Hi havia una vegada un bon home que vivia en un petit poble de la costa de Marfà. El seu nom era Frodo del Camps i era el governador de la comunitat.
Vetllava pel benestar dels seus conciutadans i sempre s'havia preocupat que mai els faltés res. Els proporcionava menjar, beure i roba.
També hi havia treball per a tothom i així, la comunitat de l'Anell de Llevant, podria reproduïr-se per a resoldre la gran missió que tenia encomanada: la destrucció de l'aliança que existia a Marfà, dominada per ordes malvades que es delataven pel seu roig roent i la seva obsessió d'allunyar de la Terra del Brau del Sol, tot allò que estigués comandat per Saruman, el Senyor Roig del Mal...
Gandalf-roy vivia a l'interior de Marfà. Era el gran sacerdot que atorgava la màgia necessària perquè Frodo del Camps pogués mantenir en pau perpètua a la bona gent de l'Anell de Llevant. Els seus silencis deien més que les seves paraules, breus i sempre críptiques, però sabia que darrera el seu poder, hi havia una força espiritual que sempre l'acompanyava i que mai l'abandonaria: la justícia de Blasnar.
Les vastes i seques terres de Marfà eren trufades d'orcos i espectres que (mal)vivien pendents de la comunitat que governava Marfà i estaven turmentats per la felicitat que regnava a Llevant. Així va ser que, una confluència de les forces del mal, van arraconar i deixar aïllat Frodo del Camps. Per moments, les seves forces van defallir i semblava que la solitud era el seu destí. Però el triumvirat salvador del Llevant de Marfà (hobbit + elfo + nan) van rescatar Frodo del Camps de la seva terrible fatalitat.
Un cop més, els homes han guanyat. Els homes de la justícia, l'ètica i la responsabilitat. Marfà continuarà essent l'exemple de la Terra del Brau del Sol i les ordes del mal hauran d'esperar. No serà fàcil, gràcies a la tenacitat de Frodo del Camps i a l'estima incondicional de la seva comunitat, Saruman, el Senyor Roig del Mal, haurà de retirar-se al seu Palau d'Hivern a que la temptació torni a florir a la terra del Bé.
"Tres senyors imparteixen justícia sota el cel.
Set esperen beneir-la.
Nou són els homes mortals comdemnats a viure.
Un, el Senyor del Mal, sobre el tro fosc de Monclodo de la Terra Mitja
Un Anell per a governar-los a tots.
Un tratge per a trobar-lo,
Un Anell per a dur-los a tots fins a les tenebres de la desafecció"
J.R.R Gürtelkien
Benaurada la màgia de Gandalf-roy... Si no arriba a ser per ell, hores d'ara en Frodo del Camps hauría d'anar tapat amb una parra. Tant de bo.
Jo mira, saps que he pensat? Aniré a Loewe, Hermés, etc.etc. Després de les rebaixes, per suposat i utilitzaré la mateixa màgia de Gandalf-roy. Aniré de part d'ell, clar. Posats a fer màgia, que en faci per tots.
I és que mira Oriol... "Debo confesarte un secretín: siempre he adorado los productos Loewe, son mi pasión y siempre me han dado un aroma especial en ciertas ocasiones de mi vida. El aire, el agua, elementos que te hacen ser especial y con la firma más que conocida en el mundo de los aromas de la mujer"
I posats a dir-ho tot... "Si hay una marca que señale el lujo y la elegancia clásica es Hermés. ¿Quién con un poco de sentido del gusto no es fan de esta casa francesa? Pienso y pienso (doncs no pensem bé) y no conozco a nadie (jo si) con clase (¿?) que no muera (li ha nat d'un tris!) por sus complementos"
La política!
ja,ja...molt bé Anna, ja sabia jo que en el fons, ets dels meus!
m'encanta el que diu Honoré de Balzac en relació a la classe i el "porte" i que es podria referir perfectament als usuaris de Loewe, Hermés, CH o Armani...entre los que me cuento :-) "Elegancia es la ciencia de no hacer nada igual que los demás, pareciendo que se hace todo de la misma manera que ellos"
Po zí, sóc dels teus!
Bona nit