Queien quatre gotes de calor i la meva filla i jo jugavem a pilota al parc. Jo xutava i ella feia de portera, que l'1 de setembre comença els entrenaments en un equip femení de l'OAR VIC. No hi havia ningú més. Al cap d'una estona s'acosta un nen amb una pilota i em demana si pot jugar. El nouvingut és diu Youness -la "o" no es pronuncia, em diu- i també diu que és marroquí i que va a col·legi a l'Escorial. A la seva classe li diuen"Lunes". Juguem tots tres i para de ploure. Passa una altra estona i de cop i volta s'acosta un altre nen. També demana si el deixem jugar. Li dic que si i li pregunto com es diu: em dic Moha. Ells dos, en Youness i en Moha, es coneixen. Un cop en Youness li diu a en Moha: xuta fort Alí! Però no havíem quedat que et dius Moha, tu?, li pregunto. Si, em dicMoha però el meu germà gran es diu Alí i a mi em diuen Alípetit. Entesos. I continuem jugant tots quatre una altra estona.
Foto: a les piscines de Vic no hi consta que s'hagi vist cap dona amb burquini.
Enhorabona Pere! Per primera vegada noto un cert optimisme referent a la llengua en la teva anécdota. De tant en tant m'estic a Vic, al barri del Sucre, i ja fa temps que vaig notar que els nens i nenes procedents de la immigració magrebí i subsahariana s'adrecen en català quan necessiten un idioma comú per parlar entre ells.
Queien quatre gotes de calor i la meva filla i jo jugavem a pilota al parc. Jo xutava i ella feia de portera, que l'1 de setembre comença els entrenaments en un equip femení de l'OAR VIC. No hi havia ningú més. Al cap d'una estona s'acosta un nen amb una pilota i em demana si pot jugar. El nouvingut és diu Youness -la "o" no es pronuncia, em diu- i també diu que és marroquí i que va a col·legi a l'Escorial. A la seva classe li diuen "Lunes". Juguem tots tres i para de ploure. Passa una altra estona i de cop i volta s'acosta un altre nen. També demana si el deixem jugar. Li dic que si i li pregunto com es diu: em dic Moha. Ells dos, en Youness i en Moha, es coneixen. Un cop en Youness li diu a en Moha: xuta fort Alí! Però no havíem quedat que et dius Moha, tu?, li pregunto. Si, em dic Moha però el meu germà gran es diu Alí i a mi em diuen Alí petit. Entesos. I continuem jugant tots quatre una altra estona.
Enhorabona Pere! Per primera vegada noto un cert optimisme referent a la llengua en la teva anécdota.
De tant en tant m'estic a Vic, al barri del Sucre, i ja fa temps que vaig notar que els nens i nenes procedents de la immigració magrebí i subsahariana s'adrecen en català quan necessiten un idioma comú per parlar entre ells.
Salutacions cordials.