Si continua l´actual política del Regne d' Espanya- que no contempla, en la Constitució socialista i pepera el reconeixement del país i la seva llengua, o sigui, l´oficialitat territorial i estatal del català, aquest esdevidrà una llengua per a filòlegs o lletrafertis?. Si s' estima la lengua, no es pot estimar Espanya, és tan evident com la catalanofòbia de l´Espanya actual i eterna, del PP o del PSOE.
CAMPUS INTERNACIONAL DE LA LLENGUA CATALANA, DE MALLORCA A GIRONA
El Campus Internacional de la Llengua Catalana és una escola d’ estiu que acull alumnes de català de tot el món. Combina, de forma molt reeixida, classes de llengua, conferències- jo cada any n’ hi faig una sobre l´aportació històrica de la cuina catalana-, activitats lúdiques i gastronòmiques, visites culturals, excursions, participació en festes populars... Un aspecte remarcable és que tant estudiants com professors, convivim amb la gent de la ciutat on s’ esdevenen els curos- en el meu cas Artà en plenes festes d’ agost, i que és una de les belles viles de Mallorca, acollidora i plena d’ activitats en la nostra llengua-. Fins ara s’ ha fet sempre a Mallorca (que és on hi vaig cada any, ja que a part de la conferència participo en activitats gastronòmiques dels alumnes), Barcelona i Andorra. Acull , com hem dit, estudiants de tot el món- excepte d’ Espanya, ja que pel que es veu els estudiants espanyols (o les seves universitats) no tenen interès per la llengua catalana. Haig de dir que la meva experiència d’ aquest Campus és molt gratificant, i a vegades em trobo ex-alumnes d’ arreu en altres fòrums, com la UCE. Aquest anys, per exemple, els 25 alumnes són de Rússia, Romania, Hongria, Sèrbia, Croàcia, República Txeca, Portugal, Polònia, Israel, Galícia, Eslovàquia, Israel, Estònia, els Estats Units , el Quebec i l´illa de Man (que, pel fet que és un estat poc conegut, direm que és independent, forma part de la Commonwealth i és de cultura cèltica- per exemple, s’ hi està recuperant el gaèlic). Com es pot veure- i cada any és així-, és una ocasió magnífica, d’ una banda, per entrar en contacte en la cultura- incloent la gastronòmica- de diversos països i, per l´altra, pel fet que els alumnes, més enllà de l´estricte aprenentatge filològic, se n’ adonen de la impossibilitat de viure en català- tenint en compte que n’ hi ha de procedents de països que ara poden viure totalment en la seva llengua gràcies a una recent independència- i de al discriminació brutal que pateixen els catalanoparlants al Regne d’ Espanya, ja que una llengua que ells han estudiat amb esforç, llavors es troben que no és present a la retolació, a l´etiquetatge, a la megafonia de trens i aeroports, a l´interior dels mitjans de transport (si no és de forma subsidiària i vergonyosa). Què pensarien, a més, si sabessin amb detall la sistemàtica catalanofòbia practicada per Espanya i els seus aliats- sense distinció de color-. Per primer any, aquest grup d’ estudiants vénen a Girona, on, com a mínim, podran veure un grau força satisfactori de retolació pública i privada (excepte dels organismes de l’ estat, ferrocarril, etc.) i, a més, aquest divendres podran fruir d’ una conferència de Joan Daniel Beszonnof- un dels meus escriptors favorits-, que parlarà sobre escriure en català a la Catalunya Nord.
Un altres territori que, si contemplem el got mig ple, va endavant. Mai com ara , per exemple, no hi havia hagut tants escriptors i bons en la nostra llengua-, però que si el veiem mig buit, ens mostra allò que ens espera al sud: la conversió del català en una llengua morta, que només interessa els filòlegs.
Mentre romangui, és clar, la barbàrie glotofòbica d’ espanyols i francesos, o la llengua se salvi mercès a la independència del país.
