carme.laura |
dilluns, 27 de juliol de 2009 | 09:23h
Sento un gran respecte i afecte personal pel Saura. Vam coincidir com a diputats al Congrés, de 1996 a finals del 1999.
Era un excel·lent diputat al servei de Catalunya i del progrés social, sovint, malgrat pertànyer a partits allunyats ideològicament, el vot era coincident. Recordo la seva admirable capacitat de síntesi i la sòlida estructura del discurs, no era fàcil aconseguir-ho formant part del Grup Mixt i disposant de pocs minuts per a defensar les proposicions o sentit del vot. Era també reconfortant el seu catalanisme obert i desacomplexat. Llavors feia encara olor a PSUC.
La seva qualitat personal és alta i tinc la segureta provada que no ha minvat pel fet de ser Conseller. Fou un bon Conseller de Relacions Institucionals, proper,afable, bon mediador dels frecs i contradiccions entre el PSC i ERC, home pacificador. I cometé l'error, greu, de fracàs anunciat, d'acceptar l'assumpció d'unes responsabilitats de govern sempre a l'ull del vent públic i objecte apassionat i irreflexiu de crítica permanent, en la llarga època d'oposició, de la federació que lidera. Ha estat, fins ara, un mal Conseller d'Interior.
La imatge de l'anunci de la seva despedida del primer pla polític és tocada de tristesa i soledat. Sembla haver envellit. Els joves falcons que l'envolten no el deixarien tornar a enlairar-se. Romeva, rostre circumspecte amb un punt d'emoció i Herrera, amb la dura expressió de determinació de liderar IC-V són ja el present de la federació.
L'aroma del PSUC fa anys que s'extingí, en Joan Saura que n'aigualí el roig i el tenyí de verd en conservà durant uns anys -sense adonar-se'n - un antic flaire. Fa molt de temps, com passa!, que el roig i el flaire només són a la història.
La seva qualitat personal és alta i tinc la segureta provada que no ha minvat pel fet de ser Conseller. Fou un bon Conseller de Relacions Institucionals, proper,afable, bon mediador dels frecs i contradiccions entre el PSC i ERC, home pacificador. I cometé l'error, greu, de fracàs anunciat, d'acceptar l'assumpció d'unes responsabilitats de govern sempre a l'ull del vent públic i objecte apassionat i irreflexiu de crítica permanent, en la llarga època d'oposició, de la federació que lidera. Ha estat, fins ara, un mal Conseller d'Interior.
La imatge de l'anunci de la seva despedida del primer pla polític és tocada de tristesa i soledat. Sembla haver envellit. Els joves falcons que l'envolten no el deixarien tornar a enlairar-se. Romeva, rostre circumspecte amb un punt d'emoció i Herrera, amb la dura expressió de determinació de liderar IC-V són ja el present de la federació.
L'aroma del PSUC fa anys que s'extingí, en Joan Saura que n'aigualí el roig i el tenyí de verd en conservà durant uns anys -sense adonar-se'n - un antic flaire. Fa molt de temps, com passa!, que el roig i el flaire només són a la història.
Cordialment,
Pere Meroño