davidcc |
Opinió |
dilluns, 24 d'agost de 2009 | 17:05h
Doncs
altre cop de part dels bons,
segurament
com sempre passa, els
diran que són dolents, que són DOLENTS.
OVIDI
MONTLLOR
Llegeixo
garratibat la fantasmagòrica notícia on se'ns explica que els grups
parlamentaris del PP i Ciutadans han demanat la prohibició del
concert de Cesk Freixas a l'Acústica de Figueres. Sembla que la
caverna – amb ambdues cares del seu revers – retorna a les velles
estratègies de la seva època més gloriosa. I no deixa de ser
curiós que l'objectiu sigui el jove que més ha reivindicat la
recuperació de la Nova Cançó. “De la cançó protesta a la cançó
proposta” repeteix l'incansable Cesk. Com xalarien alguns si encara
parléssim de cadenes que s'han d'estirar, de matinades convulses i
de vents del món que no arriben... però fa temps que el mestre ens
digué – amb tota la incorrecció del vers - que si els fills de
puta volessin no veuríem mai el sol, i així és com hem de suportar
la retrògrada argumentació dels botxins de la llibertat. Perquè el
cas que ens ocupa és un atemptat, amb tota la violència implícita
possible, a l'epicentre de la llibertat d'expressió. És la prova
més evident de l'estranya por que senten alguns davant les paraules
entenedores i belles; perquè el cantautor del Penedès llança
sagetes de tendresa que s'apuntalen a la raó, a la reflexió més
radical de la nostra vida quotidiana. I ja sabem, per sort, que
alguns sempre s'han mostrat reticents a fer memòria i al
coneixement. I no penseu que el poeta no sigui un alumne avançat en
la metàfora, però ells el voldrien mesell, amansit, correcte. Ells
el voldrien veure marxar a peu, ferit d'un amor senzill i tendre, o
embadalit per la immensitat dels monts d'una pàtria global i
líquida. Però resulta que el noi els ha sortit tres voltes, o
quatre, rebel; diuen que barreja l'amor per l'estimada amb el de la
justícia necessària; que ens parla de genocidis a Palestina i de la
rumba resistent al Poble Sec. I això, evidentment, no agrada als
uniformitzadors del pensament, als enemics dels drets més elementals
de les persones. I si no, ja m'explicareu amb quina justificació es
pretén arrasar el debat que és dóna a l'àgora que són les
nostres places; Quin motiu ocult pot haver-hi al reclamar la
castració del diàleg que s'estableix entre acords que t'acaronen i
breus aplaudiments; Perquè aquesta és la veritable intenció de
Cesk Freixas, establir una comunicació perdurable amb aquells que,
com ell, comparteixen l'anhel per la veritable vida; i aquesta no és
res més que la significació més àmplia de la paraula llibertat.
Amb
quin silenci còmplice podem deixar de censurar aquesta censura
miserable?
mesell, amansit, correcte -com escrius i afirmes- qui tingui veu que s'expressi, que es podreixin els intransigents -jo no critico la pseudomentalitat dels rics, simplement la rebutjo- no hi ha intransigència en aquells que s'afirmen amb la paraula, la música i els gestos. Endavant!
Ja ho veuràs com no, que no callarem, i aquest dissabte Figueres vibrarà com ho fa la censura quan no s'aguanta per enlloc, però aquest cop de la gent que hi haurà! :D
Ja ho veuràs com no, que no callarem, i aquest dissabte Figueres vibrarà com ho fa la censura quan no s'aguanta per enlloc, però aquest cop de la gent que hi haurà! :D
Hi seràs?:)
Una abraçada,
David