Cançó d'estiu no ha de voler dir, necessàriament, cançó lleugera, repetitiva, limitada, empalagosa, adotzenada, alienant... Escoltar El Petit de Cal Eril i les sargantanes al sol (Bankrobber, 2009) és una altra forma d'apropar-se a l'estiu, lluny de les platges atapeïdes i l'olor d'aftersun, prop dels camps torrats, eixuts, amablement càlids de les esplanades de ponent. És una altra forma de celebrar el bon temps, amb simplicitat, imaginació desbordant, unes dosis de surrealisme i orgull de la terra, això que ells mateixos defineixen com a "extremisme rural".
