Josep Marigó (PSC), fruit de la seva obsessió per la Casa del Poble i els republicans, escrivia tot un seguit de mentides per justificar la moció presentada per evitar que la nostra entitat recuperi el que el franquisme ens va robar.
No va ser l'Estat qui va retornar l'edifici en ruïnes del passeig de Dintre sinó la Generalitat de Catalunya, que va reconèixer el nostre dret a recuperar el patrimoni robat pel franquisme. Vam recuperar l'edifici en un estat lamentable, i malgrat que podíem haver optat per una solució tipus Centre Catòlic, una permuta claus en mà, vam optar per la rehabilitació, amb un esforç que ens ha hipotecat per molts anys; però orgullosos d'haver-ho fet.
El portaveu socialista, obviant la història, negant fins i tot el dret de recuperar el que el franquisme ens va robar, practicant el negacionisme històric, com fa l'extrema dreta amb altres dictadures, vol evitar que es faci justícia.
Ell, que diu que ajuda les entitats de Blanes, que va salvar d'una mala gestió una entitat musical amb un generós conveni (45.000 euros l'any) ja que la seva companya n'era responsable, ell, que defensa els interessos privats d'una fundació privada en la seva lluita per aconseguir un "pelotazo" urbanístic (24 milions d'euros), ell, que va permetre dos dels bolets urbanístics més negatius dels darrers anys, un darrere l'església de Blanes i l'altre a la pujada de Santa Bàrbara, ara ens vol donar lliçons d'ètica.
Ell, que no té ètica, ni ideologia, que va mentir als seus per la seva incapacitat per fer equips per poder governar, ens vol morts i acabats, aquest és el seu objectiu. És molt rencorós amb qui discrepa i no perdona; una persona amb aquesta personalitat no pot ser alcalde de Blanes, pobres de nosaltres si es produeix una fita com aquesta.
