Moisesqb |
diumenge, 23 d'agost de 2009 | 12:49h
Després d'unes setmanes d'absència avui torno a provar de teclejar i si em pregunteu perquè avui ? doncs, no us ho sabria pas contestar. Ara mateix acabo d'arribar a casa després de fer una breu caminada, però que posant-hi una mica més de voluntat he aconseguit doblar el recorregut. Tot plegat una hora de camí amb el meu lent i mal pas. No sé pas com acabarà això. Jo agafo un bastó, però em semla que ho faig més que per ajudar-me, perquè els qui em veuen caminar no es pensin que he estat massa estona a la barra del bar.
Hi ha un altre motiu, però, que m'ha empès a fer un segon esforç, aquest amb les mans i no amb els peus. I és el meu mal tarannà amb els amics. Em tenen per bona persona, si més no per un hom normal. I jo en canvi, aquesta mena d'astènia total que tant em marca el meu fer (o potser seria millor dir el no fer) i m'invalida fins el punt de ser mal educat, una de les coses que sempre he blasmat. Però ara ho sento molt, molt.
Però no podia passar més dies sense dir-ho. Sense manifestar el meu profund agraïment a la Victòria, titular d'un bloc de Vila-Web, ben conegut i que hi penja uns apunts que són de meravella en conceptes i llenguatge.
No pretenc fer-li propaganda que no li'n fa falta.
Només manifestar de tot cor el bé que em fa que, malgrat la meva dessídia, et recordis de mi amb els seus teus comentaris.
Però no podia passar més dies sense dir-ho. Sense manifestar el meu profund agraïment a la Victòria, titular d'un bloc de Vila-Web, ben conegut i que hi penja uns apunts que són de meravella en conceptes i llenguatge.
No pretenc fer-li propaganda que no li'n fa falta.
Només manifestar de tot cor el bé que em fa que, malgrat la meva dessídia, et recordis de mi amb els seus teus comentaris.
Sé que et fan bé els meus comentaris i me fa contenta. Vaig saber que ens avindríem tot d'una i no me vaig equivocar. Te trobo molt especial i honest i això és el millor tresor. M'agrada com escrius , amb la teva tendresa i el sentit de justícia i bellesa, l'amor a les coses pregones i l'enyor de les coses que estimes i no pots sovintejar. Aquí estic i Gràcies per ser-hi a tu també.