divendres, 14 d'agost de 2009 - Arrels 2009Amb un peu a València i l'altre a Jerusalem, emprenem el viatge cap a La Vall de Laguar, on enguany se celebra la quarta edició de l'Arrels - Aplec per la Terra. El paisatge és impressionant: mentre anem fent revoltes amb el cotxe, divisem una vall verdíssima amb la mar de fons: segur que tornarem d'excursió, amb una miqueta de temps, per gaudir de les vistes. A les 19:30 arribem a la Plaça del poble de Benimaurell (un dels tres nuclis urbans que conformen el municipi de La Vall de Laguar, amb Campell i Fleix). Allà ens estan esperant els tècnics de so amb l'equip perfectament montant: les proves no duren més de mitja hora, de seguida anem per feina i, com que anem només Laura i jo, no es necessiten massa històries! Annabel ve a donar-nos la benvinguda i ens porta fins al càmping, on farem temps fins que es faça l'hora del concert. Durant la jornada d'avui hi ha també una taula redona sobre mitjans de comunicació i una xarrada sobre l'expulsió dels moriscos d'aquesta vall (va ser l'últim reducte on resistiren ara fa 400 anys). Sopem (per cert, tot boníssim) en companyia de Miquel Gironés, que s'ha acostat fins a l'Arrels, tot i el cansament acumulat de la nostra expedició a Palestina. Quasi a les onze de la nit ens arrimem a l'escenari i els companys de VerdCel ja estan actuant. Després ens toca el torn a nosaltres. Pugem al cadafal i comencem a afinar i a preparar els instruments: amb una certa previsió, m'he portat dues guitarres, sabent que la pressió dels avions sempre sol deixar les cordes lleugerament tocades. I no m'equivoque: se'm trenca una corda de cada guitarra durant el concert, i hem de fer una pausa per tal d'apanyar la catàstrofe: sort que Laura aprofita per interpretar la Muixeranga al violí, i fer menys tens el silenci inacabable. Els espectadors estan concentrats durant tot el recital, però quan els demanem ajuda per a cantar Al Vent, la descoordinació es fa patent! Durant els bisos els donem una segona oportunitat, i amb tota la gent de peu i cantant a pulmó queda d'allò més bonica! Baixem de l'escenari i ens quedem xarrant i signant algunes còpies de Teoria del caos. Han vingut amics i coneguts de les comarques del voltant i ens alegrem molt de veure'ls! Ens fem l'última cerveseta al costat de la barra, amb Laura, Fermí, Saül i companyia. Ens acomiadem d'Annabel i de totes les persones (la majoria, dones) que fan possible, any rere any, aquest aplec i els desitgem molta sort per a la jornada de demà! Agafem el cotxe, i una altra vegada cap a la carretera, que tenim una hora i mitja fins a Torrent, i ja se'ns han fet les quatre menys vint de la matinada!
