Arribar al petit poble de Gavarnie durant el mes de juliol i potser fins la segona quinzena d'agost, és barrejar-se entre els centenars o milers de turistes que volen arribar al mateix Circ de Gavarnie.Només arribar ja es pot veure que és prohibit entrar en cotxe al poble i cal pagar l'aparcament, ben organitzat. 4 Euros. Tot són botigues i petits restaurants amb menús especialment cuinats per els 'randonneurs'. No és car; per 7 Euros et posen sobre la taula un bon plat de patates fregides amb dos ous estrellats, una amanida de l'hort, formatge i gelat.
Més endavant ens fixem en les mules, cavalls i burrets. Segueixen la tradició dels avantpassats. Arribar fins l'Hotellerie du Cirque a cavall, mula o burret, és fàcil i descansat. Dues hores: 25 Euros. Tres hores: 35 Euros. Si tornes més tard del temps establert, penalització de 15 Euros ¿¿??
És la subsistència dels habitants d'aquest poble. Jo segueixo caminant per el camí o autopista dels turistes, tot vorejant el riu que baixa amb força i amb l'aigua neta, transparent i freda.
Cinc-cents metres més endavant, marxo de l'autopista del turista, i el petit rètol de fusta m'indica: 'Refuge des Espugues'. Som-hi doncs. Mentres els turistes van caminant tranquil.lament, jo vaig pujant i pujant; un desnivell de 400 metres, no està malament, per arribar al prat anomenat de la Pailla.
Per aquest camí no hi trobes tanta gent, i les vistes són esplèndides. Pots veure els contraforts del Marboré (3248m), els Tres Pics de la Cascade (3030m), l'Épaule (3003m), la Tour, le Casque i els Sarradets (2939) una muntanya a la dreta, i que impedeix poder veure la bretxa de Roland des de l'Hotellerie del Circ de Gavarnie.
El camí pel sotabosc és agradable i de sobte un camp verd i ple d'iris de color lila, salvatges, bonics. Una catifa de flors, com les de Corpus als carrers de Sitges o La Garriga. Quan arribes al prat de la Paille es pot veure el refugi de les Espugues (2027m) i el pic Hourquette d'Alanz (2430) pas natural per entrar al circ d'Estaubé. Però jo segueixo al sud. La vista es indescriptible i ara sí que es pot veure la bretxa de Roland. En un raconet d'ombra del bosc, decideixo menjar una mica i agafar forces; important: sucres (llet condensada, fruits secs, galetes). Els iris i altres flors són tot just davant meu i m'entren unes ganes boges d'agafar-ne, però recordo una dita : 'Pren la seva olor, i deixa la flor'.
Des de dalt del camí puc veure el prat de la Courade, on té lloc tots els anys el Festival de Música i Teatre de Gavarnie, a l'aire lliure. La Companyia ''Chantier-Théâtre' és l'encarregada de produïr els espectacles. Aquest any: Cyrano amb Robert Hossein. Es poden veure les cadires, l'escenari, els tendals dels tècnics, tot de color verd i desmontable. Ens trobem dins el Parc Nacional dels Pirineus i les ordenances són molt estrictes.
Vaig arribant a la fí de l'excursió. Sóc a dalt mateix de l'Hotellerie, mentres els turistes van pujant com poden per el camí que se'ls ha tornat costerut i no s'ho pensàven pas! Davant ja tinc la gran muralla, immensa. Vaig directament a la terrassa de l'Hotellerie. Un cafè i un te amb gel. És un bon lloc per mirar i observar els centenars de gent que hi arriben, a peu, a cavall, en mula o burret. Em sorprèn escoltar diferents llengües, neerlandès, alemany, anglès, italià, algún idioma escandinau, francès evidentment, castellà i català.
Tothom diu la seva.
- Gavarnie sempre serà Gavarnie ...
- Gavarnie no es mesura ... Gavarnie no es pot explicar .... Gavarnie es viu, emociona, assaboreixes el paisatge.
- Que bé haver escapat de la rutina diària i ser aquí ....
Una mare no sap que fer amb el burret; la seva filla de no més de 4 anys està asseguda sobre l'animal. Quantes vegades haurà fet el mateix trajecte ? Sense dir-li res el burret se'n va directament on ella ha de deixar-lo lligat.
Ja es hora de tornar al poble i baixo per l'autopista dels turistes. Va ser tot un espectacle. Jo, però, sempre dic el mateix ... davant la gentada, m'aïllo i observo, vaig cercant flors, fruites de bosc, faig un bany de peus al riu.......
Un parell de postals, entro al cotxe i de camí a Oô.
Per cert, de Gavarnie a l'Hotellerie per l'autopista dels turistes, aproximadament poc més d'una hora; per el camí del Refugi de les Espugues, més de 2 hores.
En la fotografia es pot veure l'Hotellerie, els contraforts del Marboré, i la Cascade.
En l'arxiu podem veure l'arribada en burret d'una mare amb la seva filla, i els Sarradets, la muntanya que impideix veure la bretxa de Roland, des d'aquest punt.
Des de dalt del camí puc veure el prat de la Courade, on té lloc tots els anys el Festival de Música i Teatre de Gavarnie, a l'aire lliure. La Companyia ''Chantier-Théâtre' és l'encarregada de produïr els espectacles. Aquest any: Cyrano amb Robert Hossein. Es poden veure les cadires, l'escenari, els tendals dels tècnics, tot de color verd i desmontable. Ens trobem dins el Parc Nacional dels Pirineus i les ordenances són molt estrictes.
Vaig arribant a la fí de l'excursió. Sóc a dalt mateix de l'Hotellerie, mentres els turistes van pujant com poden per el camí que se'ls ha tornat costerut i no s'ho pensàven pas! Davant ja tinc la gran muralla, immensa. Vaig directament a la terrassa de l'Hotellerie. Un cafè i un te amb gel. És un bon lloc per mirar i observar els centenars de gent que hi arriben, a peu, a cavall, en mula o burret. Em sorprèn escoltar diferents llengües, neerlandès, alemany, anglès, italià, algún idioma escandinau, francès evidentment, castellà i català.
Tothom diu la seva.
- Gavarnie sempre serà Gavarnie ...
- Gavarnie no es mesura ... Gavarnie no es pot explicar .... Gavarnie es viu, emociona, assaboreixes el paisatge.
- Que bé haver escapat de la rutina diària i ser aquí ....
Una mare no sap que fer amb el burret; la seva filla de no més de 4 anys està asseguda sobre l'animal. Quantes vegades haurà fet el mateix trajecte ? Sense dir-li res el burret se'n va directament on ella ha de deixar-lo lligat.
Ja es hora de tornar al poble i baixo per l'autopista dels turistes. Va ser tot un espectacle. Jo, però, sempre dic el mateix ... davant la gentada, m'aïllo i observo, vaig cercant flors, fruites de bosc, faig un bany de peus al riu.......
Un parell de postals, entro al cotxe i de camí a Oô.
Per cert, de Gavarnie a l'Hotellerie per l'autopista dels turistes, aproximadament poc més d'una hora; per el camí del Refugi de les Espugues, més de 2 hores.
En la fotografia es pot veure l'Hotellerie, els contraforts del Marboré, i la Cascade.
En l'arxiu podem veure l'arribada en burret d'una mare amb la seva filla, i els Sarradets, la muntanya que impideix veure la bretxa de Roland, des d'aquest punt.
