendeixen a la mistificació i, sobre tot, els cantants no tenen molta qualitat i que estan mediatitzats pels balladors, però ací hi ha més música tradicional que en tots els grups folk, riproposta i mediterranis.
El gran problema no és la continuïtat i la puresa, són els diners i per cert ens cal omplir les taules del sopar a 10€ per gratar uns céntims d'on pagar les minses despeses. Nosaltres ni tan sols tenim al darrera una colla de dimonis o qualque associació.
I un altre problema és com podem atreure públic de fora de la comarca. Malauradament aquest país és molt llarguerut, d'Alacant podem esperar ben poca cosa i de València parem lluny físicament i llunyíssim mentalment.
Ens vorem el dia 17. Truca per fer la teua reserva del sopar i vine amb un grapat de companys i companyes.
Raimon Galiana
Fet i fotut, cooooooooom sempre!
Jo, amb tu, Frechina, asseguda a la primera butaca. Faltaria més!