Aquest dona coneguda amb el sobrenom de Big Mama Thornton per les seves dimensions, més d’un metre vuitanta d’alçada i més de 100 kg. de pes, com moltes d’altres cantants negres va començar cantant gospel l’esglèsia, però aviat es va passar al blues. I ja a 1940, als catorze anys va guanyar un concurs d’aficionats, que li va significar un contracte amb la “Hot Harlem Revue” en la qual va romandre fins a 1948. Desprès va començar una carrera en solitari que a 1952 la va dur a enregistrar la versió original de la mítica “Hound Dog” de Leiber i Stoller. La podeu escoltar acompanyada per un jove Buddy Guy a la guitarra.
Però parlar de “Hound Dog” és parlar d’un gran èxit d’Elvis Presley, un dels més potents i coneguts de la seva carrera. El rei del rock en va fer una versió al 1956, molt rítmica i espectacular, força diferent de l’original de na Big Mama Thorton. Evidentment no ens en podem estar d’escoltar-la.
Les dues versions difereixen de forma significativa, però hi ha un pont poc conegut entre ambdues que és la versió que en va fer Freddie Bell, abans que n’Elvis en fes la seva, però que n’Elvis va descobrir a una actuació d’en Freddie Bell a Las Vegas.
Queda clara la connexió no?. A ca nostra una altra Big Mama, na Big Mama Montse en féu una versió excel·lent que ens retorna l’original més blues i que enregistrà en directe al 2002 amb en Joan Pau Cumellas, al disc “Tableau de blues”
L'Elvis Molt espavilat. Gràcies pel teu mestratge.
De totes formes n'Elvis en fa una gran versió del "Hound dog", per a mi l'any 1956 és l'any del millor Elvis.