Un dels costums més deplorables que últimament estan arrelant en la parla de casa nostra és la confusió entre el temps verbal present i el futur.
Em refereixo al costum de dir "Ens truquem el mes que ve i quedem", per comptes de "Ens trucarem... i quedarem" que fóra el lògic atès que parlem de coses que encara s'han d'esdevenir.
Dic tot això perquè llegeixo a l'AVUI (vegeu aquí) unes paraules que un periodista poc documentat lingüísticament (aviat això serà una redundància) posa en boca del nou crack blaugrana en les que diu... (n'hi ha més)
... que quan Ibrahimovic va haver de separar-se dels que fins ara han estat els seus companys a l'Inter de Milà els va etzibar un esgarrifós "Ens veiem a la final de la Champions".
Una aberració lingüística -atribuïble, és clar, a l'informador- i, a més a més, una profecia mancada de fonament quan tothom sap que la final de la Champions de 2010 la jugarem el mes de maig a l'estadi Santiago Bernabeu contra el Madrid i que la guanyarem per 3 a 0.
Compte, doncs, senyor Ibrahimovic amb els consellers que es busca. No fos cas que li passés el mateix que a Bernd Schuster els primers temps de jugar a can Barça. No coneixia l'idioma i quan li van demanar quina opinió li mereixia l'àrbitre que havia tingut en un partit conflictiu un malparit li va passar una nota que deia "ha sido un grandísimo cabrón" i que ell va repetir fil per randa.
No cal dir que la broma li va reportar una sanció per dos o tres partits.
