És una obvietat i s'ha dit moltes vegades, ja ho sé.
Tot i això m'ha agradat veure-la avui al Presència -el suplement dominical d'El Punt- i no dubto a qualificar-la com la frase del dia.
L'escriu Vicenç Pagès -atenció a "Els jugadors de whist", la novel·la que Empúries li publicarà el proper 3 de setembre, "a priori" un dels llibres més prometedors de la nova temporada- en la seva columna setmanal "Des del jardí".
La d'aquesta setmana es titula "Els diftongs de Joan Manuel Serrat" i parla de la importància que tenen per l'aprenentatge correcte d'una llengua les lletres de les cançons que escolten infants, joves i adolescents. (n'hi ha més)
Després de fer una breu repassada a unes quantes atzagaiades que es van cantant, ja sigui en català -"La tieta", "Llança't"...- o en castellà -"Como un gorrión"...- Pagès tanca la columna amb contundència i claredat. Ja ho he dit, la frase del dia:
"El bil·lingüisme consisteix a parlar malament dues llengües."
