Llegir que Joan Ridao ha declarat que ERC governarà “amb qui estigui disposat a demanar el concert econòmic en cinc anys" em causa una profunda decepció, un cansament de plom. És una galleda d'aigua freda per a qualsevol persona que vulgui la independència al més aviat possible. I d'aquests, cada dia en som més. Em desespera també pel termini que planteja. Cinc anys? Les eleccions estan previstes per a la tardor de 2010. La formació de govern quedarà supeditada a una petició que no s'efectuaria durant la següent legislatura? Algú ho entén? I el problema més greu: després de tots aquests anys darrers en què el govern espanyol (que no “central”) ha demostrat una nul·la voluntat política de prendre's seriosament les necessitats de finançament del nostre govern, quin sentit té plantejar-los el concert econòmic? El problema no és la següent pregunta sinó el diàleg en si.
Sigui com sigui, vull pensar que això que Ridao expressa és només el full de ruta d'allò que pot fer ERC des de la legalitat vigent, un full de ruta que podria canviar si algun partit amb presència al Parlament de Catalunya decidís activar d'una vegada el pla alternatiu, el de la drecera, el de saltar el mur, el de la desobediència, el de la declaració unilateral d'independència. Heus aquí la meva decepció: que no sigui aquesta darrera la condició posada per a governar. Si no la formula, però, és perquè no li consta que hi hagi encara ningú disposat a fer el pas. Per tant, la meva profunda decepció respecte de Joan Ridao s'acompanya d'una altra profunda decepció respecte d'aquells que es fan dir nacionalistes i, arribats al punt en què ens trobem, no posen encara la independència del país com a objectiu immediat i màxima prioritat.
Aquests plantejaments tant dels uns com dels altres, aquest enrocament en posicions constitucionalistes, obedients i dependents, no fan sinó augmentar aquesta esquerda existent entre els partits parlamentaris i la societat polititzada, la que realment està al cas de les coses i no viu al seu món de ficció sinó que penca, pressiona i es mou perquè el país deixi enrere al més aviat possible aquesta etapa de transició tan perillosa i incòmoda.
Farien bé, els uns i els altres, d'abandonar aquesta pràctica i començar a moure's en la mateixa direcció en què està pressionant la societat. D'un moment a l'altre es pot articular una alternativa política que prengui les regnes del procés i els deixi de banda. Als uns i als altres. Si això succeeix, les regles del joc canviaran i un cop hagin canviat només serà qüestió de temps que perdin el control polític del país.
Com riure fan els que viuen en un bucle allunyat del tot de la realitat del carrer.
La ùnica realitat és que cal acabar amb el tripartit PSOEmontillista...i que Esquerra tanqui el seu cicle entrant al PSOE del NE com va fer Euskadiko Ezkerra al P. Basc.
I alguns...molts ja, no els trobarem pas a faltar.
I que s'escolin per l'aigüera de la història juntament amb els seus amos del PSOE del NE, que Catalunya ni els catalans no ens mereixem a aquest càstic.
Per fer-ho entenedor: Una vegada acceptes jugar amb les mateixes cartes que els demés i ets d'un partit que vol trencar la baralla, al final acabes sent pitjor que els jugadors professionals de tota la vida. Perquè no tens l'experiència ni tenies la predisposició de jugar-hi, però sobretot els que varen donar la confinaça es senten molt traits en veure que t'has transformat en un d'ells. En voler jugar les cartes, molts cauen en el parany de fer servir les mateixes trampes que els demés i acabes atrapat pel joc. Això és el que li està passant als dirigents d'ERC
Les declaracions d'en Ridao van en aquests sentit, són una mostra més de cortina de fum per continuar jugant a les cartes marcades.
1) EL concert només es pot aconseguir reformant la constitució. Això comporta 3/4 parts del congrés espanyol i un referèndum dels espanyols. Algú s'ho creu que es pot aconseguir?. PURA MENTIDA PER ENREDAR A QUATRE INNOCENTS QUE ENCARA QUEDEN QUE VOLEN VOTAR A ERC.
2) Perquè 5 anys i no 4? , doncs perquè així poden passar un cicle electoral més i ja veurem el que pot passar en les properes. CICLE ELECTORAL QUE PASSA, 4 ANYS MÉS DE LA POLÍTICA ES POT VIURE.
3)Que passa amb el 2014?, A on és la proposta d'en Carod quan era President d'ERC del referèndum del 2014 per l'autodeterminació?. Segons ara en Ridao tot això era una PUTA MENTIDA per enredar els militants en la Conferència Nacional del 2007. MENTIDES I MÉS MENTIDES PER CONTINUAR VIVINT DE LA POLÍTICA COM A SIMPLES PROFESSIONALS SENSE CAP HORITZÓ QUE EL DE MANTENIR-SE AL PODER.
Res, Xavier. Pensa-t'ho bé de continar donat suport a aquests dirigents. Van directe al desastre, per desgràcia.
Ara, en aquests moment, si vols realment la independència només hi ha una opció que és fer que la candidatura proposada per Reagrupament sigui la més gran i transversal possible. Això no s'aconsegueix gratuïtament, cal que tothom que tingui ganes de treballar per veure la independència s'hi posi i ho faci possible.
Endavant les Atxes!!
Manel
Aquesta bona gent d'ERC ni té projecte ni té programa. Juga, sempre, quan té molt clar que la seva posició és reeditar el tripartit, i les eleccions hi són a tocar, a marejar la perdiu. Senyors d'Esquerra, ningú no els hi comprarà això, encara menys els Montilla i els Saura boys. I si ho fa Convergència, la tornareu a deixar a l'estacada com fa dues legislatures.
El projecte d'Esquerra és governar. No res més. I estar-s'hi tot el temps possible a la sala de comandaments del Consell Executiu.
A un altre, doncs, amb paranys ja coneguts. Servidor, per si de cas, hi votarà Carretero per aconseguir la màxima representació i pressió nacional. A veure si els que hi han perdut la brúixola, la retroben.
Cordialment,
Pere Meroño.
A mi els de Carretero en fan por, estan a la cruïlla, o fan de ERC v2.0, intentant emular l'ERC del 2003, independentista però sectària com pocs, o realment aposten per la transversalitat i tot el que implica, començant per no voler-se erigir en els Garants de les Essències Independentistes...
Quan al Ridao, que es passi al PSOE. Es pot saber a canvi de què redimonis governa amb els unionistes? qui se'l pot creure "exigint la defensa del Concert"? sap que no s'admetrà a Madrid. Que ens deixi de fer perdre el temps, si vol el concert que l'exigeixi ara. Si d'aquí cinc anys sols hem assolit un concert econòmic A COSTA de la resta, emigro.
I això de criticar CiU ja no val. No val. Cadascú que critiqui els seus i tots junts ataquem l'enemic.
Reagrupament, serà el que els associats vulguin que sigui. Que té el seu pecat original?, doncs que hi farem. Haver estat militant d'ERC durant quasi 20 anys, és per mi un motiu d'orgull, perquè va significar que vaig ajudar a fer possible que l'independentisme a Catalunya fos parlamentari i deixés de ser vist com una cosa de quatre extremistes.
Que ara els dirigents d'Esquerra han malmés tot?, que haviem de fer Josep?. Quedar-nos a casa?.
No, els que érem independentistes per sobre de tot, varem crear reagrupament dins d'ERC i vàrem aguantar tot el possible perquè creiem que ERC podria retornar als orígens del 2003. Però justament perquè ERC s'ha tornat una mica com tu descrius, uns quants militants varem decidir donar-nos de baixa aprofitant l'expedient al Carretero per fer foc nou. Per fer un moviment que sigui transversal i que agrupi tots els independentistes sense partidismes ni sectarisme, que tingui com a màxima prioritat la independència de la nació catalana.
La sorpresa ha estat la resposta multitudinària de milers de catalans no afiliats a cap partit i alguns fins i tot a CDC. En aquests moments el 70% dels associats no són d'ERC!!.
Per tant, Josep, si vols treure aquesta por, que sempre es mala consellera, vina als actes que es fan per tot al principat i que molts són especialment silenciats pels mitjans de comunicació. Per exemple a la UCE, l'assistència a la conferència "CAP A LA UNITAT INDEPENDENTISTA" ha esta la que ha tingut més assitència que totes les demés d'en Maragall, o del López Tena i has llegit quelcom als diaris?. RES.
Josep, vine, escolta i pregunta el que vulguis i veuràs de que va Reagraupament.
Per cert, a tall d'anècdota, va dos anys i mig, vaig escriure un article en el meu bloc amb el nom ERC 2.0: La darrera oportunitat. Et recomano la lectura i veuràs el perquè la direcció d'ERC ha fet tot el possible per fer-nos fora i no té res a veure amb el que tu fas servir com a insult desqualificatiu. Però aixó ja es aigua passada i el que compte és mirar al futur.
Endavant les Atxes
Manel