El discurs oficial explica a tot aquell que el vol escoltar que som una “comunitat” líder a Espanya i a Europa i que vivim el millor moment de la nostra història. Les dades reals demostren a tot aquell que desconfie del discurs oficial que som un país líder en presumptes casos de corrupció, en augment de l’atur, en dèficit fiscal crònic, en destrucció del territori, en davallada de l’ús i prestigi de la nostra llengua, en desvertebració territorial, etc. Sembla, pel que diuen els resultats electorals, convocatòria rere convocatòria, que la gran majoria es limita a digerir el discurs oficial. I dic que sembla perquè es habitual escoltar algú que es demana on s’amaguen, perquè no coneix gaire gent que vote PP. És evident que el gruix del seu electorat es limita a ficar la papereta a l’urna i no parlar-ne més fins passats quatre anys. També en tenen, però, de guàrdia pretoriana que es dedica a defensar tenaçment el llegat popular. Curiosament, a les crítiques sempre responen acusant els socialistes. Senyora (o senyor), a mi què m’explica dels socialistes, si tampoc no difereixen gaire dels seus. Per tant, i com que tots els que gosem dir la nostra som socialistes endimoniats, tal volta caldria que giraren la vista cap als nouvinguts: aquestos immigrants que es miren amb tanta condescendència, pobrets ells, que venen de països sense democràcia ni drets humans. Potser els sorprendria emmirallar-se en espills tan poc falaguers. Anit, una amiga m'explicava que uns coneguts argentins li haven comentat que políticament el País Valencià és homologable a l'Argentina. Líders.





La bloqueria valenciana tendeix a obviar allò que no li entra dins dels propis paràmetres mentals. Contradint la realitat. Al País Valencià la militància de dreta (des del liberalisme fins la dreta extrema) és immensa i abnegada.
Partir de la realitat, no de la pròpia, que és menuda per força ens faria molta falta i ens seria força més eficaç. Si volem avançar socialment.
Fa uns mesos algú, en aquesta santa casa es demananava, després d'eixir d'un concert dels Obrint Pas:
com era que els valencians votassen com ho feiem?
Confonien el públic d'un concert -que és un experiment -un assaig- amb la complexa realitat social valenciana. A mi fa 25 també em passava.
Pensem-hi, i ens farem un favor, tots plegats.
Cordialment.
Per altra banda, parlar de la grandària de la meua realitat -més o menys menuda- o de la meua suposada tendència a la "bloqueria" ja sí que està completament fora de lloc.
Salut.
A d'això:
Sembla, pel que diuen els
resultats electorals, convocatòria rere convocatòria, que la gran
majoria es limita a digerir el discurs oficial. I dic que sembla perquè
es habitual escoltar algú que es demana on s’amaguen, perquè no coneix
gaire gent que vote PP. És evident que el gruix del seu electorat es
limita a ficar la papereta a l’urna i no parlar-ne més fins passats
quatre anys.
Josep Blesa va respondre açò:
com podem dir que no hi ha militància del PP?
Al País Valencià la
militància de dreta (des del liberalisme fins la dreta extrema) és
immensa i abnegada. Partir de la realitat, no de la pròpia, que
és menuda per força ens faria molta falta i ens seria força més eficaç.
Si volem avançar socialment.
I torne a parlar en plural, de la bloqueria valenciana. Que sols veig que atèn els ítems als quals està procliua i que tu ennumeres:
El
discurs oficial explica a tot aquell que el vol escoltar que som una
“comunitat” líder a Espanya i a Europa i que vivim el millor moment de
la nostra història. Les dades reals demostren a tot aquell que
desconfie del discurs oficial que som un país líder en presumptes casos
de corrupció, en augment de l’atur, en dèficit fiscal crònic, en
destrucció del territori, en davallada de l’ús i prestigi de la nostra
llengua, en desvertebració territorial, etc.
I Albert, jo ho feia en plural i no referint-me a tu en particular.
A això:
També en tenen, però, de guàrdia pretoriana que es dedica
a defensar tenaçment el llegat popular. Curiosament, a les crítiques
sempre responen acusant els socialistes. Senyora (o senyor), a mi què
m’explica dels socialistes, si tampoc no difereixen gaire dels seus.
Josep Blesa responia açò:
La bloqueria
valenciana tendeix a obviar allò que no li entra dins dels propis
paràmetres mentals. Contradint la realitat.
Per tant, i com que tots els que gosem dir la nostra som socialistes
endimoniats,....
Josep Blesa diu:
Que no és perceptible la diferència entre el discurs dels socialistes i els que són de partidets propis. I en tot cas, els d'aquests fan de caixa de ressonància al del socialistes españols.
Tu dius:
tal volta caldria que giraren la vista cap als nouvinguts:
aquestos immigrants que es miren amb tanta condescendència, pobrets
ells, que venen de països sense democràcia ni drets humans. Potser els
sorprendria emmirallar-se en espills tan poc falaguers.
Josep Blesa diu:
Com tots els dies estic en contacte directe amb immigrats et puc assegurar que no els preocupa el més mínim. Els encanta estar en España i en una comunitat autònoma líder, això, si més no, és el que veuen si comparen amb el seu país d'origen.
Tu dius:
Anit, una amiga
m'explicava que uns coneguts argentins li haven comentat que
políticament el País Valencià és homologable a l'Argentina. Líders.
Josep Blesa diu:
Estic d'acord. Tret de que els corralitos no són d'estat propi com el cas d'Argentina, sinó compartits amb els españols.
Finalment: tractaré de cuidar-me a no desar-te cap més comentari. Tampoc un servidor no vol ser malinterpretat.
Gràcies.