Sobre el tercer llibre d'en Larsson, una altra aventura meravellosa d'en Mikael Blomkvist i la Lisbeth Salander. La darrera? Es diu que la qui va ser la companya sentimental d'en Larsson té textos que podríen ser una quarta entrega de les aventures d'aquests dos personatges.True colors - Cindy Lauper
Ja fa una bona pila de dies que tenia ganes d'escriure aquesta entrada. Tan aviat com va sortir el tercer llibre de la sèrie Millenium, La reina al palau dels corrents d'aire (Luftslottett som sprängdes), del difunt Stieg Larsson, me'l vaig anar a comprar. Feia mesos que ho esperava i les notícies sobre l'ajornament de la seva edició havíen anat saltant de mes en mes fins a arribar a juny. En alguns mitjans havia llegit que es rumorejava que sortiria per Nadal. Però per algun motiu, potser per aprofitar la tirada del boom editorial i de l'estrena de la primera pel·licula, van decidir llençar-lo enmig de la prou potent ona expansiva. El resultat ha estat un récord de vendes com mai s'havia vist abans per aquestes terres. Al tren, al bus i al metro es veuen molts exemplars dels tres llibres de la sèrie. Quí més, quí menys, coneix l'existència d'aquests fenòmen.
En la tercera (i no tan clarament última) part d'aquesta sèrie de novel·la negra sueca, en Larsson va fer que els seus dos protagonistes, la Lisbeth Salander i en Mikael Blomkvist, tanquéssin, en certa manera, la majoria de les trames obertes els dos volums anteriors. Aquesta entrega és rica, com les altres, en emocions fortes, en secrets, en descripcions interminables i en més Salander i més Blomkvist. Però així com, en la meva opinió, al primer llibre pesa més en Mikael i a el segon la Lisbeth, en aquest tercer els dos protagonistes es repatreixen el pes de la història i cedeixen una part d'aquest protagonisme a d'altres personatges sensacionals, marca de la casa, com la Erika Heidelberg, la Sonja Modig o la Rosa Figuerola.
Està clar que als intel·lectuals bragats en mil lectures, que creuen que estàn per sobre de tot, que creuen que ells i només ells saben el què és bò, no els agradarà aquesta trilogia. No els agradarà o diràn que no els ha agradat si arriben a llegir-se-la. El món s'omple de pedants pagats de sí mateixos a quasi el mateix ritme que d'idiotes sense carnet. Aquests llibres poden agradar o no, però bons, ho són. És meravellós que hi hagi gent amb criteri pròpi. Però hi ha persones que creuen que si gaire gent està d'acord amb elles, alguna cosa deu fallar. Per això aquest tipus de gent critica tot el què agrada a la majoria i només elogia les coses que els deixen en minoria, com si això els fes entrar en un club selecte de genis, incompresos per la resta de la societat.
Ja fa setmanes vaig anar a veure la pel·licula basada en el primer llibre de la sèrie Millenium, Els homes que no estimàven les dones (Man som hatar kvinner). Sempre fa por anar a veure la adaptació cinematogràfica d'un llibre que t'ha entusiasmat. Jo estava nerviós. Em preguntava si els personatges podríen tenir tanta força a la pantalla. Normalment les pel·licules tenen 2 hores per ensenyar personatges, llocs i una o més històries. Amb aquesta van fer una bona feina. Simplement em va agradar. Els personatges, tot i tenir molt menys temps que al llibre per seduïr l'espectador, es defensen prou bé. La pel·li està bé sense ser rès de l'altre món. Les poques escenes d'acció estàn resoltes amb tensions alternatives que ajuden a fer més passable la trama principal abans de que aquesta esclati. És una adaptació més que correcte d'un bon llibre, i això avui en dia ja és molt. Aquesta ha estat, sense dubte, la pel·licula sueca més taquillera de la història. I pel què sembla, ja s'està rodant la adaptació del segon llibre.
I com que parlem del Stieg Larsson voldria simplement fer reflexionar sobre el paper d'aquest país nòrdic en la cultura d'aquest any. A part d'en Larsson, la gent està descobrint d'altres autors nòrdics que escriuen també novel·la negre, com Henning Mankel, Åsa Larsson o Camilla Läckberg. Tots tres autèntics monstres creadors de best sellers que estàn aprofitant la tirada mundial de la novela negra que va encetar Stieg Larsson.
Aquest any tot rima amb Suècia. Jo m'he deixat una considerable quantitat de diners en aquell país a través dels mobles d'Ikea. I a Catalunya sentirem a parlar aquest any del golejador suec amb nom de cantarella bíblica, Zlatan Ibrahimovic. Trobo que està bé que el protagonsime es reparteixi entre altres països que normalment han estat com amagats, en certa manera, i privats dels primers llocs de l'actualitat mundial.
En la tercera (i no tan clarament última) part d'aquesta sèrie de novel·la negra sueca, en Larsson va fer que els seus dos protagonistes, la Lisbeth Salander i en Mikael Blomkvist, tanquéssin, en certa manera, la majoria de les trames obertes els dos volums anteriors. Aquesta entrega és rica, com les altres, en emocions fortes, en secrets, en descripcions interminables i en més Salander i més Blomkvist. Però així com, en la meva opinió, al primer llibre pesa més en Mikael i a el segon la Lisbeth, en aquest tercer els dos protagonistes es repatreixen el pes de la història i cedeixen una part d'aquest protagonisme a d'altres personatges sensacionals, marca de la casa, com la Erika Heidelberg, la Sonja Modig o la Rosa Figuerola.
Està clar que als intel·lectuals bragats en mil lectures, que creuen que estàn per sobre de tot, que creuen que ells i només ells saben el què és bò, no els agradarà aquesta trilogia. No els agradarà o diràn que no els ha agradat si arriben a llegir-se-la. El món s'omple de pedants pagats de sí mateixos a quasi el mateix ritme que d'idiotes sense carnet. Aquests llibres poden agradar o no, però bons, ho són. És meravellós que hi hagi gent amb criteri pròpi. Però hi ha persones que creuen que si gaire gent està d'acord amb elles, alguna cosa deu fallar. Per això aquest tipus de gent critica tot el què agrada a la majoria i només elogia les coses que els deixen en minoria, com si això els fes entrar en un club selecte de genis, incompresos per la resta de la societat.
Ja fa setmanes vaig anar a veure la pel·licula basada en el primer llibre de la sèrie Millenium, Els homes que no estimàven les dones (Man som hatar kvinner). Sempre fa por anar a veure la adaptació cinematogràfica d'un llibre que t'ha entusiasmat. Jo estava nerviós. Em preguntava si els personatges podríen tenir tanta força a la pantalla. Normalment les pel·licules tenen 2 hores per ensenyar personatges, llocs i una o més històries. Amb aquesta van fer una bona feina. Simplement em va agradar. Els personatges, tot i tenir molt menys temps que al llibre per seduïr l'espectador, es defensen prou bé. La pel·li està bé sense ser rès de l'altre món. Les poques escenes d'acció estàn resoltes amb tensions alternatives que ajuden a fer més passable la trama principal abans de que aquesta esclati. És una adaptació més que correcte d'un bon llibre, i això avui en dia ja és molt. Aquesta ha estat, sense dubte, la pel·licula sueca més taquillera de la història. I pel què sembla, ja s'està rodant la adaptació del segon llibre.
I com que parlem del Stieg Larsson voldria simplement fer reflexionar sobre el paper d'aquest país nòrdic en la cultura d'aquest any. A part d'en Larsson, la gent està descobrint d'altres autors nòrdics que escriuen també novel·la negre, com Henning Mankel, Åsa Larsson o Camilla Läckberg. Tots tres autèntics monstres creadors de best sellers que estàn aprofitant la tirada mundial de la novela negra que va encetar Stieg Larsson.
Aquest any tot rima amb Suècia. Jo m'he deixat una considerable quantitat de diners en aquell país a través dels mobles d'Ikea. I a Catalunya sentirem a parlar aquest any del golejador suec amb nom de cantarella bíblica, Zlatan Ibrahimovic. Trobo que està bé que el protagonsime es reparteixi entre altres països que normalment han estat com amagats, en certa manera, i privats dels primers llocs de l'actualitat mundial.
Abraçades!
PD: treballant al cine, et puc dir que el fenomen Millenium s'ha estès com la polvora, però tot i aixi era divertit veure com senyores de certa edat que cada divendres venen a veure l'estrena de la setmana, sortien esmaperdudes gràcies a la Lisbeth... XD
Apa! Salut!
Passa't quan vulguis, estas convidat! ;)