És una resposta crítica a l'article “La LEC, una oportunitat perduda” de Dolors Camats, portaveu d'ICV al Parlament. Desmunt amb arguments tots i cada un dels aspectes positius que hi veu aquesta noia a la LEC.
“És evident que la llei té aspectes positius, el blindatge de l’escola
catalana en llengua i continguts, el reconeixement del valor educatiu
del lleure, l’autonomia de centres que els permetrà adequar projectes
educatius a la seva realitat, la introducció de l’avaluació com a
element de millora en tots els estaments del sistema educatiu... Però
la LEC és sobretot una llei ideològica, no pedagògica Ha estat un camp
de batalla per a les idees, pels model de societat, (...)
Però el que la gent no pot entendre és que renunciem a defensar els valors que ens són propis.”
Retòrica de Dolors Camats
El que la gent no pot entendre és que l'estiu passat el tripartit aprovés la LEC sense debat en el govern, sense cap discussió, sense cap esmena, sense dir ni piu en Saura i els de ICV. En el govern és on ICV havia de defensar els principis d'esquerra i combatre la LEC. Ni tan sols varen tenir la iniciativa de convocar la comunitat educativa al debat. Els de ICV varen callar vergonyosament prometent que prepararien modificacions a la LEC en el Parlament. Propòsits vans, nuls, estèrils i d'esquenes a la comunitat educativa que ja manifestava al carrer. O sigui, donaven per suposat que la LEC de CiU i PSOE acabaria aprovada. En Carod Rovira, també donà suport a la LEC, i a canvi li varen donar un càrrec al seu germà en el mateix dia. ERC va vendre l'educació del poble per un consolat a Paris. Miserable país, miserables polítics.
El que la gent no pot entendre és que una LEC neolliberal, preparada per CiU i pels del PSOE, s'aprovi en un govern dit d'esquerres sense cap discussió, i a l'estiu, quan els mestres i estudiants estan de vacances.
El que la gent no pot entendre que és que una llei de mercat, neolliberal, de la dreta global, de l'OCDE, de la Trilateral, no s'hagi debatut ni en la població educativa, ni en el tripartit, i que s'hagi decidit en el cercle d'Economia, l'OCDE, el govern central, i al Parlament de Catalunya, decidida al tram final per uns polítics, dependents dels bancs i multinacionals i partits als que beneficia aquesta llei.
El que la gent no pot entendre és que ICV renunci a combatre la LEC , i segueixi en el mateix govern que l'ha aprovada, que no renunci a escalfar seients, que mantingui estoicament la humiliació i els enganys dels socis de govern, i segueixi fingint la gran traïció que han acomplert contra el poble. I el que jo no entenc personalment és que s'escrigui que la LEC té valors positius. Una trista compensació de cornuts.
Els elements positius senyalats per la Dolors Camats son molts discutibles:
1. El famós i reiterat “blindatge del català” és fals, un espaventall, ja que el català ja està blindat de fa molts anys per les anteriors lleis i super blindat amb l'estatut. Les amenaces al català fou una invenció del Vargas Llosa i Savater, representants del pensament únic, per a fer por als catalans amb l'amenaça de la llengua catalana, i així votin la llei neolliberal per a que blindin el català, i puguin dir que ha existit un debat de la llei. En Vargas Llosa, Savater i afins fan propaganda a nivell mundial de les lleis d'educació imposades per l'OCDE. El manifest del Vargas Llosa fou l'esquer per espantar els catalans i la cortina de fum d'un debat inexistent, ja que no tenia res a veure amb la LEC. Pot ésser creible que es crei un debat per una amenaça de dos individus que afirmen que canviaran la Constitució i trauran els drets de la llengua catalana? Hem de creure que la LEC ens blinda el català d'una amenaça de dos ximplets intel·ligents que diuen que canviaran la Constitució i ens tornaran a l'època de Franco? Si fos d'ERC els tornaria el carnet esmicolat: “per porucs!”.
Ara ja aprovada la LEC, ja no cal seguir marejant als catalans amb aquesta mentida. És absurd i políticament grotesc. Sols serveix per a fer trinxar de riure als espanyolistes i als inventors de tan enginyós i conegut engany. Els d'ERC van repetir com lloros que la LEC servia per a blindar el català i varen silenciar que una llei classista e il·legal ja que no és va consultar a la comunitat educativa, que servia per a mantenir l'ordre establert i els privilegis dels rics. L'únic debat fou sobre la llengua catalana, un tema fals i fabricat pels espanyolistes Savater i Vargas Llosa. Ara ja és tema mort, vàlid per una tesis doctoral sobre el poder de manipulació dels mitjans de comunicació i dels seus intel·lectuals estrella.
2. “L'autonomia de centres” és un altre engany i un dels elements més negatius de la LEC, ja que és una autonomia falsa. En realitat és solament una “autonomia” dels directors de centres degudament adoctrinats, i formats pel Departament d'Educació. Aquesta LEC acaba amb la democràcia i participació en l'escola i amb la relativa autonomia que tenia fins ara la comunitat educativa dels centres. Amb l'autonomia dels centres, la LEC crea el marc que possibilita la gestió professionalitzada dels centres escolars, es a dir, parlant clar i català, la privatització escolar, es a dir, la rapinya del patrimoni escolar de Catalunya. En diuen autonomia a la gestió professionalitzada, que es caracteritza per no tenir en compte la comunitat educativa i decidir de manera autoritària. L'Ernest Maragall en la LEC en diu autonomia a la pèrdua d'autonomia de la comunitat educativa. El Departament d'Educació ha decidit de manera autònoma, unilateral i autoritària la LEC sense tenir en compte la comunitat educativa. Ha estat una il·legalitat. Però d'ara endavant el Departament d'educació podrà decidir autoritàriament tota mena de despropòsits i abusos sense tenir en compte la comunitat educativa de manera legal, ja que ho permet la LEC. Ara seran autònoms, petits dictadors. En diuen autonomia a la gestió dels directors mentre obeeixin les normes dels inspectors i Secretaris d'Educació. Com qualsevol pot comprendre, aquesta olla de grills, el departament d'E, no hi ha autonomia. Han convertit l'autonomia en l'autoritat dels directors de centres, dels inspectors educatius i del secretari d'Educació. I punt.
3. “L'avaluació dels centres” és una vulgar inspecció i control departamental. Augmenten els inspectors, que imposaran les normes del Departament. Es multiplicaran les avaluacions a alumnes, a professors ,i les inspeccions a les metodologies emprades, les inspeccions de l'assistència dels alumnes, i sobretot les inspeccions als directors de centre, que ja han començat a formar-los i adoctrinar-los en la gestió neolliberal dels centres educatius. Cobraran molt tots aquests funcionaris però caminaran a genolls i hauran de presentar periòdicament com han gestionat la deseducació segons el pla establert. . Les directives departamentals s'hauran de complir a les bones o a les dolentes. Com a pedagog puc dir i afirmar que les inspeccions departamentals i ministerials son anti educatives, sobretot quan venen imposades per una Llei basada en l'autoritat, obediència i control educatiu i una LEC, que augmenta el poder dels inspectors i el pressupost de la nova àrea d'inspectors. La LEC redueix el poder de les gestions participatives, més eficients i formatives.
El rol dels avaluadors és essencial pel funcionament de la fàbrica de la deseducació. Els inspectors han de controlar primerament al director, com en l'exercit, i que aquest controli als demés subordinats, i imposi la competitivitat i quatre bajanades més, que serveixin per integrar als nens al mon del treball i al “mon del coneixement” i a votar cada quatre anys.
Els inspectors sobren en l'educació avui. I la massa d'inspectors que s'estan formant és una malversació milionària mentre mils d'escolars estan en barracons. Sobren tota aquesta massa de paràsits que paralitzen la formació dels nens amb controls inquisitorials i segueixen funcionant inútilment en la secretaria d'educació principalment vigilant i controlant els mestres sindicats, els innovadors, els que no obeeixen les normes departamentals. La LEC augmenta aquest exercit de paràsits disposat a fer avorrir l'escola als nens des de la més primerenca edat. Sra. Camats, les inspeccions no son educatives ni positives, per a qualsevol sensibilitat d'esquerres , o de centre o de dretes.
Ens explica la Camats que la LEC ha estat un camp de batalla d'idees. T'equivoques, Camats. Jo segueixo la LEC des del naixement i ha estat un desert de participació, un desert de debats, un desert d'idees. . En els diaris sols sortien en Maragall dient bajanades contra les manifestacions i mentides i desinformacions sobre la LEC, i també sortien els típics periodistes oficialistes lloant la LEC, com lloros repetint els dictats de la Generalitat, com de costum fan.
La LEC fou un camp de batalla desert on sols apareixia en Maragall i els quatre lloros que repetien el que ell deia, i això des de la seva 'elaboració (feta per CiU i PSC-PSOE, PP i d'altres escollits com Francesc Pedró de l'OCDE i Joan Carles Gallego de Comissions Obreres que desprès l'han recompensat fent-lo cap de CCOO a Catalunya, etc...).
En aquest imaginari camp de batalla d'idees brilla l'absència de la comunitat educativa i la participació d'en Saura, fent la puta i la ramoneta i excusant el debat en el Tripartit, i permetent l'aprovació de la LEC en el govern, i prometent unes misterioses modificacions de la LEC en el Parlament (o sigui desert total de batalla d'idees). No era un camp de batalla, sinó un camp de propaganda d'un sola banda. Absurda estratègia, la d'en Saura: primer, pretendre modificar la LEC, que s'ha de rebutjar completament, i pel que sembla no s'han llegir. Segon error, jugar a Pons Pilat i pretendre modificar la LEC en el Parlament on ICV és absoluta minoria. És l'estratègia de posar tiretes. La gran modificació del Parlament ha estat la prevista i oferta pels espanyolistes: blindar el català que ja estava blindat en les lleis anteriors.
La pregunta és: què li hauran donat els bancs i multinacionals al Saura per a que es comportés com a traïdor? Jo no crec que que en Saura volguí perjudicar gratuïtament a tota la comunitat educativa, majoritariament contra la LEC, sense res a canvi. Tampoc crec que faci el pallasso per ganes a fer pallasso, ni que renunci als valors d'ICV de manera humiliant per instint masoca. Hi ha d'haver algun intercanvi que desconeixem.
El joc d'ICV és menyspreable. Des que l'Ernest Maragall va presentar la LEC l'any 2007, ICV no va comentar, proposar, debatre, ni criticar res. Ni tan sols va proposar o exigir la participació de la comunitat educativa. Potser ni se'n varen assabentar que l'encàrrec el va el Montilla al 2006 i el text de la LEC el varen fer juntament els de Convergència i socialdemòcrates de la Generalitat. ICV ha callat sobre la LEC, ha renunciat al debat, a la batalla d'idees, d'una manera incomprensible al llarg d'aquests anys i fins i tot ha defensat la LEC repetint les coses positives, que encara la Camats repeteix en el seu article. Al final i al veure la reacció dels docents ha desaprovat de manera testimonial la LEC quan ja estava al sac i ben lligada. A n'en Saura li plauran invitacions d'agraïment aquest estiu.
La Camats conclou “La LEC serà una llei durable en el temps, segur.”. Repeteix el que diu la LEC: Una llei que durarà per llei varis governs, diferents governs. Això no ho hauria de repetir “gent” d'esquerres amb aquesta obediència típica a l'ordre constitucional de parlamentari constitucional. Quan s'està contra la LEC, sobretot ideologicament (ja que beneficia als rics i l'ordre establert per ells), s'ha de convocar al boicot, al rebuig, a les manifestacions al carrer, per no dir a la insurrecció com ho fa el president lliberal Zelaya a Hondures. No cal ser tan radical com en Zelaya, un milionari de dretes, que està al costat del poble, però si cal boicotejar des d'ara o setembre la LEC, que imposa obediència, servitud i obligatorietat, decidida a l'espatlla de la comunitat educativa.
La LEC igual que la Constitució, que al menys es va votar en referèndum, són lleis potineres, fetes amb trampa, decidides per uns pocs polítics, al servei de l'ordre establert mundialment, amb vocació de permanència i llarga durada, i aprovades a corre-cuita i amb enganys. La LEC amb l'engany del blindatge a la llengua, l'únic tema que es va debatre. La Constitució amb l'engany de les promeses de democràcia i llibertats i autonomia, que la varen votar per un 58'2% dels ciutadans per a sortir de la dictadura, i desprès resulta que varen votar la monarquia borbònica i a un cap d'estat permanent, un dictador com a cap d'estat, i per a més INRI, el borbó designat per en Franco, que ha mantingut l''aparell franquista intacte, i així estem.
Però el que la gent no pot entendre és que ICV renuncii a combatre la LEC perquè l'han aprovat quatre mangants contra el poble. En Joan Saura hauria de sortir davant de les pròximes manifestacions contra la LEC, que ni tan sols tindran la iniciativa de convocar-les: però és més probable que estigui davant dels mossos dirigint les batudes contra estudiants i professors.
Es una llei ideològica i sobretot pedagògica: la deseducació dels ciutadans.
Tracta de deseducar als ciutadans al servei dels interessos de l'oligarquia del país. Us recomano, per a no allargar-me, que llegiu el llibre de Chomsky la des-educació, que em sembla està en català i tot. L'origen de la deseducació són les directives polítiques de la Trilateral en la década del 70, que s'estan implementant arreu del món. Es tracta de directives dels amos del mon amb els següents representants espanyols que hi han passat o assidus: la família Borbònica, el banc Santander, Solbes, Aguirre, Repsol, Rodrigo Rato, la Caixa, Vargas Llosa, Prisa, Ferrer i Salat, Garrigues, Carvajal y Urquijo etc... La des-educació és un encàrrec de la Trilateral feta a servils pedagogs globals. Una llei global necessària per a controlar la gent amb propaganda oficial i amb quatre mentires, per a formar gent submisa a les autoritats. Un llei global per evitar els rebuigs a la guerra (com al Vietnam), el maig 68, les revoltes a l'autoritat, la revolució a Catalunya al 36, fruit en part d'una forta educació popular i dels sindicats. Les lleis d'educació globals imposades per la Trilateral son necessàries per a domesticar els ciutadans i per evitar que es reprodueixin situacions de revolta davant les injustícies, guerres i abusos dels rics i l'Imperi.
Però el que la gent no pot entendre és que renunciem a defensar els valors que ens són propis.”
Retòrica de Dolors Camats
El que la gent no pot entendre és que l'estiu passat el tripartit aprovés la LEC sense debat en el govern, sense cap discussió, sense cap esmena, sense dir ni piu en Saura i els de ICV. En el govern és on ICV havia de defensar els principis d'esquerra i combatre la LEC. Ni tan sols varen tenir la iniciativa de convocar la comunitat educativa al debat. Els de ICV varen callar vergonyosament prometent que prepararien modificacions a la LEC en el Parlament. Propòsits vans, nuls, estèrils i d'esquenes a la comunitat educativa que ja manifestava al carrer. O sigui, donaven per suposat que la LEC de CiU i PSOE acabaria aprovada. En Carod Rovira, també donà suport a la LEC, i a canvi li varen donar un càrrec al seu germà en el mateix dia. ERC va vendre l'educació del poble per un consolat a Paris. Miserable país, miserables polítics.
El que la gent no pot entendre és que una LEC neolliberal, preparada per CiU i pels del PSOE, s'aprovi en un govern dit d'esquerres sense cap discussió, i a l'estiu, quan els mestres i estudiants estan de vacances.
El que la gent no pot entendre que és que una llei de mercat, neolliberal, de la dreta global, de l'OCDE, de la Trilateral, no s'hagi debatut ni en la població educativa, ni en el tripartit, i que s'hagi decidit en el cercle d'Economia, l'OCDE, el govern central, i al Parlament de Catalunya, decidida al tram final per uns polítics, dependents dels bancs i multinacionals i partits als que beneficia aquesta llei.
El que la gent no pot entendre és que ICV renunci a combatre la LEC , i segueixi en el mateix govern que l'ha aprovada, que no renunci a escalfar seients, que mantingui estoicament la humiliació i els enganys dels socis de govern, i segueixi fingint la gran traïció que han acomplert contra el poble. I el que jo no entenc personalment és que s'escrigui que la LEC té valors positius. Una trista compensació de cornuts.
Els elements positius senyalats per la Dolors Camats son molts discutibles:
1. El famós i reiterat “blindatge del català” és fals, un espaventall, ja que el català ja està blindat de fa molts anys per les anteriors lleis i super blindat amb l'estatut. Les amenaces al català fou una invenció del Vargas Llosa i Savater, representants del pensament únic, per a fer por als catalans amb l'amenaça de la llengua catalana, i així votin la llei neolliberal per a que blindin el català, i puguin dir que ha existit un debat de la llei. En Vargas Llosa, Savater i afins fan propaganda a nivell mundial de les lleis d'educació imposades per l'OCDE. El manifest del Vargas Llosa fou l'esquer per espantar els catalans i la cortina de fum d'un debat inexistent, ja que no tenia res a veure amb la LEC. Pot ésser creible que es crei un debat per una amenaça de dos individus que afirmen que canviaran la Constitució i trauran els drets de la llengua catalana? Hem de creure que la LEC ens blinda el català d'una amenaça de dos ximplets intel·ligents que diuen que canviaran la Constitució i ens tornaran a l'època de Franco? Si fos d'ERC els tornaria el carnet esmicolat: “per porucs!”.
Ara ja aprovada la LEC, ja no cal seguir marejant als catalans amb aquesta mentida. És absurd i políticament grotesc. Sols serveix per a fer trinxar de riure als espanyolistes i als inventors de tan enginyós i conegut engany. Els d'ERC van repetir com lloros que la LEC servia per a blindar el català i varen silenciar que una llei classista e il·legal ja que no és va consultar a la comunitat educativa, que servia per a mantenir l'ordre establert i els privilegis dels rics. L'únic debat fou sobre la llengua catalana, un tema fals i fabricat pels espanyolistes Savater i Vargas Llosa. Ara ja és tema mort, vàlid per una tesis doctoral sobre el poder de manipulació dels mitjans de comunicació i dels seus intel·lectuals estrella.
2. “L'autonomia de centres” és un altre engany i un dels elements més negatius de la LEC, ja que és una autonomia falsa. En realitat és solament una “autonomia” dels directors de centres degudament adoctrinats, i formats pel Departament d'Educació. Aquesta LEC acaba amb la democràcia i participació en l'escola i amb la relativa autonomia que tenia fins ara la comunitat educativa dels centres. Amb l'autonomia dels centres, la LEC crea el marc que possibilita la gestió professionalitzada dels centres escolars, es a dir, parlant clar i català, la privatització escolar, es a dir, la rapinya del patrimoni escolar de Catalunya. En diuen autonomia a la gestió professionalitzada, que es caracteritza per no tenir en compte la comunitat educativa i decidir de manera autoritària. L'Ernest Maragall en la LEC en diu autonomia a la pèrdua d'autonomia de la comunitat educativa. El Departament d'Educació ha decidit de manera autònoma, unilateral i autoritària la LEC sense tenir en compte la comunitat educativa. Ha estat una il·legalitat. Però d'ara endavant el Departament d'educació podrà decidir autoritàriament tota mena de despropòsits i abusos sense tenir en compte la comunitat educativa de manera legal, ja que ho permet la LEC. Ara seran autònoms, petits dictadors. En diuen autonomia a la gestió dels directors mentre obeeixin les normes dels inspectors i Secretaris d'Educació. Com qualsevol pot comprendre, aquesta olla de grills, el departament d'E, no hi ha autonomia. Han convertit l'autonomia en l'autoritat dels directors de centres, dels inspectors educatius i del secretari d'Educació. I punt.
3. “L'avaluació dels centres” és una vulgar inspecció i control departamental. Augmenten els inspectors, que imposaran les normes del Departament. Es multiplicaran les avaluacions a alumnes, a professors ,i les inspeccions a les metodologies emprades, les inspeccions de l'assistència dels alumnes, i sobretot les inspeccions als directors de centre, que ja han començat a formar-los i adoctrinar-los en la gestió neolliberal dels centres educatius. Cobraran molt tots aquests funcionaris però caminaran a genolls i hauran de presentar periòdicament com han gestionat la deseducació segons el pla establert. . Les directives departamentals s'hauran de complir a les bones o a les dolentes. Com a pedagog puc dir i afirmar que les inspeccions departamentals i ministerials son anti educatives, sobretot quan venen imposades per una Llei basada en l'autoritat, obediència i control educatiu i una LEC, que augmenta el poder dels inspectors i el pressupost de la nova àrea d'inspectors. La LEC redueix el poder de les gestions participatives, més eficients i formatives.
El rol dels avaluadors és essencial pel funcionament de la fàbrica de la deseducació. Els inspectors han de controlar primerament al director, com en l'exercit, i que aquest controli als demés subordinats, i imposi la competitivitat i quatre bajanades més, que serveixin per integrar als nens al mon del treball i al “mon del coneixement” i a votar cada quatre anys.
Els inspectors sobren en l'educació avui. I la massa d'inspectors que s'estan formant és una malversació milionària mentre mils d'escolars estan en barracons. Sobren tota aquesta massa de paràsits que paralitzen la formació dels nens amb controls inquisitorials i segueixen funcionant inútilment en la secretaria d'educació principalment vigilant i controlant els mestres sindicats, els innovadors, els que no obeeixen les normes departamentals. La LEC augmenta aquest exercit de paràsits disposat a fer avorrir l'escola als nens des de la més primerenca edat. Sra. Camats, les inspeccions no son educatives ni positives, per a qualsevol sensibilitat d'esquerres , o de centre o de dretes.
Ens explica la Camats que la LEC ha estat un camp de batalla d'idees. T'equivoques, Camats. Jo segueixo la LEC des del naixement i ha estat un desert de participació, un desert de debats, un desert d'idees. . En els diaris sols sortien en Maragall dient bajanades contra les manifestacions i mentides i desinformacions sobre la LEC, i també sortien els típics periodistes oficialistes lloant la LEC, com lloros repetint els dictats de la Generalitat, com de costum fan.
La LEC fou un camp de batalla desert on sols apareixia en Maragall i els quatre lloros que repetien el que ell deia, i això des de la seva 'elaboració (feta per CiU i PSC-PSOE, PP i d'altres escollits com Francesc Pedró de l'OCDE i Joan Carles Gallego de Comissions Obreres que desprès l'han recompensat fent-lo cap de CCOO a Catalunya, etc...).
En aquest imaginari camp de batalla d'idees brilla l'absència de la comunitat educativa i la participació d'en Saura, fent la puta i la ramoneta i excusant el debat en el Tripartit, i permetent l'aprovació de la LEC en el govern, i prometent unes misterioses modificacions de la LEC en el Parlament (o sigui desert total de batalla d'idees). No era un camp de batalla, sinó un camp de propaganda d'un sola banda. Absurda estratègia, la d'en Saura: primer, pretendre modificar la LEC, que s'ha de rebutjar completament, i pel que sembla no s'han llegir. Segon error, jugar a Pons Pilat i pretendre modificar la LEC en el Parlament on ICV és absoluta minoria. És l'estratègia de posar tiretes. La gran modificació del Parlament ha estat la prevista i oferta pels espanyolistes: blindar el català que ja estava blindat en les lleis anteriors.
La pregunta és: què li hauran donat els bancs i multinacionals al Saura per a que es comportés com a traïdor? Jo no crec que que en Saura volguí perjudicar gratuïtament a tota la comunitat educativa, majoritariament contra la LEC, sense res a canvi. Tampoc crec que faci el pallasso per ganes a fer pallasso, ni que renunci als valors d'ICV de manera humiliant per instint masoca. Hi ha d'haver algun intercanvi que desconeixem.
El joc d'ICV és menyspreable. Des que l'Ernest Maragall va presentar la LEC l'any 2007, ICV no va comentar, proposar, debatre, ni criticar res. Ni tan sols va proposar o exigir la participació de la comunitat educativa. Potser ni se'n varen assabentar que l'encàrrec el va el Montilla al 2006 i el text de la LEC el varen fer juntament els de Convergència i socialdemòcrates de la Generalitat. ICV ha callat sobre la LEC, ha renunciat al debat, a la batalla d'idees, d'una manera incomprensible al llarg d'aquests anys i fins i tot ha defensat la LEC repetint les coses positives, que encara la Camats repeteix en el seu article. Al final i al veure la reacció dels docents ha desaprovat de manera testimonial la LEC quan ja estava al sac i ben lligada. A n'en Saura li plauran invitacions d'agraïment aquest estiu.
La Camats conclou “La LEC serà una llei durable en el temps, segur.”. Repeteix el que diu la LEC: Una llei que durarà per llei varis governs, diferents governs. Això no ho hauria de repetir “gent” d'esquerres amb aquesta obediència típica a l'ordre constitucional de parlamentari constitucional. Quan s'està contra la LEC, sobretot ideologicament (ja que beneficia als rics i l'ordre establert per ells), s'ha de convocar al boicot, al rebuig, a les manifestacions al carrer, per no dir a la insurrecció com ho fa el president lliberal Zelaya a Hondures. No cal ser tan radical com en Zelaya, un milionari de dretes, que està al costat del poble, però si cal boicotejar des d'ara o setembre la LEC, que imposa obediència, servitud i obligatorietat, decidida a l'espatlla de la comunitat educativa.
La LEC igual que la Constitució, que al menys es va votar en referèndum, són lleis potineres, fetes amb trampa, decidides per uns pocs polítics, al servei de l'ordre establert mundialment, amb vocació de permanència i llarga durada, i aprovades a corre-cuita i amb enganys. La LEC amb l'engany del blindatge a la llengua, l'únic tema que es va debatre. La Constitució amb l'engany de les promeses de democràcia i llibertats i autonomia, que la varen votar per un 58'2% dels ciutadans per a sortir de la dictadura, i desprès resulta que varen votar la monarquia borbònica i a un cap d'estat permanent, un dictador com a cap d'estat, i per a més INRI, el borbó designat per en Franco, que ha mantingut l''aparell franquista intacte, i així estem.
Però el que la gent no pot entendre és que ICV renuncii a combatre la LEC perquè l'han aprovat quatre mangants contra el poble. En Joan Saura hauria de sortir davant de les pròximes manifestacions contra la LEC, que ni tan sols tindran la iniciativa de convocar-les: però és més probable que estigui davant dels mossos dirigint les batudes contra estudiants i professors.
Es una llei ideològica i sobretot pedagògica: la deseducació dels ciutadans.
Tracta de deseducar als ciutadans al servei dels interessos de l'oligarquia del país. Us recomano, per a no allargar-me, que llegiu el llibre de Chomsky la des-educació, que em sembla està en català i tot. L'origen de la deseducació són les directives polítiques de la Trilateral en la década del 70, que s'estan implementant arreu del món. Es tracta de directives dels amos del mon amb els següents representants espanyols que hi han passat o assidus: la família Borbònica, el banc Santander, Solbes, Aguirre, Repsol, Rodrigo Rato, la Caixa, Vargas Llosa, Prisa, Ferrer i Salat, Garrigues, Carvajal y Urquijo etc... La des-educació és un encàrrec de la Trilateral feta a servils pedagogs globals. Una llei global necessària per a controlar la gent amb propaganda oficial i amb quatre mentires, per a formar gent submisa a les autoritats. Un llei global per evitar els rebuigs a la guerra (com al Vietnam), el maig 68, les revoltes a l'autoritat, la revolució a Catalunya al 36, fruit en part d'una forta educació popular i dels sindicats. Les lleis d'educació globals imposades per la Trilateral son necessàries per a domesticar els ciutadans i per evitar que es reprodueixin situacions de revolta davant les injustícies, guerres i abusos dels rics i l'Imperi.
