Quan s'obre la porta de l'avió, a Luxor, el cop de calor és brutal. Són les nou del vespre i la temperatura no baixa de 35 graus.m La psicosi de la grip A també ha arribat a Egipte i es fa evident quan entrem en la terminal. Gairebé tots els treballadors de la terminal, policies inclosos, porten caretes. Aquí la utilització de les caretes te el sentit contrari que en el Japó, allí les porten els que estan refredats per evitar infectar als altres, a Egipte són per evitar que tu els puguis contagiar. Només després de passar un control de retina ens fan el visat per entrar en el país.
En aquesta època de l'any, els que viatgen a Egipte, han de mentalitzar-se que hauran de matinar molt. Són les quatre i quart de la matinada i comença una setmana intensa i de contrastos impactants per l'Alt i Baix Egipte.
Veure, per primer vegada, la façana dels temples d'Amón a Karnaka 2/4 de 6 del matí, mentre el sol va tenyint de color daurat vermell la seva sala hipòstila amb les 134 majestuoses columnes és una experiència difícil d'oblidar. És el temple de columnes més gran del món. Cadascuna d'elles fa 23 metres d'alt coronades per uns capitells de 15 metres de diamètre. Diuen que durant la XIX dinastia més 81.000 persones, sacerdots, guardians, obrers i camperols treballaven pel temple d'Amón. Com a mínim 4 faraons van participar en la construcció i decoració de la sala hipòstila, Amenòfis III, Ramsés I, Seti I i Ramsés II. En el recinte també podem admirar un llac sagrat que, segons Herodot, era el lloc on els sacerdots complien els rituals nocturns. també és el llac on la reina Hatsepsut es banyava amb el seu amant i pare de la seva filla Neferur, l'arquitecte Senen-Mut.
A tres quilòmetres i mig i seguint una avinguda vorejada per esfinxs de moltós, que després durant la XXX dinastía van ser reemplaçades per caps humans (Avui només en queden uns centenars de metres visibles), s'arriba al magnífic temple de Luxor, antiga Tebas, i que avui els egipcis nomenen com, "l'harem meridional d'Amón" . Tres faraons van participar en la seva construció, Amenòfis II, Tutmosis III i Ramsés II. En la porta d'entrada, antigament , hi havia dos obeliscs de Ramsés II, avui només en podem veure el de l'esquerra, de 25 metres d'alçada, l'altre haurem d'anar a Paris a la Plaça de la Concorde on va ser traslladat el 1836. Vigilant l'entrada del temple, dos imponents colossos de granit rosat de 15,50 metres d'alçada sobre un pedestal d'un metre representen el faraó assegut en el seu tron. Antigament quatre estàtues, també de granit rosat, acompanyaven a les del faraó. Una d'elles era de la reina Nefertari ( la més bella entre les belles), esposa del faraó Ramsés II, l'altra, encara visible a la dreta però molt deteriorada, representa probablement a la filla de Ramsés II, la princesa Merit-Amón. Una vegada travessada l'entrada, s'arriba a la cort de Ramsés II , el capritxós, tota ella vorejada per un doble filera de columnes amb estàtues d'Osiris entre les columnes. Una imponent columnata de 25 metres ens introdueix a la cort d'Amenòfis III, vorejada per tres dels seus costats per una doble filera de columnes amb forma de papirs.
En un costat del temple s'han trobat restes d'edificis que formaven part d'un campament militar romà (castra en llatí), el nom de Luxor, sembla ser, que es un alteració de El-Kusur, que en àrab equival al castra llatí.
