Volia parlar de l'Assumció i el Vicent amb motiu del 5è aniversari dels Blocs de Vilaweb. Van fer una festeta íntima però potent a la nova seu del carrer Fernandina, que encara és en obres i que és un altre salt qualitatiu d'aquest projecte professional tant singular i important que és Vilaweb. Podia parlar-vos també del fantàstic projecte arquitectònic que ha fet la Montse Batlle per convertit una vella fusteria del Raval en la nova seu del primer diari electrònic dels Països Catalans. També de la nova "incorporació" vital a la colla que es diu Dora i que no només és la filla de la jefa dels llibres de Vilaweb, la Montse Serra, sinó que també ho és de la padrina de la Júlia. I afegir que, gràcies al Jem Cabanes, Vilaweb és l'únic mitjà del país (dels països) que combina amb una pulcritud desbordant les variants dialectals de la nostra llengua, amb la normalitat que no trobem en altres marcs comuns. O citar que algun ex-membre de la redacció vilawebnca, el Martí Estruch, s'esmerça ara en situar Catalunya en el mapa mental d'Alemanya, i comença a veure-hi resultats efectius. I repassar altres membres del sector juvenil-becari del P&M Associats, com la Júlia, la Txell o la Roser. Però no us parlaré de Vilaweb, ni dels blocs ni dels personatges que fan possible aquesta mostra gairebé insòlita de periodisme independent i alhora compromés. Altres ho han fet i ho fan amb més criteri i amb més arguments que jo i possiblement també amb més objectivitat de la que jo hi posaria.
Us parlaré del plaer de compartir amb ells un dissabte d'estiu a la vinya.
A la vinya dels Maresma i hem viscut i compartit moments intensos des de fa molts anys, alguns amb molta gent, altres de més íntims. L'Assumpció intenta que, al menys un cop cada estiu, la vinya sigui el marc d'una trobada d'amics escampats que seria impossible concentrar sense tenir la seva iniciativa. No sempre sóm els mateixos -encara que alguns som molt "fixes"- i a vegades la convocatòria depen no tant d'un problema d'agenda com d'una trobada casual a la Riera. Aquest any havia de ser un dinar gairebé "privat" coincidint amb que el Martí, la Natàlia, el Roger i el Ramon passaven uns dies a Barcelona camí de Menorca. I de passada encara no coneixiem la Dora... Potser serem set o vuit... I la cosa es va anar engrandint i, a més dels que ja us he dit, també va venir la Dolors -que de fet a l'estiu no ve sinó que ja hi és a la vinya- la Sefa -que si no és així només pots coincidir-hi al Palau, al Liceu o de viatge pel món- , el Pep -que arribava del Marroc i no l'esperàvem fins a la nit- , i en Pep Alvinyana de l'Ollleria, amic valencià del Vicent amb qui vàrem repassar coincidències castelleres, moixarangueres i del ball dels locos -per cert, també té un bloc (http://blocs.mesvilaweb.cat/albinyana) i se m'ha avançat en parlar ell també de la vinya arenyenca- .
Algunes absències d'última hora com en Miquel que estava a un congrés, la Roser que està a Malta o la Carolina, el Jacks i en Joaquim que eren a Arenys però amb la casa plena de músics suïssos de l'antiga Fanfarre de Ginebra... I també alguns altres arenyencs il·lustres que són fora, que no podien o que no han coincidit.
La vinya és un espai generós, amb una casa sempre proveïda de bona vianda (la Maresma també és una gran cuinera!) i bon vins que a més recorden vivències i estades (p. e.: un negre grec vingut de l'illa d'Itaca (el Vicent també en parla al seu bloc: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/140155) , uns rieslings alemanys vinguts de Berlín i uns caves de Vilanova i la Geltrú) la vista és àmplia i privilegiada sobre Arenys, sense veure el poble i oberta a un mar immens. La piscina refrescant és una excusa fantàstica que gairebé no fem servir per aprofitar al màxim les hores de trobada i conversa.
I a la nit, el sector juvenil organitzava una festa per 80 que... ja ens hi haguèssim quedat. La continuïtat està garantida.
Tanta mandra que em fa anar a Arenys... de fet fa anys que no trepitjo la Riera. En canvi a la vinya hi pujaria cada cap de setmana.
Per molts anys existeixi la Vinya i els convocants de la magna trobada. Per molts anys hi hagi aigua a la piscina i noves i no tan noves generacions s'hi remullin. Per molts anys l'Assumpció faci albergínies farcides d'aquesta qualitat i en aquesta quantitat. Per molts anys tinguem vins vinguts d'Ítaca i somnis que hi vagin, rieslings i caves i altres beuratges. I companyia agradable per brindar. I motius per fer-ho. D'això darrer no en mancarà. De la resta confiem que tampoc!
Aquí parlo dels meus amics i les meves amigues. Amb ells compartim un club de fans reversible, és a dir ens admirem mutuament i ens estimem de gratis. Són el més valuós que tinc... alló que m'emportaria a una illa deserta... si hi capiguèssim !
Relat de dos mesos i un dia per Argentina, Perú i Xile en un viatge extraordinari que premiava simplement 50 anys de vida.
Va ser un viatge en solitari però ple no només d'aventura sinó sobretot de coneixences.
La meva amiga Núria Valls és una gran artista... i no nomès fent comèdia, també en moltes altres facetes. Per exemple a la cuina. Ara, ens convida a aplaudir-la i compartir-la amb un bloc per llepar-se els dits.
El Bienve Moya és una autoritat i un mite en la descoberta i la dignificació de la cultura popular, les tradicions i la festa a casa nostra. Ara tot això i més ho explica en un bloc modern i vistòs que no només "val la pena", sinó que demostra que el Bienve està fet un xaval i que la modernor no està renyida amb el que és tradicional.
El meu amic Joan Vila, un periodista endreçat, rigorós, compromés i tossudot ha encetat un nou bloc on no només vol parlar de viatges familiars. Guaiteu-lo que val la pena.
En Lluís Ribes és un company de Lavínia Interactiva que tot i ser un "pingüino informàtic" és simpàtic i proper. L'he descobert com a fotògraf a la Mercè i ens hem ensenyat els blocs; el seu -els seus que en té diversos- és molt bo, de disseny, de propostes, d'il·lustracions...
El meu amic Carles Feiner de Terrassa té un bloc molt actiu on hi aboca reflexions dels temes més diversos i també de minyonisme i castellística en general. No sempre estic d'acord amb com ho diu, però la majoria de vegades sí en el que hi diu.
És el web més complet del Món Casteller. I inclou uns blocs dels periodistes castellers on, molt de tant en tant, hi escric jo. Els altres -sobretot un tal G. Soler- també valen la pena.
Un dia ja vaig escriure un post recomanant-vos el Gran Angular, un dels pocs programes de bons reportatges que encara es pot veure a la tele (concretament a la semi-clandestina TVE-Catalunya). L'enllaç és aquest:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93390.
Ara la Magda em demana que en faci un enllaç permanent perquè pogueu veure el programa quan vulgueu. I aquí el teniu. Val la pena.
En Joan Brunet em recomana al seu bloc i jo també ho faig. Ell és un gran periodista de Sabadell de trajectòria llarga, variada i rica. Els seus articles sessuts i seballuts valen la pena.
El Didac Boza és director de La Malla, a on també hi ha molts blocs, i penja sovint articles interessants amb els que, de tant en tant, s'hi pot coincidir.
En Leandre Busquet és una joia que sap molt de música i d'humanitat, i suposo que també de medicina, que vaig conèixer a Mali. És de Terrassa i el seu web convida ja des del nom.
És el web del programa de castells del C-33. Ara podeu veure allà tots els programes de totes les temporades inclosos els especials i a més penjar les vostres fotos. Visiteu-lo que... val la pena
