Reagrupament Independentista celebrarà el primer cap de setmana d'octubre l'assemblea constiuent on s'aprovaran documents ideològics i estratègics que definiran el nostre projecte polític i s'escollirà la direcció que haurà de preparar la candidatura a les eleccions al Parlament de Catalunya de l'any vinent.
Els documents per al debat encara no estan redactats, però els afiliats més actius avancen decàlegs orientatius i articles d'opinió sobre els referents ideològics que complementin la proposta estratègica bàsica: l'eix nacional catalanitat-espanyolitat inclou l'eix social dreta-esquerra. La independència comporta la possibilitat d'un benestar social real, defensar l'ordre estatal establert comporta la continuïtat de la dominació política, l'espoli econòmic i l'alienació cultural. Per això mateix els partits d'ordre i els mitjans al seu servei insisteixen en la priorització de l'eix dreta-esquerra, conscients de la incapacitat per concretar una proposta realment transformadora part de l'esquerra "progre" hegemònica a Catalunya des de fa quaranta anys i que avui representen les forces del tripartit governamental. La prospecció preelectoral d'El Periódico d'avui va en aquest sentit: insistir en dos hipotètics blocs, PP més CIU d'una banda i tripartit de l'altra. I ho fa precisament El Periódico, l'estratega electoral del tripartit, que promou l'extrapolació del pacte basc PP-PSOE a Catalunya.
Denunciar la ficció de l'eix dreta-esquerra en el marc de la dependència i l'autonomia vigent no vol dir que Reagrupament Independentista no hagi de tenir un ideari sobre la construcció social de la nació catalana emergent. Personalment crec que la reactualització del pensament polític català més genuï passa pel republicanisme. Als anys trenta, partits com Unió Democràtica de Catalunya feien compatible el seu ideari social-cristià amb l'assumpció dels valors del republicanisme català, cívic i cultural. El mateix succeïa amb la Unió Socialista de Catalunya en el camp del socialisme democràtic. I evidentment, ERC, el patrimoni ideològic de la qual ha estat malbaratat pels actuals dirigents, entestats en assimilar-se al socialisme com a senyal d'identitat, (un mostra més de la seva sucursalització respecte del PSC-PSOE).
Reagrupament s'ha de caracteritzar, al meu criteri, per l'absència de dogmatisme ideològic, per la pluraliat interna i la projecció externa d'aquests valors, per la responsabilitat i el rigor dels debats -defugint la demagògia- i fent propostes creïbles als ciutadans, just al contrari del que està fent el govern tripartit en la seva campanya de pressió mediàtica per justificar el pacte del finançament. El republicanisme hauria de ser el referent ideològic de Reagrupament, amb tota la potencialitat transformadora i tota la legitimitat històrica que té. En defensa d'aquesta opció, i aportant -com ho pot fer cadascun dels associats- elements al debat, suggereixo la lectura de la comunicació que vaig presentar al Congrés sobre Pensament Polític als Països Catalans (1714-2014), que duïa per títol: "Té futur el republicanisme català ?". D'això ja en fa tres anys, però el seu contingut em sembla encara ben actual.
Segueixo habitualment el teu bloc amb molt d'interès i alguns dels teus llibres de fa temps, i lamento que "marxessis" del partit, com si ens sobrés a Esquerra la gent preparada!. Prescindir dels crítics, a més, anirà molt bé per a la estabilitat interna però és un error de bulto.
Dimarts però, vaig assistir a la presentació de Reagrupament a l'Hospitalet (de Llobregat) i no vaig veure per enlloc la defensa dels valors republicans ni la pluralitat interna que comentes en el teu article. Per altra banda, potser sí la proclamació de la independència només es podrà fer unilateralment des del Parlament (jo també ho crec), però en Joan carretero, en cap moment, va fer cap comentari de quina seria la estratègia de R.cat si treu un resultat intermig.
Per exemple, com actuarà si treu entre 0 i 5 representants? o si en treu 15? Cap dels dos resultats permeten fer la proclama unilateral, i el mateix Joan va comentar que anirien una mica a la contra. Què vol dir que es quedaran en un racó del Parlament? A l'hora de votar lleis, què passa si voten el mateix que CiU? i el mateix que Esquerra? ja no dic dels socialistes. Amb tot això vull dir que amb un resultat insuficient, amb el que et veus obligat a buscar col·laboracions amb altres forces si vols fer alguna cosa, i a cedir en plantejaments propis, caldrà veure com es mulla R.cat, com es retrata, i a rel d'això com s'erosiona.
Vaig trobar el plantejament del Joan molt blanc o negre, i mancat de contingut general. Semblava que era tot molt fàcil, es feien les eleccions, guanyava, es proclamava la independència, i ja està. Que passa doncs amb tots els estadis intermitjos en el que es pot trobar?
Desitjo a R.cat el millor dels resultats, perquè el meu objectiu també és la independència i com més alternatives apareguin millor, com més s'en parli millor, i com més enllà es porti el debat millor també.
Seguim parlant, gracies
Gràcies per la referència que fas a la meva persona, saps, però, que no és aquesta la valoració que en fa la direcció d'Esquerra, ans al contrari. Veient que s'han bunkeritzat a Calàbria, vaig arribar a la conclusió que no hi havia altra alternativa que bastir un projecte nou. Com vas comprovar durant la campanya interna del partit cara a les eleccions del 7 de juny, dóno molta importància als aspectes ideològics -el republicanisme- i el mateix faig ara dins de Reagrupament. Certament, hi ha molta feina a fer en aquest sentit. El missatge de Joan Carretero que vas escoltar està centrat -en aquesta fase de desplegament de RI- en la idea força de l'eix nacional Catalunya-Espanya. A la tardor hi haurà novetats que ampliaran els referents en la línia d'allò que apuntes en el teu comentari. Una abraçada, company.
Bona tarde Jaume.
Tens raó en tot això que dius. Lamentablement manquen actituds republicanes a Esquerra, per bé que n'hi ha d'altres del tot inexistens a altres formacions.
Felicito a R.cat per la teva incorporació, i sé que vas sobrat de motivació, però t'animo en aquesta tasca que t'has plantejat d'extendre els valors republicans (estaré atent per apendre el màxim de coses possibles).
També comentar que serà bò parlar d'indepència fora d'Esquerra, probablement farà que més d'un faci un replantejament.
Cuida't
... ni a l'hora de presentar els seus referents teòrics, ni en la pràctica de la democràcia interna. El republicanisme no és exclusiu d'Esquerra i penso que és ideari amb gran potencialitat de futur si el sabem desenvolupar. També Reagrupament és independentista, com teòricament també ho és Esquerra i ningú ens confon.
Jaim, el republicanisme català té una configuració pròpia que enllaça durant la guerra de Successió amb la defensa dels drets i lllibertats de Catalunya. El podem actualitzar a partir de l'assumpció de la defensa conjunta dels drets individuals, socials i nacionals, fet que ens diferencia del liberalisme i del socialisme (l'esquerra autoritària). Et suggereixo la lectura del treball "Té futur el republicanisme català ?", l'enllaç del qual trobaràs en el text de l'apunt.