xcapdevila |
divendres, 31 de juliol de 2009 | 17:20h
S'acaba juliol i arriba l'agost, aquest mes que no existeix. I que, si vols, a Vilanova, arranca deixant-se anar, gaudint de la festa que cada any és igual i que per això ens agrada tant...
No és exacte, la Festa Major de Vilanova, sobretot des de que els pabordes hi aboquen 12 mesos d'imaginació, il·lusió i esforç, cada any té novetats, cada any hi ha coses diferents, però l'essència sempre és igual i això és el que ens agrada més: http://www.festamajorvilanova.catLa repetició del ritus, la Festa Major dels cercaviles i la Plaça de la Vila, el drac i els gegants, la mulassa i les gralles, els castells i els bastons, l'horxata i la calorada, el vot del poble i el castell de foc... això és el que ens agrada més de la nostra Festa Major. De fet els set pabordes'2009, en una entrevista que he llegit al "7 dies" (http://www.7dies.net/index_vng.asp) , després d'un any d'esprimir-se el magí per aportar novetats, tots afirmen que el que més els hi agrada de la FM és alló que ens agrada a tots: el mateix de cada any, els actes tradicionals; tots a més són membres d'algun ball, colla o entremés, per tant han viscut la festa des del seu moll de l'os, des de l'essència, des d'alló que sempre és igual.
Al cartell de la FM per primer cop hi surten els Bordegassos (que volen tornar a ser colla de vuit), acompanyats del Drac (que fa 30 anys que el vàrem adoptar l'actual colla de portants) el Gegant de la Porra (que en fa 300 que la balla), i les "mil cares de la Festa" (1426, per ser exactes).
Si us hi entreteniu... una és la meva.
La FM de Vilanova innova i canvia encara que a tots ens segueixi agradant sobretot el mateix de cada any. Una de les modernors d'aquest any és el bloc de la festa (http://fmvilanova.bloc.cat/)a des d'on es poden seguir fins i tot els assatjos de tres de vuit i de tres per sota dels Bordegassos.
La Marededeu de les Neus és dimecres, dia 5. Però el programa d'activitats ha començat una setmana abans. Dissabte, dia 1, hi ha castells (i programa amb unitat mòbil, màxim desplegament!) i, per fi, hem aconseguit que tornessin els Castellers de Vilafranca; venien amb ganes de torre de nou amb folre i manilles, llàstima que a les Santes els hi va caure el primer intent que en feien... i han rebaixat pretensions al 3 o el 4 de 9... ; com a mínim, si no tornaria a haver-hi raons.
Vilanova, i el Firagost de Valls, i després Llorenç i la Geltrú i la Bisbal... i Gràcia ! i Sant Magí, i l'Arboç... i per rematar l'agost, Sant Fèlix. Festes Major i castells marquen el mes i també la meva feina de manera intensiva, des de fa cinc anys.
Potser per això l'estiu se m'escola tant depressa, sense temps per l'aturada terapèutica, el canvi de residència i la tertúlia reconfortant i intrascendent a la fresca de la marinada. El programa de la Festa Major o les ganes de veure amics vilanovins amb qui fa massa que no compartim, s'amunteguen al magatzem del desig, buscant-se lloc en una agenda plena de rodatges, editatges, prospeccions, especials i directes.
Vilanova em produeix una "dolça melangia", quan m'hi apropo tinc "aquesta puta sensació d'arribar sempre tard", i m'assalta aquell etern dubte de "com es poden mantenir dues pàtries i no estar tocat de l'ala". Tinc unes ganes boges d'estar-me tot l'agost a Vilanova i una mandra irressistible d'aterrar demà a la Plaça de la Vila.
L'altre dia vaig saber que a les sardanes de la Rambla pujant del castell de focs, o als balls d'orquestra de la Plaça del Mercat ja no hi veurem el Manel Prats "el bailarín"; es va morir fa uns mesos i jo ni me n'havia enterat.
M'he passat la vida dient que Barcelona era tant a prop que calia que els vilanovins hi anèssim més sovint. Ara, a mi, em sembla moltes vegades que Vilanova i la Geltrú està cada dia més lluny.
Estic totalment d'acord....dolça melangia!!!! Aquestes són les paraules justes. A mí em passa el mateix si fa o no fa. Com més dies estic sense anar-hi, més em costa, i quan hi sóc, estic contenta. Sempre he dit que tinc El corazón partido. Agafaria una mica de VNG i una mica de BCN, ho posaria dins l'olla presió, i a bullir...a veure quina barreja en surt. Millor però, no fer experiments, que a vegades surten molt malament, ens quedarem amb el que tenim, i anirem a les dues FM, són vàlides. Ens veiem, una abraçada. ISABEL
La barreja a vegades puja al cap i tenim una edat... Jo et feia encara fent d'indianajonnes per Petra. Ha anat bé? Ahir a Vilanova vaig fer cites per a tota la setmana, que seran difícils de complir i de compaginar, perquè treballo cada dia; el 5 aniré a Ofici amb el Drac, la resta ja veurem.
Aquí parlo dels meus amics i les meves amigues. Amb ells compartim un club de fans reversible, és a dir ens admirem mutuament i ens estimem de gratis. Són el més valuós que tinc... alló que m'emportaria a una illa deserta... si hi capiguèssim !
Relat de dos mesos i un dia per Argentina, Perú i Xile en un viatge extraordinari que premiava simplement 50 anys de vida.
Va ser un viatge en solitari però ple no només d'aventura sinó sobretot de coneixences.
La meva amiga Núria Valls és una gran artista... i no nomès fent comèdia, també en moltes altres facetes. Per exemple a la cuina. Ara, ens convida a aplaudir-la i compartir-la amb un bloc per llepar-se els dits.
El Bienve Moya és una autoritat i un mite en la descoberta i la dignificació de la cultura popular, les tradicions i la festa a casa nostra. Ara tot això i més ho explica en un bloc modern i vistòs que no només "val la pena", sinó que demostra que el Bienve està fet un xaval i que la modernor no està renyida amb el que és tradicional.
El meu amic Joan Vila, un periodista endreçat, rigorós, compromés i tossudot ha encetat un nou bloc on no només vol parlar de viatges familiars. Guaiteu-lo que val la pena.
En Lluís Ribes és un company de Lavínia Interactiva que tot i ser un "pingüino informàtic" és simpàtic i proper. L'he descobert com a fotògraf a la Mercè i ens hem ensenyat els blocs; el seu -els seus que en té diversos- és molt bo, de disseny, de propostes, d'il·lustracions...
El meu amic Carles Feiner de Terrassa té un bloc molt actiu on hi aboca reflexions dels temes més diversos i també de minyonisme i castellística en general. No sempre estic d'acord amb com ho diu, però la majoria de vegades sí en el que hi diu.
És el web més complet del Món Casteller. I inclou uns blocs dels periodistes castellers on, molt de tant en tant, hi escric jo. Els altres -sobretot un tal G. Soler- també valen la pena.
Un dia ja vaig escriure un post recomanant-vos el Gran Angular, un dels pocs programes de bons reportatges que encara es pot veure a la tele (concretament a la semi-clandestina TVE-Catalunya). L'enllaç és aquest:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93390.
Ara la Magda em demana que en faci un enllaç permanent perquè pogueu veure el programa quan vulgueu. I aquí el teniu. Val la pena.
En Joan Brunet em recomana al seu bloc i jo també ho faig. Ell és un gran periodista de Sabadell de trajectòria llarga, variada i rica. Els seus articles sessuts i seballuts valen la pena.
El Didac Boza és director de La Malla, a on també hi ha molts blocs, i penja sovint articles interessants amb els que, de tant en tant, s'hi pot coincidir.
En Leandre Busquet és una joia que sap molt de música i d'humanitat, i suposo que també de medicina, que vaig conèixer a Mali. És de Terrassa i el seu web convida ja des del nom.
És el web del programa de castells del C-33. Ara podeu veure allà tots els programes de totes les temporades inclosos els especials i a més penjar les vostres fotos. Visiteu-lo que... val la pena
Com més dies estic sense anar-hi, més em costa, i quan hi sóc, estic contenta.
Sempre he dit que tinc El corazón partido. Agafaria una mica de VNG i una mica de BCN, ho posaria dins l'olla presió, i a bullir...a veure quina barreja en surt. Millor però, no fer experiments, que a vegades surten molt malament, ens quedarem amb el que tenim, i anirem a les dues FM, són vàlides. Ens veiem, una abraçada. ISABEL
La barreja a vegades puja al cap i tenim una edat...
Jo et feia encara fent d'indianajonnes per Petra. Ha anat bé?
Ahir a Vilanova vaig fer cites per a tota la setmana, que seran difícils de complir i de compaginar, perquè treballo cada dia; el 5 aniré a Ofici amb el Drac, la resta ja veurem.