AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Aquest matí a l'Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS-Madrid)....
A la sala de la Tesorería General de la Seguridad Social (TGSS-Madrid):
- Buenos dias, para registrar y dar entrada a este reclamación dirigida al INSS?
- Pregunte en información, aquí a la vuelta
- Disculpe pero "aquí a la vuelta" no hay nadie en la ventanilla
- Habrá salido... Vaya allí a la otra sala, a la general del INSS y pregunte...
[....] - Disculpe, me han dicho que pregunte aquí... es para registrar esta reclamación al INSS...
- Ya, pero esto lo debe dirigir a la Tesorería General de la S.S [les SS o la Gestapo... que visto el percal...]
- Acabo de pasar por allí, por la otra sala, y me han dicho que venga aquí...
- Yo se lo puedo registrar pero sería mejor que lo hiciese allí, que es a quien corresponde...
........
De nou a la sala del costat...
- Buenos dias, he venido antes y como no habia nadie en información general, me han dicho que vaya a la otra sala, y allí me han dicho que venga de nuevo aquí... Es para registrar esto...
-Esto se lo hacen en una de las mesas, coja un número de la letra A y espere...
(I espero... i espero...)
- Buenos dias, en la sala de al lado me han enviado aquí para que me registren esto.
- Disculpe pero esto lo tiene que tramitar el Instituto Nacional de Empleo, ni el INSS ni nosotros...
- Me va a disculpar usted a mi, pero llevan más de una hora mareándome, del INSS a la T.G.S.S y ahora de la Tesorería general al INEM!
- Yo que quiere que le diga... esto no nos corresponde...
- Muy bien, pero por el procedimiento de ventanilla única me lo tiene que registrar y dar entrada. En la sala de al lado me han dicho que me lo podían hacer ellos, pero que como se lo tengo que dirigir a ustedes, mejor hacerlo directamente...
- Pues nosotros no somos oficina de registro...vuelva a la sala de al lado que si a caso se lo registren ellos, yo no sé lo que le habrán dicho pero... me va a perdonar...
-Pues mire, no le perdono nada que no soy un cura, pero me parece increible que después de más de una hora dando vueltas y esperando, me diga -cuando ya han cerrado la otra sala- que usted no me lo registra y que vuelva allí...
- Ya pero...
- Ni pero ni nada, AQUÍ me han dicho que vaya ALLÍ, y ALLÍ me han dicho que venga AQUÍ; y en la ventanilla de información de AQUÍ me han dicho que coja un número de la letra A y que espere AQUÍ (y mira que he esperado!!!) y ahora usted de AQUÍ me vuelve a mandar ALLÍ! Cuando ALLÍ ya han cerrado y a mi me vence el plazo! Estamos?!
- Disculpe pero me he perdido entre ALLÍ y AQUÍ...
-No joda! pues si usted se ha perdido y se conoce el camino...imagínese yo que llevo ya hora y media mareada como una perdiz!!! Pero no se preocupe que vuelvo a la sala de al lado de nuevo y o me lo registran aunque hayan cerrado o pongo una denuncia!
[De nou a la sala del costat, o sigui, "ALLÍ" a la sala de l'INSS]
- Disculpe... se acuerda que hace más de una hora vine a registrar esto y usted me envió a la Tesorería..? Pues después de guardar turno... ahora dicen que no son una oficina de registro y aunque vaya dirgido a ellos... que no le dan entrada...
- Que no son una oficina de registro? Ni nosotros tampoco! Pero si nos dirigen un escrito le tenemos que dar entrada... Fulanita! llama al jefe, que mira lo que dice la señora, que los de la Tesorería dicen que no son una oficina de registro! Se han lavado las manos y se han quedado más anchos que largos! Que manera de escurrir el bulto!
- Pues para manos limpias las mías y para lavármelas yo, que ya esta bien de poncios pilatos y de pasarse la pelota
-Si yo la entiendo a usted señora, que esté harta de dar vueltas... Aunque esto en realidad lo tendria que dirigir al INEM, no a nosotros, pero en fin...
- Mire, me da igual si es competencia suya o del Papa de Roma, y agradezco que me entienda... pero tenga por seguro que no me muevo de aquí hasta que no me registre alguien el documento o pongo una denuncia
- Si, no se preocupe, tiene usted razón, que yo misma se lo registro, y lo envíamos de aquí al INEM y a donde haga falta... Deme usted los documentos que le pongo el sello...
- Pues aquí tiene, muchas gracias. Buenos días.
........
Sempre he tingut la confiança justa (ni més ni menys que la que cal) en l'administració pública i els serveis públics, com per no generalitzar... però... visto lo visto... i després de l'experiència d'avui...
Demà en anar a l'hospital i atès que tinc tres o quatre proves a la mateixa hora... aniré acompanyada d'un parell de clons meus (o fotocòpies compulsades de mi mateixa i registrades com cal) no fos cas que per complir el procediment i donar a cada especialista el seu òrgan corresponent, em vulguin esquarterar en viu per fer-ne una anàlisi simultània, no vulgui déu que algún se'n sorti del protocol i de l'horari marcat, faltaria més!
Saps si faràn aquesta obra de teatre a Barcelona la temporada que ve? És boníssim, aquest fragment! Ah! Que no és una obra?! No m'ho puc creure! No hi ha cap guionista d'en Buenafuente al darrera? Doncs no m'explico que això pugui passar. I menys a España!
Em recorda molt la pel·licula de dibuixos animats "Astèrix i les 12 proves" en què l'Astèrix i l'Obèlix, a Roma, han d'aconseguir un paper d'una finestreta d'un edifici públic. I sempre els envíen a una altra finestra. És boníssim! I real! Quin gran encert van tenir l'Uderzo i en Goscinny!
És "el cuento de nunca acabar". Ens maregen una i altra vegada a veure si ens cansem. És curiós i significatiu que Astèrix tingués que "lidiar" amb una finestreta pública més que amb la hidra de nou caps com l'Hércules a les seves 12 proves... No m'imagino a l'heroi mitològic aterroritzat en "descapçar" la primera finestra i veure que qual la hidra, en sortia una de nova amb funcionari desficiós a dintre...
josep_blesa |
dilluns, 20 de juliol de 2009 | 19:16h
Mireu-vos-ho com si fosseu al segle XIX. Mariano-José de Larra escrigué el "Vuelva usted mañana". Vosaltres sereu atesos.
Heu tingut sort de ser subdits del mateix estat, una miquet més desenvolupat, però evolució de la mateixa maringala. Larra es suïcidà en veure com anava tot allò. Avui la gent no es suïcida per açò. S'apunta directament al PsoE o al PPE i/o milita en llurs franquícies 'regio-anales'.
Tenim la sort d'aquells que si no es consolen és perquè no saben... o com deia la meva avia: "aquí el que no se consuela es porque no quiere... y el que no está loco, está loco por estarlo!!!
Quin desfici tot plegat. Jo no em suicidaré pas, primer, perquè no em surt dels nassos morir-me ja, però no serà per falta de motius en veure com va la cosa... i segon, no em suicidaré que atès com va la buRRocràcia no arribo al més enllà ni que m'enviïn certificada con acuse de recibo...
Mira, sóc de bona fe i em faig creus del que acabo de llegir. Óndia, on estem? Però com que és bo saber de quin mal morirem, has fet bé d'explicar-nos-ho. I amb la sal que hi poses... Ha estat una delícia llegir-ho. Per cert, la teva àvia era un pou de ciència!
josepselva |
dilluns, 20 de juliol de 2009 | 19:01h
És que tu no tens la fe que tinc jo en l'Administració Pública, és a dir, cap. Però... Aquest matí he anat a Hisenda i la funcionaria m'ha ordenat: "vagi a fora a aquella taula i tregui els clips dels papers i ordenil's en dos pilots, els que li hem de sellar i els que ens hem de quedar". I jo li he dit: "per descomptat!, i tant!, em sap greu! aramateix!, com és que no se'm ha acudit abans!, perdoni! I he sortit rebent a fer el seu encàrrec (encara que no hi havia ningú mes a qui atendre) I ella s'ha quedat parada, s'ho ha repensat i ha sortit a ajudar-me. -"No et molestis (l'he tutejada), és feina meva". -"Ho fem per no fer esperar a la gent que fa cúa" -m'ha aclarit- mentre es posva al meu costat i m'ajudava. Oh! no estan signats els papers!, però buenU..., com que es l'últim dia si els vols signar tu tots, i jo faig veure que no he vist res" -"I tant, gràcies, quin cap que tinc!, molt agraït." L'he mirada amb un somriure i també m'ha somrigut, ha tornat a la seva taula, jo he acabat d'ordenar i treure els clips, signar, fer dos munts i he entrat de nou al seu despatx. M'ha rebut amb un somriure d'orella a orella, ha segellat els papers sense mes protocols i m'els ha allargat. "Ja está". He sortit del despatx i encara m'he girat a saludar-la amb la má, s'hem deu haver ficat una brossa a l'ull i l'he parpellejat, potser ha pensat que li picava l'ullet, m'ha tornat a somriure. En el fons, els funcionaris, i les funcionàries, son gent normal, de vegades no els sabem entendre, altres vegades sí que ens entenen.
Però per si tenies raó, n'he pres bona nota i seguit el teu consell, com hauràs pogut comprovar l'última vegada he tingut paciència... moltapatientia...
Uuuff ... estem a finals de juliol i tothom està ja nerviós, molt nerviós. Paciència, molta paciència i ja ens diràs com han anat las visites .... El que més t'emprenya és aquest aire de 'superioritat' mal entesa que demostren .....
Per les bones sóc molt bona... i mira que he sigut bona, i amable i educada...però després d'una hora i mitja marejant-me i amb prepotència i superbia: m'han esgotat tota la paciència... I el que no sabien aquests és que si m'esgoten la paciència llavors: "pa chula yo".
Ja us diré que tal demà. Però segur que alguna em faran... ja me'ls conec. A les 8 del matí com un clau, amb les mostres d'orina (dues diferents en dos pots que semblen ingeniats per la NASSA) i 12 hores en desdejuni (collons quines ganes!) i després de xuclar-me la sang qual sangoneres... a beure aigua com una "descosía" fins tenir la bufeta a reventar i tot aguantant fins que em toqui la prova grossa sense poder pixar... (pixar no podré, però segur que em cag... en la mare que els va parir a tots...)
Sigui com sigui segur que donar per fer un apunt...
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir: que el teu nom sona com un pessic quan el dic, que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets i quan hi ets no em reconec. Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega... http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Doncs si, entre trajes i bolsos...la veritat és que sembla que estan tots "cortaos por el mismo patrón"...
Quin de-sastre tot plegat!...
Salut.
Em recorda molt la pel·licula de dibuixos animats "Astèrix i les 12 proves" en què l'Astèrix i l'Obèlix, a Roma, han d'aconseguir un paper d'una finestreta d'un edifici públic. I sempre els envíen a una altra finestra. És boníssim! I real! Quin gran encert van tenir l'Uderzo i en Goscinny!
Una abraçada.
És "el cuento de nunca acabar". Ens maregen una i altra vegada a veure si ens cansem. És curiós i significatiu que Astèrix tingués que "lidiar" amb una finestreta pública més que amb la hidra de nou caps com l'Hércules a les seves 12 proves... No m'imagino a l'heroi mitològic aterroritzat en "descapçar" la primera finestra i veure que qual la hidra, en sortia una de nova amb funcionari desficiós a dintre...
Per tutatis!!!!
Heu tingut sort de ser subdits del mateix estat, una miquet més desenvolupat, però evolució de la mateixa maringala.
Larra es suïcidà en veure com anava tot allò. Avui la gent no es suïcida per açò. S'apunta directament al PsoE o al PPE i/o milita en llurs franquícies 'regio-anales'.
Uns besets a tots.
Tenim la sort d'aquells que si no es consolen és perquè no saben... o com deia la meva avia: "aquí el que no se consuela es porque no quiere... y el que no está loco, está loco por estarlo!!!
Quin desfici tot plegat. Jo no em suicidaré pas, primer, perquè no em surt dels nassos morir-me ja, però no serà per falta de motius en veure com va la cosa... i segon, no em suicidaré que atès com va la buRRocràcia no arribo al més enllà ni que m'enviïn certificada con acuse de recibo...
Petonets! I m'alegro de trobar-te per aquí!
Bon estiu!
Gràcies. Aquesta era la meva àvia i aquest era el seu pou de saviesa.
Una salutació.
Aquest matí he anat a Hisenda i la funcionaria m'ha ordenat: "vagi a fora a aquella taula i tregui els clips dels papers i ordenil's en dos pilots, els que li hem de sellar i els que ens hem de quedar".
I jo li he dit: "per descomptat!, i tant!, em sap greu! aramateix!, com és que no se'm ha acudit abans!, perdoni!
I he sortit rebent a fer el seu encàrrec (encara que no hi havia ningú mes a qui atendre)
I ella s'ha quedat parada, s'ho ha repensat i ha sortit a ajudar-me.
-"No et molestis (l'he tutejada), és feina meva".
-"Ho fem per no fer esperar a la gent que fa cúa" -m'ha aclarit- mentre es posva al meu costat i m'ajudava. Oh! no estan signats els papers!, però buenU..., com que es l'últim dia si els vols signar tu tots, i jo faig veure que no he vist res"
-"I tant, gràcies, quin cap que tinc!, molt agraït."
L'he mirada amb un somriure i també m'ha somrigut, ha tornat a la seva taula, jo he acabat d'ordenar i treure els clips, signar, fer dos munts i he entrat de nou al seu despatx.
M'ha rebut amb un somriure d'orella a orella, ha segellat els papers sense mes protocols i m'els ha allargat.
"Ja está".
He sortit del despatx i encara m'he girat a saludar-la amb la má, s'hem deu haver ficat una brossa a l'ull i l'he parpellejat, potser ha pensat que li picava l'ullet, m'ha tornat a somriure.
En el fons, els funcionaris, i les funcionàries, son gent normal, de vegades no els sabem entendre, altres vegades sí que ens entenen.
Però per si tenies raó, n'he pres bona nota i seguit el teu consell, com hauràs pogut comprovar l'última vegada he tingut paciència... molta patientia...
El que més t'emprenya és aquest aire de 'superioritat' mal entesa que demostren .....
Per les bones sóc molt bona... i mira que he sigut bona, i amable i educada...però després d'una hora i mitja marejant-me i amb prepotència i superbia: m'han esgotat tota la paciència... I el que no sabien aquests és que si m'esgoten la paciència llavors: "pa chula yo".
Ja us diré que tal demà. Però segur que alguna em faran... ja me'ls conec. A les 8 del matí com un clau, amb les mostres d'orina (dues diferents en dos pots que semblen ingeniats per la NASSA) i 12 hores en desdejuni (collons quines ganes!) i després de xuclar-me la sang qual sangoneres... a beure aigua com una "descosía" fins tenir la bufeta a reventar i tot aguantant fins que em toqui la prova grossa sense poder pixar... (pixar no podré, però segur que em cag... en la mare que els va parir a tots...)
Sigui com sigui segur que donar per fer un apunt...
Bon estiu!