AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Que hi pot haver en 3,6 mm..? 3,6 mm de gota d'aigua? Una llàgrima, una
piga? Un lunar? Un sospir ocupa menys de 3,6 mm?
No ho sé, mai ho havia pensat... Les
mesures i llargàries sempre les havia calculat antropomètricament i
l'antropo-guia que marcava el barem universal sempre havia estat jo mateixa, és a dir:
que volia saber quan feien tres metres? fàcil, dues vegades jo. I així anava fent.
Si, ja sé que és una mica rudimentari i potser primari o infantil, però crec que tothom, si fa no fa, mesura des del seu lloc i
des del seu jo, com a punt de partida, com a punt de refèrencia íntim
projectat i extrapolat més enllà de nosaltres mateixos per mesurar el
que ens envolta...
Però com podem calcular quan el que ens demana mesura no és res del que ens
envolta si no que ho tenim a dintre? Faig un metre i mig d'alçaria i
peso... (això és secret d'estat...) i com que sóc de lletres,
encara no acabo de poder calcular quantes vegades hi ha 3,6 mm dintre
meu... ni em cal....
Tant me fa quants 3'6mm m'hi caben ... amb una vegada que hi càpiguen n'hi ha prou...
3'6 mm d'allò que no hauria de ser on no hi hauria d'estar...
He anat a buscar una cinta mètrica, d'aquelles de costurera, i m'he mesurat mig dit,
o mitja ungla del dit petit (d'unes mans també petites, com petits tinc tanmateix els peus que amb un 34-35 ja faig) i el cas és que tinc lunars i pigues més
grans de 3,6mm
Per què m'haurien d'espantar aquest 3,6mm de res...? Per què una part ínfima de mi mateixa m'hauria de fer nosa? Que tenen d'important aquests
3'6 mm que no ho tinguin pigues, lunars, pestanyes, llàgrimes, salives
microscòpiques, epitelials, suors, pels, folículs, grans, punts negres,
la nineta dels meus ulls, les arrugues de riure'm, "la comisura de los labios",
el foradet que encara sobreviu als lòbuls de les meves orelles...
Que
tenen d'mportant o de feixucs aquest 3,6 mm que no ho tinguin aquestes
altres milimétriques parts del meu cos?
...Que hi són on no haurien d'estar...
Potser és veritat que el tamany no importa, potser 3'6 mm no són res, pero ahí están "probablemente" (i quan un metge diu "probablemente"...) com un minúscul mosquit punxant, del tamany d'un gra al cul, ridiculs com el ratolí que espanta l'elefant...
"...3,6 mm de piga...Faig un metre i mig d'alçaria i
peso... (això és secret d'estat...) i com que sóc de lletres"
No hi tenen res a fer eixos 3,6mm front al "metre-i-mig-meravellós-de-belenus extraordinarius no vulgaris ni científics però lletrístics" i no t'ho dic per dir-ho.
Atura't un minut, tanca els ulls una miqueta, respira...Què sents? De segur que és preocupació, però NO és POR. Saps per què? Per que el teu cos de "metre i mig d'alçaria" té la certesa que la seua mesura energètica i emocional no és eixa, són un munt més metres.
Mil petons (500 són per a eixa piga de 3,6mm, per cuidar-la i que no es faça una hippie contestatària i ens done guerra, que no ho farà)
He estat molt embolicada en altres coses... la salut, l'estiu, viatjar, buscar feina, acabar d'arreglar la connexió a internet defectuosa i un ordinador que anava com una patata (vaja, que he estat una mica ciber-desconnectada a més de poc inspirada o massa emboirada per altres qüestions com per escriure) i tot plegat m'ha fet deixar el bloc una mica oblidat...
Però ara ja s'han acabat l'estiu, els viatges llargs, (bé, encara busco feina) i tinc un ordinador que és l'hòstia i una connexió com déu mana o sigui que ja no tinc excusa i a més tens raó en allò de continuar amb els posts... estaríem tots més tranquils... especialment jo! Potser una bona blogteràpia de xoc no em vindria malament per treure-m'hi les cabòries!!!
Gràcies, però, per la preocupació i la intranquil·litat, podeu estar tranquils de moment.
És el que és, però podria ser pitjor, o sigui que "me puedo dar con un canto en los dientes" De moment tot controlat i tot be... gràcies pels ànims. :-p
depenen del lloc on són. Un gra de sorra, de la sorra fina de Tarragona, esmunyit entre les escletges de la rentadora et pot costar molt car o fer-te tant de mal com un gra en el cul (en las posaderas). Tot és trobar el lloc! Que no sigui res aquesta piga!
Ja diuen que el tamany no importa... (o si...) i que "la esencia y el veneno en frascos pequeños" (aquesta també la deia molt la meva àvia, "por la cuenta que le traía" que també era menudeta com jo... i sempre em deia: mejor bajitas que "alto, alto, maldito lo que valgo"!!) Encara que també diuen que val més "burro grande, ande o no ande"...
En fi, de moment "la piga" està controlada, i com em diu el Borinotus més amunt, val més no capficar-se. Una revisió cada sis mesos i a confiar que la cosa no canviï.
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir: que el teu nom sona com un pessic quan el dic, que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets i quan hi ets no em reconec. Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega... http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
peso... (això és secret d'estat...) i com que sóc de lletres"
No hi tenen res a fer eixos 3,6mm front al "metre-i-mig-meravellós-de-belenus extraordinarius no vulgaris ni científics però lletrístics" i no t'ho dic per dir-ho.
Atura't un minut, tanca els ulls una miqueta, respira...Què sents? De segur que és preocupació, però NO és POR. Saps per què? Per que el teu cos de "metre i mig d'alçaria" té la certesa que la seua mesura energètica i emocional no és eixa, són un munt més metres.
Mil petons (500 són per a eixa piga de 3,6mm, per cuidar-la i que no es faça una hippie contestatària i ens done guerra, que no ho farà)
Moltíssimes gràcies de tot cor per les teues lletres...
Mil petons més guapíssima. :-)
... tot sota control.
He estat molt embolicada en altres coses... la salut, l'estiu, viatjar, buscar feina, acabar d'arreglar la connexió a internet defectuosa i un ordinador que anava com una patata (vaja, que he estat una mica ciber-desconnectada a més de poc inspirada o massa emboirada per altres qüestions com per escriure) i tot plegat m'ha fet deixar el bloc una mica oblidat...
Però ara ja s'han acabat l'estiu, els viatges llargs, (bé, encara busco feina) i tinc un ordinador que és l'hòstia i una connexió com déu mana o sigui que ja no tinc excusa i a més tens raó en allò de continuar amb els posts... estaríem tots més tranquils... especialment jo! Potser una bona blogteràpia de xoc no em vindria malament per treure-m'hi les cabòries!!!
Gràcies, però, per la preocupació i la intranquil·litat, podeu estar tranquils de moment.
Una abraçada.
És el que és, però podria ser pitjor, o sigui que "me puedo dar con un canto en los dientes" De moment tot controlat i tot be... gràcies pels ànims. :-p
Una abraçada.
Que no sigui res aquesta piga!
Ja diuen que el tamany no importa... (o si...) i que "la esencia y el veneno en frascos pequeños" (aquesta també la deia molt la meva àvia, "por la cuenta que le traía" que també era menudeta com jo... i sempre em deia: mejor bajitas que "alto, alto, maldito lo que valgo"!!) Encara que també diuen que val més "burro grande, ande o no ande"...
En fi, de moment "la piga" està controlada, i com em diu el Borinotus més amunt, val més no capficar-se. Una revisió cada sis mesos i a confiar que la cosa no canviï.
Gràcies per l'interés.