marieta |
llibres |
dimecres, 22 de juliol de 2009 | 18:28h
M'ha arribat hui per correu (gràcies, gràcies, gràcies). M'ha arribat des de Salamanca, són les coses que té açò de la moderna recuperació de l'amistat epistolar, perquè la xarxa, una mica, també és això, com escriure i rebre cartes. Abans existien sòlides amistats basades en una llarga i intensa correspondència, tot açò nostre una mica és el mateix, però molt més ràpid i sense cal·ligrafia. L'he començat a llegir a l'autobús tornant de la faena, he caminat fins a casa rapidet (considerant els 40 graus) i en arribar (després de l'estriptís i l'arruixada d'Autan) he seguit llegint. A aquestes edats i a la pàgina 37 del primer llibre seu que llegeixo crec que m'estic enamorant d'Enric González.
Pero darrerament hem coincidit amb hotels pijos on hi ha internet gratuit pels clients i la temptacio és massa forta (a més a Montreal esta plovent a bots i barrals).
I quan se'n cansa, del Llevant (club de futbol)... Bé, ningú no és perfecte: mira tu, que eres del Barça. O jo, que em manifeste partidari de la Gimnástica Segoviana.
L'Enric González es capaç de desfermar rares passions. Amb una colla d'amics valencians que ara fa temps que no sovintejo ens va deixar marca una de les seves divertidíssimes (i normalment excuses per parlar de l'ànima italiana) Historias del Calcio: aquesta que parla dels partits a Campo de' Fiori els dissabtes a la nit. Recordo que es va arribar a fer una modesta inversió en una casa d'apostes on-line amb la sana intenció d'anar a passar un cap de setmana a Roma i participar del ritus si reexiem a guanyar els diners pels bitllets i l'estatge. No en va sortir res en clar, però allà va quedar l'idea.
No cal dir que si t'han agradat les històries de Nova York, les del Calcio potser són les més adients per continuar.
Indignat m'has deixat, indignadíssim. Acalígrafa ho seràs tu! (i jotera també).
PD: El nom de la llibreria no era intencionat. Hi ha qui pensa altrament d'Enric González però, havent llegit la causa de les seues conclusions, tinc la certesa que va esvarar en un moment d'analfabetisme funcional.
sense cal·ligrafia amb l'excepció que confirma la regla (que és Verdana, Tahoma i coses d'eixes), l'excepció és la lletra humana. I sí, jo a la cosa dels koales no li veig res que m'ofenga, anzi.
a mi em va passar la mateixa cosa. No en una nit però sí en 24 hores escasses amb greu perjuí de les meues obligacions professionals i d'altres.
PD: Jo mai he reeixit a saber ben bé com s'ha de fer servir i on s'ha de posar 'anzi', com ara 'pure', 'eppure' i tantes d'altres coses. Hauré d'anar a Perugia als cursos d'estiu.
Ja heu tornat? em comentes des del Canadà?
No cal dir que si t'han agradat les històries de Nova York, les del Calcio potser són les més adients per continuar.
Sí, historias del calcio fa ganetes, però Londres també, moltes.
PD: El nom de la llibreria no era intencionat. Hi ha qui pensa altrament d'Enric González però, havent llegit la causa de les seues conclusions, tinc la certesa que va esvarar en un moment d'analfabetisme funcional.
I sí, jo a la cosa dels koales no li veig res que m'ofenga, anzi.
Anzi a mi també m'agrada molt, tot i que no és la meua preferida...
PD: Jo mai he reeixit a saber ben bé com s'ha de fer servir i on s'ha de posar 'anzi', com ara 'pure', 'eppure' i tantes d'altres coses. Hauré d'anar a Perugia als cursos d'estiu.
Cursos d'estiu a Perugia o de tardor a Roma...
Bona lectura