He fet digitalitzar, per primera vegada, negatius que tinc en el meu arxiu personal. M'agradaria digitalitzar l'arxiu fotogràfic sencer, perquè sincerament crec que conté material periodísticament interessant. Com a mínim, les fotos que vaig fer entre 1992 i 2001 per a la desapareguda revista Repòrter, de l'Alt Maresme. Però passar a format digital un negatiu químic (color o blanc i negre) costa gairebé mig euro cada negatiu. Dec tenir centenars de rodets, milers d'imatges. Si demà em toqués la loteria encarregaria fer el pas a digital de cop, de tot l'arxiu sencer. Però com que no és el cas anirem més poc a poc. De moment, he digitalitzat aquestes fotografies que vaig fer el 28 de febrer de 1992 al seu estudi de Barcelona al pintor Joan-Josep Tharrats [wiki]. La qualitat és excel·lent, ja diuen que el blanc i negre es deteriora menys que el color. Però en pantalla, un cop passat a format digital directament des del negatiu, l'efecte és molt bo. I la gràcia és que conservaré per sempre més la foto, evitant així el deteriorament progressiu i inevitable del negatiu químic.
Estan bé de preu (per 100 euros en teniu de normalets i per 200 de semiprofessionals); els últims anys han millorat molt.
Així doncs tingueu alguna còpia també en discos durs externs. Si teniu molta por, podeu contractar serveis de còpia de seguretat online.
Ostres, precisament jo també estic digitalitzant tots els meus negatius! Em surt a 0,15 EUR/foto.
Tenir negatius i positius a casa, al mateix lloc, és jugar-se-la massa. El valor informatiu i emocional dels negatius+positius és molt gran.
Amb els negatius digitalitzats, no pas només puc accedir ràpidament a les meves fotos i web20litzar-les, sinó que dormo millor.