El meu amic Ricard ha decidit canviar d'ofici. S'ha fet forner. Ha llogat el Forn del Xurro, a Roglà (en realitat és a Corberà, però ací a tothom li fa peresa dir a continuació l'altre poble, i això que és el més gran). Dissabte va convidar família i amics a l'acte ritual de l'encesa del forn. Feia quinze anys que estava en desús. I Ricard, bon artesà de l'ofici d'obrer de vila, l'ha reparat -amb alguna ajuda especialitzada quan ha calgut- i l'ha deixat en condicions de tornar a fer cuites. L'ha ressuscitat.
Així doncs, dissabte érem davant la boca del forn per tornar a donar-li vida, retornar-li el foc, la temperatura. La foguera del retorn la van encendre Jesús, l'últim dels Xurros que va coure pa en aquell forn, i les seues germanes Vicentica i Pilar. Va ser son pare qui va donar l'últim nom al forn, que és el que ara també recupera: el Forn del Xurro. Els deien així perquè provenien de Xèrica (Alt Palància).
Tanmateix aquest forn es remunta a molts segles arrere. No debades és ubicat al carrer Forn, cosa que ja ens indica que des dels orígens de l'antiga alqueria de Corberà ja devien coure el pa en aquest carrer. Un carrer que es troba just al costat de l'ermita de Corberà, paral·lel a la plaça on antigament hi havia hagut el palau. El forn és dels que s'anomenen "moruns", tot i que l'actual sembla ser que va ser refet fa tres segles.
El meu amic Ricard s'ha estimat més recuperar el forn i coure amb llenya que no substituir-lo per un de modern, elèctric. Dic jo que el pa li eixirà més gustós. Potser amb aromes de fusta de taronger, ara que la taronja va de baixa i tothom n'abandona el cultiu i arranca els arbres.
És una llàstima que jo visca a l'altre cantó del poble. Perquè una cosa és comprar el pa i una altra portar a coure l'arròs al forn travessant carrers amb la cassola tremolant entre les mans. Certament no és igual un arròs al forn cuit en un forn de gas o de llum que en un forn de llenya. On va a parar! No he tornat a fruir d'un arròs cuit en forn com cal d'ençà que era adolescent i vivia al carrer Blanc. D'ençà d'aleshores que no he tornat a menjar cabeçoleta de cabrit, ni m'han donat a tastar cap altre pa tan gustós com el que feia ma tia Pepica, a qui jo esperava amb deler de panarra quan ella eixia del forn carregada amb la post i em regalava una punta cruixent, encara calenta.
Potser ara que Ricard s'ha fet forner farem un dia un comboi i tornaré a sentir el gust d'un arròs al forn com cal (amb tanda, per exemple) o una cabeçoleta de cabrit. De moment, quan Ricard s'estrenarà amb el seu pa, menjarem pa cuit en un vell forn de llenya. I serà com reanimar la memòria de les papil·les del gust.
Fa més de 15 anys que no veig a ningú pujar per Sant Feliu per coure la caçola d'arròs al forn. I des de fa uns 10, més o menys, cada vegada és més dificil aconseguir el cap de corder per fer la cabeçoleta (les vaques boges van fer molt de mal). Qui poguera encara pujar a recollir la llet crua al carrer La seda i tornar a saborejar el gust que té la llet!
La vaqueria de Canyes fa molts anys que va desaparèixer. I les vaques boges ens han fotut, sí. Tu jugaves al raspallot en el carrer de baix del Martínez Bellver?
Josep Maria Balbastre VilaHe llegit amb retard "Quina lenta agonia...", del toni Cucarella. M'ha semblat una excel·lent novel·la de la qual eixiria un bon film neorealista. Quina llàstima que Toni haja desistit de l'ofici (o la condemna) d'escriptor. Algú podria convéncer-lo perquè hi retorne?
Josep Perucho |
dimarts, 21 de juliol de 2009 | 11:24h
Dóna-li ànims a Ricard, que treballe bé i la gent anirà pel pa i la cassola. No crec que vulgues estalviar-te unes passes per anar al forn que tens al costat de casa, pot ser t'enverinarien i tot si pugueren. Salut!!!!
La cassola (feta al forn morú) és un dels mems que quan aconseguim evocar-lo ens arriba amb flaire i tast. I quina cullerada més bona que tenia (o que té per a alguns afortunats).
Josep (Benaguasil)| Adreça electrònica |
dimarts, 21 de juliol de 2009 | 09:30h
Visc a la mateixa casa on visqué la meva iaia, la mateixa que construí i on visquè son pare, el meu besavi. Aleshores ja hi havía el forn, el mateix que existeix ara (el local, perquè el forn pròpiament dit l'han substituït per un de modern) i encara recorde i puc assaborir l'arròs al forn que la meva iaia preparava i el portava allà a coure, i les coques, i les mones i els "panquimaos"... No he tastat cap arròs igual de d'aleshores, tan ben rostideeeet...
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
No crec que vulgues estalviar-te unes passes per anar al forn que tens al costat de casa, pot ser t'enverinarien i tot si pugueren.
Salut!!!!