Sis mesos després, tornem a la carretera. Mai havíem estat aturats tant de temps i la veritat és que les sensacions són estranyes. Als assajos hi ha ganes. Tots ens retrobem després de diferents projectes per separat, de viatges, de desconnexió total pel que fa al grup. Ens feia falta després de 15 anys a mort. I ara,tornem a tocar a poc a poc per escalfar motors en una minigira internacional d'estiu. El primer serà al mític Mondiali Antirazzisti de Bolonya, un campionat de futbol que cada any reuneix a milers de joves d'arreu d'Europa (Continua)
Futbol contra el racisme
Es tracta d'un campionat entre equips formats per col·lectius, entitats, seguidors antiracistes que volen demostrar que el món del futbol també hi ha valors de solidaritat i respecte. A l'organttzació hi ha entitats com Progetto Ultrà, UISP Emilia-Romagna o Istoreco, que es dedica a la conservació de la memòria històrica de la lluita partisana italiana. El recinte està ple de pancartes com ara "dividits pels colors, units pels valors" o "xuta contra el sexisme" i es reparteixen octavetes on es recorda que ací no es juga els uns contra altres sinó junts i que aquesta no és una competicó sinó una trobada esportiva, lúdica i política. Durant tot el dia, a banda de partits de futbol rugby i bàsquet, hi ha xerrades, tallers i actes de diferents tipus en quatre grans carpes situades entre els boscos de la vila de Casavechio di Reno, als afores de Bologna.
Pluja i pedregada
Nosaltres ja hi vam venir fa uns cinc anys i ja coneixem a molta gent, com l'Steffen, l'organitzador de Berlin que ens rep. també altres companys alemanys de l'Esquerra Antifeixista de Berlin que ja són com de la família. Només arribar, l'olor a concert ens desperta el 'mono'. Tenim ganes de tocar, de desbordar de nou. Però les coses comencen a complicar-se. A mitja vesprada comença a ploure. I com! Una tempesta que deriva en una pedregada impressionant cau sobre el festival. Uns quants de nosaltres ens refugiem en una carpa que per uns moments sembla que no resisitirà l'embestida. Altres al contenidor prefabricat que serveix de vestuari. Es queden arapats, encerclats per dos pams d'aigua que inunda el recinte. Finalment, la pluja s'atura. I ix el sol. Massa tard. Ja és gairebé de nit i l'escenari està completament xop. Ràpidament l'Steffen busca una solució. Nosaltres ens morim per tocar. Ell per fer el concert. Demana permís a una altra carpa on s'havia de fer una actuació menuda de música tradicional. Després de negociar horaris, hi ha acord. I sí, hi haurà concert.
Valencians a Bolonya
La nit escalfa l'ambient del festival. A poc a poc es comença a omplir de banderes, bengales i càntics de seguidors antifeixistes de clubs europeus francesos, grecs, italians, alemanys, andalusos, austríacs, danesos... que s'ajunten i omplen de colors les carpes. Entre la gentada, però, unes veus valencianes. Són un grapat de joves d'Alacant que han vingut... a propòsit per al concert des del País Valencià! La veritat és que avui dia, tenint en compte les cares i escasses comunicacions que tenim entre noslatres, és més barat anar des d'Alacant a Bolonya amb avió de low cost que a Lleida per autopista, posem per cas. I allà estan, una representació valenciana disposada a fer-nos sentir com a casa. I ho aconsegueixen.
Concert d'emergència e una minicarpa
Finalment, el concert es podrà fer a la carpa xicoteta. L'escenari fa un pam d'alçada. L'equip de so és un equip de veus. Però estem emocionats. De seguida el recinte s'omple i la festa esclata. Toquem con xiquets amb sabates noves. Cançons d'ahir i de sempre. El Rude, el cantant i dj italià que col·laborà a El Gran Circ dels Invisibles, també oujaa l'escenari. La seua potència ens contagia. La gent encén bengales, i oneja banderes de colors. Nosaltres ens deixem la gola i la pell una vegada més. Quantes ganes hi havia! L'endemà, descans. Visita a Bolonya, dinar pasta. Enguany ens prendrem les coses d'una altra manera. Gaudir dels viatges i no apallissar-nos amb rutes llàpmec impossibles. La setmana vinent ens espera Croàcia...
(els dos darrers vídeos són gravats pels companys d'Alacant)
Es tracta d'un campionat entre equips formats per col·lectius, entitats, seguidors antiracistes que volen demostrar que el món del futbol també hi ha valors de solidaritat i respecte. A l'organttzació hi ha entitats com Progetto Ultrà, UISP Emilia-Romagna o Istoreco, que es dedica a la conservació de la memòria històrica de la lluita partisana italiana. El recinte està ple de pancartes com ara "dividits pels colors, units pels valors" o "xuta contra el sexisme" i es reparteixen octavetes on es recorda que ací no es juga els uns contra altres sinó junts i que aquesta no és una competicó sinó una trobada esportiva, lúdica i política. Durant tot el dia, a banda de partits de futbol rugby i bàsquet, hi ha xerrades, tallers i actes de diferents tipus en quatre grans carpes situades entre els boscos de la vila de Casavechio di Reno, als afores de Bologna.
Pluja i pedregada
Nosaltres ja hi vam venir fa uns cinc anys i ja coneixem a molta gent, com l'Steffen, l'organitzador de Berlin que ens rep. també altres companys alemanys de l'Esquerra Antifeixista de Berlin que ja són com de la família. Només arribar, l'olor a concert ens desperta el 'mono'. Tenim ganes de tocar, de desbordar de nou. Però les coses comencen a complicar-se. A mitja vesprada comença a ploure. I com! Una tempesta que deriva en una pedregada impressionant cau sobre el festival. Uns quants de nosaltres ens refugiem en una carpa que per uns moments sembla que no resisitirà l'embestida. Altres al contenidor prefabricat que serveix de vestuari. Es queden arapats, encerclats per dos pams d'aigua que inunda el recinte. Finalment, la pluja s'atura. I ix el sol. Massa tard. Ja és gairebé de nit i l'escenari està completament xop. Ràpidament l'Steffen busca una solució. Nosaltres ens morim per tocar. Ell per fer el concert. Demana permís a una altra carpa on s'havia de fer una actuació menuda de música tradicional. Després de negociar horaris, hi ha acord. I sí, hi haurà concert.
Valencians a Bolonya
La nit escalfa l'ambient del festival. A poc a poc es comença a omplir de banderes, bengales i càntics de seguidors antifeixistes de clubs europeus francesos, grecs, italians, alemanys, andalusos, austríacs, danesos... que s'ajunten i omplen de colors les carpes. Entre la gentada, però, unes veus valencianes. Són un grapat de joves d'Alacant que han vingut... a propòsit per al concert des del País Valencià! La veritat és que avui dia, tenint en compte les cares i escasses comunicacions que tenim entre noslatres, és més barat anar des d'Alacant a Bolonya amb avió de low cost que a Lleida per autopista, posem per cas. I allà estan, una representació valenciana disposada a fer-nos sentir com a casa. I ho aconsegueixen.
Concert d'emergència e una minicarpa
Finalment, el concert es podrà fer a la carpa xicoteta. L'escenari fa un pam d'alçada. L'equip de so és un equip de veus. Però estem emocionats. De seguida el recinte s'omple i la festa esclata. Toquem con xiquets amb sabates noves. Cançons d'ahir i de sempre. El Rude, el cantant i dj italià que col·laborà a El Gran Circ dels Invisibles, també oujaa l'escenari. La seua potència ens contagia. La gent encén bengales, i oneja banderes de colors. Nosaltres ens deixem la gola i la pell una vegada més. Quantes ganes hi havia! L'endemà, descans. Visita a Bolonya, dinar pasta. Enguany ens prendrem les coses d'una altra manera. Gaudir dels viatges i no apallissar-nos amb rutes llàpmec impossibles. La setmana vinent ens espera Croàcia...
(els dos darrers vídeos són gravats pels companys d'Alacant)
