Constatem, a partir de la sentència condemnatòria a Núria Pòrtules, que l'Audiència Nacional dona credibilitat a l'atestat policial per davant de fets, evidències, i fins i tot provada la no existència del grup del que se li acusava de fer temptativa de col·laboració amb banda armada, ..., que estem realment insegurs a mans d'aquest tribunal i el que l'envolta.
Dol veure-ho, a més de preocupar, enrabiar, i de pensar en si el Tribunal Supremo farà tres quarts del mateix o bé atendrà a la defensa, fets, i a la necessitat de no fonamentar judicis en processos inacceptables i atestats policials. Sap greu, per la Núria, la família, amics, i per qualssevol demòcrata i sensible.
És lamentable.
L'assemblea de suport a Núria Pórtulas ha convocat una reunió per avui mateix a les 19h al Centre Social la Màquia de Girona per valorar i iniciar les mobilitzacions que es trobin necessàries.
I alhora avui també "(...) La secció primera de la sala penal de l'Audiència espanyola, presidida pel jutge Javier Gómez Bermúdez, ha rebutjat (pdf) avui d'arxivar la causa oberta contra el diari 'Egunkaria', (...)"
També horrorós.
Coneixia la notícia de Núria Pórtules mentre recollia algunes notícies que he pensat poden anar bé per entendre per on estem. Pensava en constatacions, en coses que hem de donar per fetes i fets sense més discussió d'aprovació o no en comissió governamental o de grup d'informació, i alhora en com en parlem, com s'usa la paraula constatació en els discursos polítics o en general.
Desembre de 2005
Dilluns dia 12: eleccions al Col·legi de Periodistes
juny de 2006
Cal una profunda reflexió sobre la utilització dels mitjans de comunicació en l'acció política democràtica.
30 de juliol de 2009
Sort d'Internet, que erosiona qualsevol pretensió de monopolitzar la informació. Però tot i així, fa venir un calfred.
El control de la informació portada al límit
"Muy mal"
Diuen els que el coneixen que els ha sorprès això de les amenaces. Però no són acceptables.
Març de 2007
Què s'ha jutjat al 18/98? Fonalmentalment idees i militància social i política. Cap acusació per fets concrets, com no siguin qüestions tan esotèriques, que s'han esvaït al llarg del judici, (...)
Juny de 2007
Catalunya és un punt calent a l'agenda internacional. Per bé que els alts mandataris espanyols i francesos vulguin dissimular-ho, cada cert temps torna a sorgir Catalunya com a exemple d'una nació sense Estat amb moltes possibilitats de deixar de ser-ho.
Setembre de 2007
La Vanguardia, cada dia més espanyola, es va despatxar, el dia de la patrona de la capital de Catalunya, amb una portada infecta dedicada als braus i, per acabar-ho d'adobar, el que possiblement és l'atac més brutal que s'ha fet des d'un diari editat a Catalunya contra el catalanisme i el sobiranisme.
Setembre de 2008
Si hem de ser sincers hauríem de dir que s’ha d’anar teixint immediatament una sòlida xarxa de complicitats entre partits polítics catalanistes, empreses, sindicats, societat civil, institucions professionals, religioses, esportives, educatives i moviments socials per organitzar la transició cap a un estat propi. Hauríem de dir que, en aquesta perspectiva, la principal prioritat ja no és accedir a l’exercici del govern de la Generalitat sinó liderar les diverses fases de l’accés a la sobirania. S’haurà d’organitzar un combat ideològic polític i civil a favor de la independència i contra els partidaris de seguir a Espanya, amb respecte i bon humor.
Novembre de 2007
El President de Catalunya constata que el país ja s'està independitzant emocionalment d'Espanya
El President de Catalunya, José Montilla, alerta que el país s'està allunyant de manera "irreversible" d'Espanya. La situació ha arribat tant al límit que "no admet respostes en clau de campanya electoral ni frases enginyoses", ja que, sinó, els catalans acabaran veient que continuar vinculats a Espanya no els serveix.
Desembre de 2007
Però aquesta versió d’èxit sobiranista no és compartida per tothom. Per una banda La Vanguardia valora la manifestació com un important “toc d’atenció” al govern central, però no constata cap demostració de força de l’independentisme. D’altres com El País sí que destaquen el component independentista, però minimitzem barroerament la magnitud de la participació per treure-li rellevància política.
...............................
http://elsud.org/node/2713
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3615784
http://www.vilaweb.cat/media/attach/vwedts/docs/interlocutoriaegunkaria.pdf
http://www.tribuna.cat/noticies/comunicacio/16-comunicacio/74187
http://www.tribuna.cat/noticies/comunicacio/16-comunicacio/77728
http://www.cronica.cat/editorial/No-hi-ha-noticies-o-no-hi-ha-periodistes
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/141056
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/141146
http://www.tribuna.cat/opinio/politica/49/82588
http://www.tribuna.cat/noticies/internacional/34/83377
http://www.tribuna.cat/noticies/politica/15-politica/84270
http://www.tribuna.cat/opinio/politica/49/87155-lhora-de-la-sinceritat
http://www.tribuna.cat/noticies/politica/15-politica/84685
http://www.tribuna.cat/noticies/societat-civil/13-societat-civil/84936
