D'ençà que es va presentar el recurs d'inconstitucionalitat contra l'Estatut, s'han alçat veus -les mateixes que recolzen el recurs- que critiquen la politització de la justícia, en defensa d'una ideal separació de poders.
Addueixen com a actitud poc democràtica, la suposada pressió que pretén condicionar, diuen, la decisió final...
Tanmateix, la sentència del Tribunal Constitucional, serà deliberadament política per vàries raons:
- en primer lloc perquè els tribunals que resolen sobre qüestions polítiques, emeten sentències polítiques.
- en segon lloc, perquè una de les explicacions del bloqueig i la dificultat a l'hora d'el·laborar la sentència és la clara divisió política entre conservadors i progressistes. Una divisió més mediàtica que no pas real, perquè la configuració de blocs, no és pas per motius ideològics, sinó per afinitats partidistes. Entre aquells que comparteixen la tesi del Govern i els altres que defensen l'èxit judicial dels responsables del recurs.
- en tercer lloc, perquè la interpretació de la llei no pot tenir com a element que la condiciona quina és l'opció ideològica del que la interpreta. Se suposa que la llei és per a tothom igual i el seu esperit universal. I que la seva interpretació per part de la justícia, s'ha de fer des de la imparcialitat i l'objectivitat.
- en quart lloc, perquè aquest Tribunal no té en compte la característica diferencial i profundament democràtica que suposa la validació en referèndum de la llei, així com el treball laminador de la Comissió que va permetre l'aprovació del text al Congrés dels Diputats.
- en cinquè lloc, perquè el TC ha tingut una funció invariable durant els seus anys d'existència: Vetllar més per la funció per la qual va ser concebuda la Constitució Espanyola, que no és altra que la d'uniformitzar i homogenitzar les diferències existents a la pell de brau, que no pas la d'adaptar un text constitucional a l'interès general d'una societat que ha canviat molt en 30 anys - un interès, d'altra banda, que també a Catalunya s'ha de preservar-. I aquesta, ha estat una constant històrica: la Constitució Espanyola sempre ha estat una excusa per a amputar qualsevol aspiració d'autogovern que no tingués una traslació administrativa al conjunt de comunitats autònomes de l'estat.
- finalment, perquè la naturalesa política del recurs sobre la qual es resol, ja dóna peu a una inequívoca voluntat partidista del qui l'ha presentat -el PP- que, paradoxalment ha tingut una actitud molt diferent en d'altres estatuts amb idèntic o similar articulat al català però que no han estat recorreguts.
potser tot va en relació amb les espectatives que ens creem,
però és evident que no s'han fet les coses massa bé...........
per cert, espero que la tristesa s'hagi apaivagat :-)
una abraçada!