A l'article de dijous passat al Bloc Gran del Sobiranisme ja anunciava que seria al Convit, el primer congrés de serveis lingüístics dels Països Catalans. A l'article em referia a dues qüestions més: el vot de Maria Badia per Vidal-Quadras al Parlament Europeu i a l'article d'Alfons López Tena a l'Avui sobre les caixes d'estalvis. Tal com m'esperava, aquestes dues darreres qüestions, més polèmiques i amb més predisposició a la discrepància, van arreplegar la majoria de comentaris. Cap referència al Congrés. Avui, doncs, us en faig cinc cèntims perquè ha estat molt bé i espero que es repeteixi.
Per començar, primera sorpresa, el cor de l'Associació Àkan. Sorpresa, perquè trenca un parell d'estadístiques. Per la poca experiència docent que tinc al CPNL, als grups que he tingut fins ara hi han predominat les dones. I qui es mogui pel món de les corals deu estar d'acord amb mi que també allà hi ha més dones que no pas homes, que costa trobar veus masculines per als cors. Doncs bé, malgrat aquestes dues realitats, el cor Àkan està format per una majoria masculina. Curiós.
La conferència inicial de Genís Roca, carregada de tocs d'humor amb un estil molt proper a Andreu Buenafuente, demostra un cop més les habilitats comunicatives del guru gironí, però amb un punt feble. Tenint en compte l'auditori a qui es dirigia, el recurs constant al castellà només es pot explicar per dues raons: o bé incapacitat d'adequar el registre o bé menyspreu. Això no vol ser una crítica destructiva. Roca sap de què parla i és una persona amb qui val la pena comptar, però li falta aquest punt. No costa tant fer el mateix i controlar millor el canvi de llengua.
De les conferències, em costaria triar-ne la més interessant. Com sempre, persones com Pere Mayans són una garantia. Allò que explica de l'Alguer i la manera com ho explica sempre capta l'atenció de tothom. Al seu bloc ja s'ha referit al Convit, com també ho han fet Meius Ferrés, Marta Rovira, Roger Melcior, Marta Estella, i Meius Ferrés en una nota al Facebook. Un bloc que s'ha consolidat com a referència en aquest Convit ha estat el d'Enric Serra, Aprendre llengües. Però el Convit també ha servit per donar a conèixer la realitat d'Elx a través d'associacions com El Tempir, per fer contactes i per a moltes altres coses que relliguen una mica més la mata de jonc que presidia simbòlicament l'espai.
I a l'exterior, a més de les revistes de l'APPEC i d'uns quants ordinadors, una exposició, Realitat i vitalitat de la llengua catalana, que és també un llibre molt recomanable. De fet el llibre, obra del sociolingüista Jordi Soler i Camardons (entrevistat ara farà dos anys per aquest blocaire; en teniu l'àudio aquí), amplia tot allò que normalment és difícil d'encabir en una exposició. En reprodueix els plafons i l'estructura, però n'amplia continguts de tal manera que esdevé una eina excel·lent per fer una ullada a la realitat i per copsar d'un cop d'ull aquesta vitalitat anunciada i que sempre agraïm que ens recordin, com aquell conte que sempre ens encanta tornar a escoltar. És un d'aquells llibres que afermen la relació amb la comunitat lingüística, que et fan sentir part d'una cosa realment gran, amb problemes, però molt gran. Llegiu-lo.
La conferència inicial de Genís Roca, carregada de tocs d'humor amb un estil molt proper a Andreu Buenafuente, demostra un cop més les habilitats comunicatives del guru gironí, però amb un punt feble. Tenint en compte l'auditori a qui es dirigia, el recurs constant al castellà només es pot explicar per dues raons: o bé incapacitat d'adequar el registre o bé menyspreu. Això no vol ser una crítica destructiva. Roca sap de què parla i és una persona amb qui val la pena comptar, però li falta aquest punt. No costa tant fer el mateix i controlar millor el canvi de llengua.
De les conferències, em costaria triar-ne la més interessant. Com sempre, persones com Pere Mayans són una garantia. Allò que explica de l'Alguer i la manera com ho explica sempre capta l'atenció de tothom. Al seu bloc ja s'ha referit al Convit, com també ho han fet Meius Ferrés, Marta Rovira, Roger Melcior, Marta Estella, i Meius Ferrés en una nota al Facebook. Un bloc que s'ha consolidat com a referència en aquest Convit ha estat el d'Enric Serra, Aprendre llengües. Però el Convit també ha servit per donar a conèixer la realitat d'Elx a través d'associacions com El Tempir, per fer contactes i per a moltes altres coses que relliguen una mica més la mata de jonc que presidia simbòlicament l'espai.
I a l'exterior, a més de les revistes de l'APPEC i d'uns quants ordinadors, una exposició, Realitat i vitalitat de la llengua catalana, que és també un llibre molt recomanable. De fet el llibre, obra del sociolingüista Jordi Soler i Camardons (entrevistat ara farà dos anys per aquest blocaire; en teniu l'àudio aquí), amplia tot allò que normalment és difícil d'encabir en una exposició. En reprodueix els plafons i l'estructura, però n'amplia continguts de tal manera que esdevé una eina excel·lent per fer una ullada a la realitat i per copsar d'un cop d'ull aquesta vitalitat anunciada i que sempre agraïm que ens recordin, com aquell conte que sempre ens encanta tornar a escoltar. És un d'aquells llibres que afermen la relació amb la comunitat lingüística, que et fan sentir part d'una cosa realment gran, amb problemes, però molt gran. Llegiu-lo.
