Croàcia és un dels nostres destins preferits. Allí hi hem tocat una mitja dotzena de vegades i hi tenim grans amics. Com per exemple la gent del Dirty Old, un col·lectiu musical que regenta una botiga a Zagreb, organitza gires i celebra un festival que després de deu edicions ja s'ha convertit en un referent al país: el Dirty Old Festival. De fet, en aquesta festival ja hi vam tocar fa dos anys en un viatge que no puguerem assaborir gaire pel cansament acumulat (el dia anterior havíem tocat a Vigo!). Sens dubte, un bon lloc per començar a escalfar motors després de sis mesos sense tocar...(Continua)
Ganes de tocar
El Dirty Old se celebra enmig dels boscos de Velika, un diminut poble situat prop de la ciutat de Pozega, a l'interior croata. Arribem via Barcelona i Zagreb i ens aventurem per les carreteres que vam cap al festival. Com aquest any estem de semi-vacances, hi hem anat un dia abans. Dijous ja hi ha festa i hi toquen la mítica banda de punkrock SNFU. Però poc més. Sopem un plat de llegums amb verdures i marxem a dormir. L'endemà toca concerts. Despres de la pluja de la setmana passada i del concert improvisat a la carpa tenim ganes de xafar un escenari gran.
David, Patxi i Gerard
A Croàcia, però, els ritmes són lents (bé, com a casa nostra) i la calor intensa tampoc ajuda gaire. Finalment provem so amb el David Ferri, un gran amic i millor tècnic d'Atzaneta d'Albaida que subsitueix aquest estiu a Jaume Figueres. també ens acompanya el Patxi i el Gerard que avui subsitueix l'Uri. Hem de dir que Patxi i l'Uri ara són baix i guitarra respectivament de Kop. Ells ens expliquen com de sorprenent i potent ha estat la tornada d'aquesta banda. I com ens n'alegrem!
Una quatribarrada feta a mà
De nit, els festival comença a escalfar-se. Hi ha una munió de tendes de campanya que lluiten contra la calor sota els bosc d'arbres gegants. Es veu molta gent jove. Són de la generació que ja no ha viscut la guerra però que encara pateix els seus efectes. una de les seues peculiaritats però, és que són molt oberts. Com si tingueren ganes de trencar la incomunicació que encara afecta aquest país. I tots, tots, parlem un anglès perfecte (no com nosaltres...). La sorpresa, com sempre, veure alguns d'ells amb samarretes del grup. I fins i tot una xica a primera fila amb una quatribarrada feta a mà! Increïble.
Descansar i tocar
El concert, com tots els que fem per ací, és festa i festa. La gent és molt agraïda. Nosaltres encara ens costa adaptar-nos a l'escenari després de sis mesos. Però el virus dels concerts se'ns torna apoderar (ja era hora!) L'endemà, pluja. Molta pluja. Però avui estem de sort. Ja tenim la feina feta i podem passar el dia descansant i tocant caçons noves a l'habitació de la pensió croata on ens allotgem...
