Em telefonen R.J i L. B. per a anar-nos-en a fer una copa al Lisboa. Ells també són col·legues i amics. Hem xerrat de la ciutat, de Calatrava, de com es va contractar la rehabilitació del Mercat Central d'una manera escandalosament digital , tot imposant des del ministerio el projecte d'un col·lega molt lligat al dit òrgan gubernamental radicat a la Castellana madrilenya, etc. Amb la malallet que supura R.J., doncs hi va participar en el 'concurs-tapadora' i el temps que (ens) fan perdre en aquests casos!Conten qui han estat allà, del desconeixement del Modernisme d'ací del col·legueta madrileny i les classes particulars a les què li han hagut de sotmetre els arquitectes lligats a Mercats municipals, tot pel xantatge monetari fet des d'aquell lloc de ponent per a portar endavant l'obra. I que si no, era impossible.
De la dedicació, encara, en aquestes dates d'estiu i la calitja que cau.
S'hi han afegit unes amistats que són decoradors/es que també hi han ficat cullerada, sobre els dits temes. S'han polaritzat una miqueta les posicions. En això una d'elles, molt graciosa, ha contat un acudit que ha trencat l'enconament i l'ha desfet amb rialles.
I l'explique per que m'ha semblat ocurrent i oportú:
Un dia, un arquitecte, va creuant el carrer i una granota el crida i li diu:
"Si em beses, em convertiré en una bella princesa"
L'arquitecte s'ajupí i la va recollir, ficant-se-la dins de la butxaca.
La granota tragué el cap de la butxaca, i li repetí:
"Si em beses, t'he dit, que em convertiré en una bella princesa i m'estaré amb tu una setmana sencera".
L'arquitecte la tragué de la butxaca, la mirà, somrigué i la tornà a ficar dins de la butxaca.
La granota, llavors cridà: "Si em beses, em convertiré en una bella princesa, m'estaré una setmana amb tu i faré el que tu vulgues".
De nou, l'arquitecte la tragué de la butxaca, la mirà, somrigué i la tornà a la butxaca.
Finalment, la granota emprenyada, li preguntà:
Però, bé, què passa?, no m'has escoltat dir que si em beses em convertiré en una princesa i m'estaré una setmana sencera amb tu i faré el que vulgues?. Aleshores per què no em fas un bes?
L'arquitecte li respon: mira, jo no tinc massa temps per a tindre una princesa, però una granota que parla mola d'allò més!
Addenda de 23 d'agost de 2010. 1 any després.
Claus per a entendre aquest post d'amor per a qui ho va viure i sofrir.
No vaig saber-ho expressar amb la tendresa que calia. Llavors:
1. L'animal que camina sobre el teclat no és una granota, sinó un camaleó.
2. Una poesia de Vicent Andrés Estellés fa així:
La vida ens era una sorpresa,
una granota viva a la butxaca.
3. De vegades em costa tant ser explícit que la fot per nimietats...ho sent molt.
4. La metàfora no me la contaren, com ben bé saps. Baixava cap a València, i en el trajecte després del dinar al restaurant de Barx, tot enfadat, se'm va acudir la parida.
*Ara podràs lligar més caps que no estaven coneguts pel teu cervell ni cor.
Un b7.
Claus per a entendre aquest post d'amor per a qui ho va viure i sofrir.
No vaig saber-ho expressar amb la tendresa que calia. Llavors:
1. L'animal que camina sobre el teclat no és una granota, sinó un camaleó.
2. Una poesia de Vicent Andrés Estellés fa així:
La vida ens era una sorpresa,
una granota viva a la butxaca.
3. De vegades em costa tant ser explícit que la fot per nimietats...ho sent molt.
4. La metàfora no me la contaren, com ben bé saps. Baixava cap a València, i en el trajecte després del dinar al restaurant de Barx, tot enfadat, se'm va acudir la parida.
*Ara podràs lligar més caps que no estaven coneguts pel teu cervell ni cor.
Un b7.
Besades.
PS: Benretornada Carme-Laura, i encantadíssim de rebre-la...
Tot allò, així relatat és ben real. N'hi havia més que amague off the record. Se'ns feren més de la una i mitja de la nit....hahahahaha
Rep una abraçada.