DE JAUME, PERES I ASES
Jaumes, Peres Joans i ases, n’ hi ha a totes les cases...Tot i que ara potser caldria canviar-ho: la immigració espanyola ens va portar els curiosos Kevin, Vanessa, potser Sandra, a part dels Rocío, Almudena, Angustias i, és clars, els Robustiano, Gumersindo, Teleforo, Celestino, Ciríaco. O bé, les altres migracions, els Ahmed, Fatema, Rachid, Fatumata,Rodica i molts d’ altres.
Els noms de les persones reflecteixen, sovint, l´origen o el país: si algú es diu Montserrat o Núria, gairebé segur que pertany a una nació anomenada Catalunya. Biels i Tomeus, Catalina o Margalida- nom preciós- els associem a Mallorca. I derivats com Ximo, Sento, Tono, Empariues...segur que són dels País Valencià. Hi ha noms purament locals, que corresponen al patró o la mare de déu d’ un poble. Si algú es diu Cinta, segur que és de Tortosa, i d’ Olot si es diu Tura, de Berga si es diu Queralts. Eudald – com l´Eudald Carbonell- és de Ribes de Freser o de Ripoll, Martirià de Banyoles, i així anar fent. També tenim els llargs noms dels “culebrones” llatinoamericans: María de las Mercedes, Rosaura Alba, María Matilde de las Mercedes,Guadalupe, o els sonors noms argentins- Roberto, Luis Enrique, Néstor... Els francesos, pel seu compte, tendeixen a l´enfarriolament que consideren molt elegant dels noms compostos, que han imposat a la Catalunya Nord: Jean-Pierre, Jean-Paul, Jean-Luis. Un cas ben curiós és el dels hongaresos; a part que tenen noms de la pròpia tradició magiar (no cristians), la persona no és anomenada pel nom, sinó pel cognom; el nom, doncs, passa en un segon pla.
El país que, indubtablement, ha evolucionat més en la qüestió dels noms, és els Estats Units: tothom és lliure de posar-se el nom que vulgui, encara que no formi part de cap santoral, cristià o paga, islàmic o budista. Aquests noms poden ser escurçaments o diminutius- però que ja esdevenen el nom personal veritable-, com són ara Jimmy (Jaume, de James), Jack (de John, Joan),Suzy (de Suzanne),Larry (de Lawrence), Betty (de Beatriu), Pat (de Patrícia), Dolly (de Dolors),Johnny (de Joan), Pete (de Pere), Tim (de Timothy), Ted (de Teodore), Hack (de John), Jenny (de Jennifer), Liz (de Beatriu): segur que coneixeu algun personatge famós, del cine, la cançó o la literatura que du aquest nom. O d’ altres, inventats, com Rock (roca) o bé Orson (nom d’ un persnatge de novel.la medieval). Algun canvi és ben justificat: John Wayne es deia realment marion, un nom de dona- en canvi, Montserrat, a Mallorca, pot ser un nom masculí-. Però els més curiosos són alguns noms del Carib o d’ Àfrica, on, especialment al camp, es posaven noms com Usanavy, Santoralaldorso, Cocacola, d’ origen ben clar. Finalment, esmentem els bonics noms de Cuba: Marcia,Massiel, Surama.
Es perdran els noms més típics de Catalunya?. Sembla que s’ en salven alguns- maria, curiosament-, però d’ altres ja són obsolets. Tot i que n’ hi ha de nous (si bé inspirats en la tradició del santoral) que són ben bonics: Roc, Ot, Guillem, Mariona, Laia.
