Preneu galetes maria, napolitanes, carquinyolis, borregos, galetes de mantega a l´estil danès, teules, galetes de canyella, melindros, cookies amb xips de xocolata?
GALETES, GALETES
Sabíeu que existeix a Barcelona un Instituto de la Galleta, Nutrición y Salud?, destinat a analitzar les característiques dietètiques de les galetes i a difondre’n el seu consum?. L´any 2008 aquest Institut va realitzar un estudi dietètic de les 50 galetes més consumides a Espanya.
Però aquí us volem parlar de les galetes el que fa a les tipologies , classes i països.
Les galetes per al cafè – la “taula de cafè, a Alemanya-, o bé per a esmorzar i prendre amb el cafè amb llet, o, segons costums mediterranis, per a acompanyar un got de vi ranci, moscatell o generós, són tota una institució a Occident- ja que a Orient, en general no existeixen, si més no en la forma i els ingredients d’ aquí: la base de la pastisseria japonesa o xinesa és la pasta d’ arròs glutaminós.
A part de les galetes presentades en forma d’ assortiment o en capses variades, hi ha les que tenen nom propi i que , per elles mateixes constitueixen un regal per al paladar.
Comencem, per exemple, per unes de les que m´agraden més: els “ametllats”, molt típiques de Catalunya. Són unes pastes rodones amb una ametlla encastada al mig; se solen fer amb clara d’ ou, si bé ni hi ha versions amb farina. A Mallorca s’ hi assemblen els “amargos”, que al mateix temps tenen una retirada amb unes galetes similars que es fan a Itàlia, a Turquia i al Magrib. A França i en altres llocs, unes galetes relativament similars- que trobem a Menorca s’ anomenen macarons. Són també rodones, fetes amb farina d’ ametlla, a vegades tenyides de colors- verd, fúcsia- i presentades en forma d’ entrepà, de dues en dues.
També de galetes –o d’ avellanes- són igualment deliciosos els carquinyolis, dits també rosegons al País Valencià i cantuccini a Itàlia.
Ja que estem a Itàlia- un gran país galetaire-, n’ he de recordar els cèlebre amaretti, unes galetes rodones- en dos formats- de gust amargant, que es presneten en unes característiques capses altes de llanua i es conserven molt de temps.
També d’ aquest país- i del nostres- són els savoiardi, amb els quals s’ elabora el tiramisú: són els nostre melindros- amb e nom de bizcochos de soletilla en espanyol- i, en anglès, champagne biscuits.
No ens podríem deixar les galetes maria- de les més consumides popularment a Espanya, o el seu equivalent, les digestive britàniques.
Sense sortir de les illes britàniques, hi trobem els deliciosos shartbreads (galetes de mantega) escocesos, que retrobem en forma de barretes o rodones a Bretanya i, en forma rodona , de rosquilla, et., a Dinamarca: de fet, es diu que les galetes daneses de mantega són les més famoses del món.
També Grècia és país de galetes: les meves preferides són les d’ oli – koulourakia- de Creta, amb sèsam, taronja,aametlles, etc.
Altres especialitats són les delicioses florentines amb xocolata i ametlles (més que unes galetes), les teules o barrets de capellà, els “modernistes”, els “borregos”, els “vanos”, els wàfers o boèrs, les napolitanes de canyella, els speculoos (dits també speculatius o speculaas)neerlandesos per al cafè, les galetes de gingebre angloamericanes, i de la mateixa procedència, els cookies amb esclats de xocolata, ara tan de moda, sobretot entre els nens. Finalment, a Catalunya són moltes les confiteries que han creat la pròpia galeta o pasta seca; jaumets, rocs,poquibons, carícies, moixaines, etc.
Quina galeta us agrada més, o quina és típica de la vostra comarca o ciutat?
Les meves opcions
-Floretines Jules Destrooper
-Teules Trias de Santa Coloma de Farners
-Shortbreads escocesos o palets bretons d’ Intermarché
-Galetes amb oli d’ oliva Eridanous
-Ametllats de Sant Hilari Sacalm
-Carquinyolis de l´Espluga
-Borregos de Cardedeu
-Savoiardi (melindros) Lidl
Les galetes que més m'agraden són les maries sobretot dins un got de llet que quasi quede com una sopa espessa, recordo que en el barri on vivia de petita hi havia la Gloria fàbrica de galetes a la que la meva mare i la meva avia m'hi portaven quan hi anaven a comprar, estava estones llargues mirant aparadors i repassant les caixes encara ara tinc present el dibuix d'aquelles caixes, no estic segura de si existeix però ho esbrinaré el teu article m'ha retornat un record i gust molt agradable.
Gràcies.