L’ajuntament de Barcelona es planteja tancar els museus al públic els diumenges a la tarda, únic dia que eren gratis; diuen que el cost del servei no està compensat pel públic que hi va.A Londres tots els museus públics són gratis i estan plens i és un gustàspassejar pel British Museum o la National Gallery un ratet o tot el dia segons el temps i les ganes que tinguis.
He fet una escapada a Londres, en pla “fuga” del Qde9, entre el directe de La Bisbal i el de Sant Fèlix del proper diumenge.Hi havia estat un parell de dies l'any 1975, amb aquell Interrail compartit amb el Joan Rovira; hi vaig tornar al 1988 amb la Núria i els Guzman tornant d’Irlanda, però el record que me n’havia quedat era gris i desdibuixat, presidit per la meva dificultat en fer-me entendre degut amb meu anglès més que precari.
El millor balanç d’una estada en una ciutat que no coneixes, o quasi, és que, al marxar, tinguis moltes ganes de tornar-hi molt aviat. Tenia ganes que em passes amb Londres i no ha estat gens difícil amb amfitrions com el Manu i el Fran, que es coneixen i s’estimen la ciutat com si fossin d’allà, o l’Adam el meu primer amic anglès, que vaig conèixer als Andes i amb qui fa just un any compartíem riures i carretillesa la festa major de Sitges.
(HE POSAT MÉS FOTOS)
Londres és una ciutat amb una oferta immensa per al viatger inquiet. Per passejar o per aprendre, per fer cultura o per gaudir d’espectacles, i també per fer amics nous, com la Donatella de Biella (prop de Torí) i el John de prop de Liverpool, amb els qui es pot passar una tarda agradable en un pub ben autèntic d’aquells que no coneixen els turistes, apurant pintes de cervesa amarganta servida a temperatura quasi d’ambient. I de pubs en varem visitar uns quants, també a l’hora de dinar, i alguns (no tots) amb una oferta gastronòmica més que interessant; menjar bé a Londres és difícil i car, però nosaltres ho vàrem aconseguir en algun d’aquests “gastro-pubs”, o en restaurants exòtics, com el “Limonelo” grec, o el japonès d’aquella cadena famosa perquè hi van pelar l’ ex-espiarus Alexander Litvinenko. Però hi ha molts més plaers a Londres que el de la jalància. I alguns desconeguts pel turista, com la passejada insòlita per un canal bucòlic de King’sCross a Candem o la pujada al deliciós parc de Primerose Hills a veure la posta de sol sobre una vista preciosa de la ciutat (vàrem arribar amb el sol post perquè ens vàrem entretenir fent birres a Candem). També vàrem fer el turista pujant a la cúpula de St. Paul’s Cathedral o visitant l’interior del Parlament de Westminster aprofitant que els senyors lords i els senyors comuns fan vacances a l’agost. Buckinham Palace també es pot visitar a l’agost perquè la Queen és a Balmoral però vàrem passar de tanta rancior monàrquica. Sí que ens vàrem acostar al Kensington Palace, on vivia la Lady Di tot i que no hi varem entrar (elsmuseus són gratuïts però els palaus i les exposicions no). A Hyde Park hi ha un passeig de memorial de la Princess of Wales i una fountain on t’hi pots mullar els peus; res comparat amb l’excés iconogràfic que segueix lluint l’estàtua de la Diana i el Dodi Al-Fayed als magatzems Harrods sobre un retol que diu “Innocent victims”.
L’excusa central del viatge era un concert d’estiu al Royal Albert Hall, el magnífic auditori de grades circulars que l’Alfred Hitchchcock va fer famós a “El hombre que sabia demasiado” i on la pianista vilanovina Leonora Milà va debutar quan tenia 13 anys i un conserge no la deixava entrar pèrquè era massa petita. El concert amb obres de Dimitri Shostakovich i Sergéi Rachmaninovera dins el festival d’estiu Proms BBC i va ser una delícia. Com també ho va ser veure els cossos esculturals i les veus fantàstiques dels protagonistes de “Chicago”, un dels musicals més famosos del món que porta 12 anys omplint el Theatre Cambridge cada dia.
Els frisos del Partenon potser estarien més bé a l’Acròpolis d’Atenes, com les mòmies a Egipte o les portalades a Babilònia; però mentrestantval la pena veure’ls al British o admirar Velazquez, Murillo, Van Gogh i Monet a la National Gallery o Picasso, Miró, Renoir, Degas i Matisse i Pollock a la Tate Modern. Però a Londres també pots descobrir espais com la Saatchi Gallery on s’hi exposa una sorprenent mostra d’art contemporani nord-americà o xinès.
I d’excursió, a Oxford a veure la llibreria Blackwell tant impressionant que m’hagués comprat qualsevol cosa conscient que no sé llegir més de tres paraules en anglès, i a veure els colleges on el Bill Clinton fumava marihuana i per on hi ha passat tota la sabiduria anglesa, des de la Margaret Thatcher i el Tony Blair fins el Harry Potter. Per cert el Potter també volaba per sobre l’estació de St Pancras, una meravellosa barreja de modernor ferroviària en un edifici clàssic i monumental, on pots fer una copa de xampany francèsabans d’agafar el tren a la xampanyeria “mes llarga del món”.
Un no parar, amb una fresqueta que, a més, era un regal afegit a aquesta calorada canicular que aquí ens amarga el final d’agost.
Els anglesos no són tan antipàtic com em pensava. L’Adam ja m’ho havia avançat.
I a més aquest cap de setmana han guanyat la copa mundial de cricket contra Austràlia: “uno de los mejores fines de semana de mi vida” em deia en el seu perfecte espanyol de Gibraltar.
hola maco!! tot just acabo d´arribar de MENORCA I hem trobo amb la noticia de que m´ha agregues en el teu facebok i una mica mes i prenc mal intentant afegir-mi . Hem fa" ilu " veure que has aconseguit fer una escapada per carregar piles ,i jo tinc la mateixa opinio que tu , en el sentit de que sempre han de quedar unes coses pendent de visitar per mantenir l´ilusió de tornar-hi . Jo com ja sabrás vaig anar a la illa de menorca amb la nostra bona amiga en comú LA SENYORA SENADORA ha etat fantastic hem rigut hem xerat hem fet el mandra i....... en hem banyat. Haig de confesar-te que tot aixo a estat posssible .abans i despres de fer una tourné aerea per les espanyes. haurem de fer una horxata per comentar detalls......... Fins aviat
Quina alegria trobar-te aquí informant de que bé que estem amb les piles recarregades, encara que hagi estat en plan xute-rapidillu. Tema Fasebuix no el toco gaire (és mooolt xafarder i àdhuc pericoloso), però també està bé per fer cu-cuts als coleguis que fa dies que no veus i trobar gent desapareguda (jo tinc una mexicana, un grec, etc etc que una vegada vem coincidir no sé on). M'has de fer la crònica ràpida, perquè em trobaré la cenadora (que sempre sopa) i amb la seva habitual làbia, m'ho farà més gros encara. Ptnts
Molt bé aquesta crònica comprimida! Quan l'acabes de llegir has de descansar una estona, quanta activitat, sembles un teenager. I sóc conscient que hi deu haver activitats inconfessables que no ens expliques. Per a la propera visita londinenca t'aconseguiré un salconduit per visitar l'Ambaixada de Catalunya, a Fleet Street, el famós carrer de la premsa escrita. L'Ambaixada és en un edifici protegit, un dels pocs de fusta que es va salvar de no sé quin gran incendi... Küssen molten. M-*
xcapdevila |
dimecres, 26 d'agost de 2009 | 13:03h
Soc un "teenager" etern. De fet entre les fotos que avui volia penjar n'hi ha una amb l'estàtua del Peter Pan a Hyde Park. Fleet Street era el carrer dels periodistes però al 2005 van marxar els de la Reuters, que eren els últims que hi quedaven. Però també és el carrer on tenia la botiga Sweeney Todd, el "barber diabòlic", que és un dels altres grans musicals londinencs i que a BCN van reposar no fa gaire i em va semblar genial. No serà a la barberia del Tood -que també era de fusta- on tenim l'ambaixada?
Com m'agrada que viatgem junts, encara que sigui per aquí.
Que bé que hagis pogut escapar-te uns dies a Londres. TInc ganes de fer-ho, perquè si tu no hi anaves des del 1998, jo no hi poso els peus des del 1981, que ja són anys. I després d'haver estat a Dublin aquest estiu, encara més ganes tinc. No has parat ni un moment, veig, a la capital anglesa... menjar, visitar museus, veure postes de sol, beure...birres, d'això també en saben molt a Irlanda... Una abraçada
xcapdevila |
dimecres, 26 d'agost de 2009 | 00:04h
Irlanda, Pardines, Queralbs, Sobrarbe,... jo et feia tombant-la encara fins apurar el mes d'agost. Com es nota els que teniu un mes de vacances "normals". És curiós, jo avui també he fet una repassada al teu bloc (feia dies que no entrava ni al meu) i m'he posat al dia.
Potser s'imposa ara un "real" per acabar-la de petar; què et sembla un esmorçar aviat a l'Argentina?
Aquí parlo dels meus amics i les meves amigues. Amb ells compartim un club de fans reversible, és a dir ens admirem mutuament i ens estimem de gratis. Són el més valuós que tinc... alló que m'emportaria a una illa deserta... si hi capiguèssim !
Relat de dos mesos i un dia per Argentina, Perú i Xile en un viatge extraordinari que premiava simplement 50 anys de vida.
Va ser un viatge en solitari però ple no només d'aventura sinó sobretot de coneixences.
La meva amiga Núria Valls és una gran artista... i no nomès fent comèdia, també en moltes altres facetes. Per exemple a la cuina. Ara, ens convida a aplaudir-la i compartir-la amb un bloc per llepar-se els dits.
El Bienve Moya és una autoritat i un mite en la descoberta i la dignificació de la cultura popular, les tradicions i la festa a casa nostra. Ara tot això i més ho explica en un bloc modern i vistòs que no només "val la pena", sinó que demostra que el Bienve està fet un xaval i que la modernor no està renyida amb el que és tradicional.
El meu amic Joan Vila, un periodista endreçat, rigorós, compromés i tossudot ha encetat un nou bloc on no només vol parlar de viatges familiars. Guaiteu-lo que val la pena.
En Lluís Ribes és un company de Lavínia Interactiva que tot i ser un "pingüino informàtic" és simpàtic i proper. L'he descobert com a fotògraf a la Mercè i ens hem ensenyat els blocs; el seu -els seus que en té diversos- és molt bo, de disseny, de propostes, d'il·lustracions...
El meu amic Carles Feiner de Terrassa té un bloc molt actiu on hi aboca reflexions dels temes més diversos i també de minyonisme i castellística en general. No sempre estic d'acord amb com ho diu, però la majoria de vegades sí en el que hi diu.
És el web més complet del Món Casteller. I inclou uns blocs dels periodistes castellers on, molt de tant en tant, hi escric jo. Els altres -sobretot un tal G. Soler- també valen la pena.
Un dia ja vaig escriure un post recomanant-vos el Gran Angular, un dels pocs programes de bons reportatges que encara es pot veure a la tele (concretament a la semi-clandestina TVE-Catalunya). L'enllaç és aquest:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93390.
Ara la Magda em demana que en faci un enllaç permanent perquè pogueu veure el programa quan vulgueu. I aquí el teniu. Val la pena.
En Joan Brunet em recomana al seu bloc i jo també ho faig. Ell és un gran periodista de Sabadell de trajectòria llarga, variada i rica. Els seus articles sessuts i seballuts valen la pena.
El Didac Boza és director de La Malla, a on també hi ha molts blocs, i penja sovint articles interessants amb els que, de tant en tant, s'hi pot coincidir.
En Leandre Busquet és una joia que sap molt de música i d'humanitat, i suposo que també de medicina, que vaig conèixer a Mali. És de Terrassa i el seu web convida ja des del nom.
És el web del programa de castells del C-33. Ara podeu veure allà tots els programes de totes les temporades inclosos els especials i a més penjar les vostres fotos. Visiteu-lo que... val la pena
hola maco!! tot just acabo d´arribar de MENORCA I hem trobo amb la noticia de que m´ha agregues en el teu facebok i una mica mes i prenc mal intentant afegir-mi . Hem fa" ilu " veure que has aconseguit fer una escapada per carregar piles ,i jo tinc la mateixa opinio que tu , en el sentit de que sempre han de quedar unes coses pendent de visitar per mantenir l´ilusió de tornar-hi . Jo com ja sabrás vaig anar a la illa de menorca amb la nostra bona amiga en comú LA SENYORA SENADORA ha etat fantastic hem rigut hem xerat hem fet el mandra i....... en hem banyat. Haig de confesar-te que tot aixo a estat posssible .abans i despres de fer una tourné aerea per les espanyes. haurem de fer una horxata per comentar detalls......... Fins aviat
Tema Fasebuix no el toco gaire (és mooolt xafarder i àdhuc pericoloso), però també està bé per fer cu-cuts als coleguis que fa dies que no veus i trobar gent desapareguda (jo tinc una mexicana, un grec, etc etc que una vegada vem coincidir no sé on).
M'has de fer la crònica ràpida, perquè em trobaré la cenadora (que sempre sopa) i amb la seva habitual làbia, m'ho farà més gros encara.
Ptnts
Soc un "teenager" etern. De fet entre les fotos que avui volia penjar n'hi ha una amb l'estàtua del Peter Pan a Hyde Park.
Fleet Street era el carrer dels periodistes però al 2005 van marxar els de la Reuters, que eren els últims que hi quedaven. Però també és el carrer on tenia la botiga Sweeney Todd, el "barber diabòlic", que és un dels altres grans musicals londinencs i que a BCN van reposar no fa gaire i em va semblar genial. No serà a la barberia del Tood -que també era de fusta- on tenim l'ambaixada?
Com m'agrada que viatgem junts, encara que sigui per aquí.
Més küssens i fins aviat.
Una abraçada
Potser s'imposa ara un "real" per acabar-la de petar; què et sembla un esmorçar aviat a l'Argentina?