Avui he hagut d'anar al Passeig de Gràcia de Barcelona. De fet és la segona vegada que en poques setmanes hi he anat. He quedat parat, com en l'altra ocasió, de la quantitat ingent de turistes que s'hi poden trobar, amunt i avall, atrafegats i suats fent fotos a tort i a dret. Alguns cansats i farts de voltar descansen damunt els parterres de gespa. Hi havia una bona cua davant de la casa Batlló. En aquesta vorera ombrejada els venedors top manta hi estaven ben instal·lats, amb parades de bosses de mà i ulleres. També hi havia indigents i pidolaires al mig del pas. Un exhibia un cos deforme, uns altres amb cartellets de la mena de"no tengo trabajo y tengo cinco hijos" i un altre més jove i cosmopolita amb un precís I'm hungry. Els turistes, en general, van guarnits com s'hi anessin a la platja. Les xancletes calcen la majoria de peus. Algunes noies, però, anaven descalces. Quin fàstic! Més tard al Brownuna cambrera mexicana ens ha atès en català, després de donar-nos una carta en anglès. La cambrera reia i feia una mica de comèdia cada vegada que ens deia alguna cosa. Com si parlar en català fos una extravagància. Vés a saber!
LA FELICITAT ÉS UN MITE.
LA INFELICITAT ÉS REAL.
CATALÀ SEMPRE.
CHICAGO 2016.
NO ENS RENDIREM MAI.
ELS CATALANS NO SOM CASTELLANS.
EL PECAT NO FA VACANCES.
CONFLICTE A FONS.
GENOCIDI NACIONAL NO.
FERMESA CONTRA EL MAL.
RESPECTE!
he fet servir un tòpic. Ho he canviat.
Salutacions.
Pere Vilarrasa