Hi ha paraules que les coneguem perquè alguna
vegada, ja fa molts anys, hem escoltat pronunciar-les a la gent major, però amb
el pas dels anys han caigut en l'oblit.
Hi ha paraules que
les coneguem perquè alguna vegada, ja fa molts anys, hem escoltat
pronunciar-les a la gent major, però amb el pas dels anys han caigut en
l’oblit.
El mateix passa amb
rondalles, cançons, refranys, costums que anem perdent, i tot açò ho acceptem
amb resignació i amb un meninfotisme preocupant.
Tinc algunes coses
per les prestatgeries que en posar-les ací, pense que aporte el meu granet de
sorra per aconseguir no oblidar les nostres arrels.
L’albercoquer es
cantava fa més o menys 50 anys. Ara us pose la lletra, però aconseguir que
pugau escoltar la cançó ja és més complicat.
He trobat una versió
quasi idèntica a la que es coneix a
CANÇÓ DE
L’ALBERCOQUER
Allà baix en l’horta
del senyoret
pa regal de sa casa
un albercoquer
tot ple d’albercocs
xicotets, maurets i
algun groc,
per por a la feta
carregà portava
l’escopeta
molt ben preparà
per si algú
s’arrimava buidar-li el cap
Els amics que
s’enteren
en falça manya
un ninot li preparen
de roba i palla
molt ben preparat
i li’l deixen en
l’arbre penjat
pa que es menejara
i el fulano de lluny
el divisara.
Al vore un home en
l’arbre
apretà el pas
i li diu so tunante,
tu ahi què fas
pillo so gandul, si
no vols que te forade el cul
pillo deshonrat, si
no vols que te forade el cap,
com has sabut l’hora
per a vindre a
omplir-te la garjola
de la fruta bona
que guardava pa la
meua dona
en gran interés
la guardava a l’amo
i el senyoret.
Entonces li dispara, i trenca el fil
i als peus li va
caure aquell pernil,
ell que se’l va vore
correguent se’n va
escapar a córrer.
Quan aplegà a casa
sa muller li
pregunta que el passa
fas cara de groc
es que acabe de fer
mort
en l’albercoquer
l’ha pillat que
s’omplia el cendrer
de la fruta bona
que guardava pa la
meua dona
en gran interés
la guardava pa l’amo
i el senyoret.
Li diu a sa muller
Veges on m’amagues
Antes que vinga la
ronda
I també l’alcalde
I m’emporte lligat
A dormir a la presó
tancat.
Pensa sa muller
Amagar-lo dins un
femer
Tant a dins estava
Que de l’olor del
fem s’ofegava
Li destapà el cap
Li’l deixà en un
cabàs tapat
Pa que respirara
I perill no n’hi haguera
Que s’ofegara
Pensant sa muller
Lo que faria
Pensa anar-se’n al
poble
A vore que es deia
Al no dir-se res
Pensa anar-se’n a
l’albercoquer
A vore la mort
I entonces repara
que és un ninot.
Se’n va sa muller
dreta al femer
I li diu al seu home
Eix femeter
Has fet gran hazanya
Has mort a un ninot
de roba i palla
Tot ple de sandies
I va anar de
caguetes
quinze o vint dies.
