Alegria, la insigne Editorial Bromera ha inclòs un article d'opinió meu en un llibre de llengua de sisé de primària, per tal que els menuts coneguen un exemple d'article d'opinió. És reivindicatiu, és clar, a més parla de temes estiuencs, de la meua estimada platja de l'Ahuir. Seguidament reproduïsc l'original, que va ser publicat a Quinze Dies.
L’Ahuir serà nostre.
No suporteu les platges abarrotades? El ciment us pesa en els ulls? Doncs tothom cap a l’Ahuir!
L’Ahuir és un d’aquells espais que queden sense construir al litoral del País Valencià. Tot i això hi ha nombrosos trams de costa sense urbanitzar d’entre 5 i 1 quilòmetres separant molts municipis. Això permet que tota la costa valenciana no siga un passeig marítim.
La platja de l’Ahuir i la seua restinga ocupen més de 2 quilòmetres de primera línia litoral no urbanitzada al terme de Gandia, amb una amplària d’uns 800 metres des de la mar fins la carretera Nazaret-Oliva, que la separa de les Marjals de la Safor. Volem repassar quins són els principals valors de l’Ahuir:
* La presència de dunars amb la flora i fauna que els acompanya és un fet extraordinari per si mateix. Sobretot si tenim en compte els processos de transformació paisatgística que es donen a la costa valenciana.
* El paisatge agrícola immediat, encara amb algun espai de “muntanyar”, vegetació preforestal típica de les dunes estabilitzades, que es conserva en algunes pinedes.
* El fons escènic forestal amb varietat de formacions vegetals del massís del Mondúver. Els seus afloraments rocosos deguts a la naturalesa càrstica del nostre territori i les visibles formacions geològiques.
* L’amplària de la platja, poc comú tenint en compte els processos d’erosió que pateixen aquests espais a la majoria del litoral.
* La perfecta visibilitat de tots els elements del paisatge, sense construccions properes ni alteracions visuals significatives.
Degut al conjunt que hi trobem present, podem afirmar que a la platja de l’Ahuir apreciarem el millor paisatge litoral de la comarca. La fragilitat d’aquest paisatge s’ha de tenir en compte de cara a l’ordenació territorial. Qualsevol edificació provocarà un impacte no remeiable per a l’escenari paisatgístic de la platja de l’Ahuir. Açò es deu a la baixa altura de la vegetació existent i a la llunyania relativa d’aquesta des dels punts d’observació situats arreu de la platja.
Cal que mostrem la voluntat de que aquesta platja es mantinga com està o millor, perquè està inclosa al Pla General d’Ordenació Urbana de Gandia com a zona urbanitzable, tot i els seus valors i els dels espais que la rodegen. Així doncs es troba dins el perímetre d’influència de dos espais inclosos en el Catàleg de Zones Humides: la Desembocadura del Riu de Xeraco i les Marjals de la Safor, sent la sortida natural a la mar d’aquestes. Aquests dos entorns, així com també les dunes mòbils de la mateixa platja, són LIC de la Xarxa Natura 2000.
La regeneració de l’Ahuir acabaria de donar al municipi de Gandia una varietat d’ambients i una singularitat única. Un atractiu poc comú en un entorn geogràfic majoritàriament urbanitzat.
Des del punt de vista econòmic i turístic, en un context de ciment i asfalt aquesta joia pot continuar atraient a la comarca al turisme més exigent i conscienciat en paràmetres paisatgístics.
Per acabar volem insistir en què cadascú de nosaltres pot ser el protagonista de la manifestació cívica més fresca de l’estiu. Perquè l’Ahuir serà nostre. Tans sols cal anar-hi a prendre el bany.
Roger Cremades Rodeja.
Pels Pobles de la Safor.
Moltes felicitats, per a tu i per als alumnes de sisè de primària
Possiblement falten més classes de llengua, però el que és evident és que en calen moltes més de respecte a la Natura.
Potser en sobren d'altra temàtica més personal.
Enhorabona.
molta salut
Roger
Per altra banda: es cert que a la zona de la Vall de Gallinera que cremà la setmana passada hi han projectades urbanitzacions??
Això sería molt i molt greu!!