Un jove mariner baixa del bus en cerca d’un domicili. En Bennie busca el seu germà que viu a Buenos Aires. En Tetro, el germà, viu amb una xicota bruna i atractiva que el rep amb joia, sorpresa i un pessic de reticència. Sense ofici conegut, en Tetro és un escriptor que té una obra sense final i que no vol que hi vegi la llum (...)
Corregim, en Bennie, no cerca el seu germà, no, el que vol és que el germà li esvaeixi dubtes sobre sa mare i son pare, sobre en Tetro i sobre aquesta recargolada i esmicolada família.
El pare, un famós director d’orquestra. Un geni que és un monstre egoista, egòlatra, i depredador, que només sap viure per ell i al qual la resta tant se li’n dóna. La mare, no en sap res. En Tetro, ben diferent a com era i el recordava. Diu, a més, que ha partit peres amb la família, que no en vol saber res de res. Fet i fet, un trencaclosques de difícil digestió.
A en Tetro, a més, la visita del germanet l’ha trasbalsat d’allò més, li ha mogut totes i cadascuna de les cèl·lules del seu organisme. Obrint i expulsat, sentiments, contradiccions, fets no recordats, memòria, patiment...
Fa uns dies, parlava d’un film súmmum de la bellesa, una bellesa adolorida, que fa mal, en deia. Ara, per contra, puc parlar d’un film que transmet un infinit, un gairebé insuportable dolor.
Rodada tot combinant el blanc i negre i el color, amb molt de sabor argentí, trobo que és una gran pel·lícula. Amor, gelosia, traïció, oblit, engany, genialitat...
Les actrius i actors estan superbs: en Vincent Gallo, en Tetro, el pare músic és Klaus Maria Brandauer, la Maribel Verdú, esplèndida, resplendent, és la companya d’en Tetro, qui fa de Bennie, la Carmen Maura, en un paper breu...
Bell i colossal film. M’ha agradat molt, i m’ha fet sentit moltes i intenses coses.
. Tetro. Director, guionista i productor: Francis Ford Coppola. 127 minuts. Espanya-Estats Units-Argentina-Itàlia. 2009.
No t'he llegit sencer perquè no m'espatlles la història.
Vols saber per què m'ha agradat tant? ja ho he dit:
perquè m'ha produït sensacions, sentiments forts, perquè m'ha trasbalsat, emocionat, perquè m'ha arribat a la raó i al cor, perquè m'han agradat els passatges costumistes, el cant a l'Argentina, a la seva gent, al menjar, al paisatge -freda i fantasmagòrica i espectral i escruixidora, la imatge de la Patagònia-, les notes literàries, el cos de la Verdú, el somriure del Bennie, el rostre i cor torturat d'en Tetrocini fill gran, aquell manicomi contracultural i antipsiquiàtric avant la letre bonaerense... curt: un treball ple d'estímuls, una gran obra, Àxel.
Cordialment,
Pere