El mes d'agost, tradicionalment, ha estat "magre" en notícies polítiques, però sempre acaba colant-se alguna píndola que et dóna pistes sobre, alguns dels motius, de la desafecció de la gent cap a la política.
La primera és l'estratègia dels dos grans partits polítics espanyols per presentar com a caps de llista per algunes províncies a polítics que, en alguns casos, només la coneixen en un mapa de carreteres. Federico Trillo nascut a Cartagena és escollit diputat en les llistes del PP, des de 1989, per la circumscripció d'Alacant, o el més actual en que el PSOE vol fer nomenar a Leire Pajín, nascuda a Iraola (San Sebastià) com a senadora per València. És evident que aquestes pràctiques fan que , poc a poc, els partits polítics (tots fins i tot els que no ho fan) perdin credibilitat davant els ciutadans.
El segon cas de pèrdua de credibilitat política és clarament un cas de nepotisme polític i de prevaricació, i és el que la conselleria de Governació ( ERC) ha comés en la distribució dels ajuts i subvencions del programa Viure al poble i en el que dels 26 pobles seleccionats, 14 tenen alcaldia republicana, malgrat que només 32 de les 141 candidatures presentades eren d'aquest color. En canvi, dels 58 projectes presentats per alcaldes de CiU, només se n'han acceptat 10. I el cas del PSC : 42 projectes, 2 adjudicacions. Aquí el més greu és que els afectats són els propis ciutadans que veuran minvar els recursos de la seva població si aquesta no és governada pel mateix color polític del que reparteix la subvenció.
