Hi havia un projecte de 50 milions d'euros, que consolidava una primera proposta d'actuació en aquesta via. Era millorable, no cal dir-ho. El tripartit que s'estrenava el 2003 al capdavant del Govern de Catalunya, o bé va practicar el suïcidi assistit de molts projectes de l'anterior govern, o bé els va fer una operació de cirurgia estètica per fer-los difícils de reconèixer.
Entre els casos de suïcidi assistit, amb revifada final del malalt, tenim el de la caserna de Bombers de Canyet. Descartat durant 5 anys i finalment en construcció a força d'acabar per convèncer els qui el volien en una altra banda que aquella era la millor de les possibles.
Pel que fa a les operacions de cirurgia estètica, el més emblemàtic dels que ens afecten és el de la B500, on Esquerra, o el tripartit, han fet de cavall de Troia fins a aconseguir que el projecte de la carretera multipliqués per vuit (per 8!!!) el seu cost final, esdevenint un luxe impossible, o un peatge a mig segle d'explotació.
No hi havia, pregunto, un terme mig entre els 50 i els 400 milions d'euros? Evidentment, hi era. Però l'interès del tripartit no era trobar-lo, sinó fer maximalisme, fariseisme i comèdia de tercera. Per això s'enfaden quan dic que, si volen preguntar com és que la via serà de peatge, ho preguntin als qui han provocat que la idea acabi convertint-se en el greuge de comprovar que un mataroní pot anar a Granollers sense pagar, i un badaloní ha de passar per caixa si vol arribar-se a Mollet, i a l'inversa.
I ara resulta que això, que és així d'incontestable, no és veritat perquè ells continuen defensant que sigui lliure de peatge....i un be negre!! I per demostrar-ho, més enllà de la teoria, hi ha la prova documental d'una esmena del tripartit a la proposta de resolució on es demanava la gratuïtat, que CiU va presentar al març al Parlament. En aquesta esmena, que adjunto com a arxiu al peu d'aquesta entrada, amb l'excusa d'afirmar que falten els estudis econòmics que acabin determinant si la via serà o no de pagament, els partits del Govern de Catalunya pretenien allargar la qüestió i no haver-se de pronunciar clarament sobre el possible peatge mentre, en paral·lel, es preparava i es publicava el decret encarregant la construcció i l'explotació de la via a TABASA....
Tot plegat una filigrana que ara cal explicar a fi que els treballadors i les empreses de Badalona sàpiguen a qui caldrà agrair que tot plegat fracassi o bé que ens quedem amb la carretera de 1910, o ens hi posin un peatge.
