A banda d'incrementar les hores de son -fins a quantitats inusitades-, ser funcionària m'ha fet re-descobrir la geografia valenciana. Perquè això de ser funcionari, que té la cosa bona que el sou és per a tota la vida -tot i que treballar no és optatiu, com alguns es pensen-, té la cosa roïn que et poden enviar on brama la tonyina -és a dir, de Santa Pola cap avall, però d'això de la tonyina en sap més la Comtessa d'Angeville.
Ajude a fer llistes a Emili, que va a les adjudicacions presencials, mentre jo m'he de fer a la idea de triar 300 escoles per a la meua adjudicació virtual. 300. I amb abnegació espartana -el nombre s'ho mereix- rebusque entre els rimalls de la memòria les carreteres de les comarques centrals, per a basar amb raons de seguretat vial les escoles on vull anar més enllà de la Safor.
No sé si aquest sistema d'adjudicació de places és apte per a ludòpates. Aquest Bingo burocràtic ens mantindrà a l'espera fins a mitjans d'agost com a molt prompte, i fins a principis de setembre com a molt tard. L'elecció és a l'estil de les pinyates: anem a cegues, ja que no sabem si el poble triat té alguna demanda de mestre d'anglés o ja està tot copat. Algunes veus diuen que amb aquest sistema hi ha més perill de fer maganxes; però, entre nosaltres, qui té un as amagat a la màniga l'hi té sempre, en persona i en virtual.
Salutacions!
Sort!