Orientar-se per ací és senzillíssim. Tret del “casc antic” –també conegut
com la part financera, on els carrers tenen nom-, l’eixample de la poma es va
fer amb números. Ja me’ls imagine. “I ara que hem gastat tots els noms, què
fem, ens esperem a tindre més història, per a posar-li noms als carrers’” “No
home, no. Posem-hi números, i avall que fa baixada”. Aixina, no es precís
conèixer les parts de la corona Catalano-aragonesa, ni l’ordre d’importància
dels grans personatges masculins. Els números són internacionals i
pronunciables. I després de l’u ve el dos. I punt.
Aquest, afegit al fet que Manhattan està rodejada per quatre cossos d’aigua
–i una servidora, que és mediterrània per necessitat, sempre se serveix de les
grans masses d’aigua per a orientar-se-, fan que abans d’arribar ja es puga
saber com arribar als llocs.
Per cert, t'has deixat parlar de conéixer els personatges femenins.
I una altra cosa, aquests paios del Vilaweb són curiosos, perquè si pique en l'enllaç que hauria de dur al meu blog surt açò:
S'han produit els seguents errors:
idEl parà metre no és un numèricQuè parits!Tingueu bon viatge, funcionaris; ara la vida ja no és diferida, serà "La vida directa".
Vinga, a gaudir!