El Govern de la Generalitat insisteix i repeteix que l’acord de finançament a què han arribat compleix l’Estatut.
L'anàlisi pausat i detallat demostra que no és veritat.
No es compleix l’Estatut i no es compleix tampoc el canvi de model al qual aspiràvem
Crec que des de CiU s'ha fet un esforç lloable per contrarestar tanta inexactitud i tanta falsedat amb dades concretes i frases textuals extretes de l'Estatut i del document d'Helena Salgado.
Només cal saber llegir per adonar-se de qui diu la veritat i qui no.
El ball de xifres i la picabaralla política ja comença a esgotar. Prou que ho sé. Però, amb el debat parlamentari de la setmana que ve -no us el perdeu-, el tema no es pot donar per acabat tan fàcilment.
- L’acord afirma que “se respetaran los resultados del modelo de 2001 para que ninguna comunidad autónoma pierda con el cambio de modelo a través de la garantía de statu quo”. És a dir, diuen que fan un nou model, però alhora garanteixen que ningú perdrà el seu status actual. És evident, doncs, que tot alhora no pot ser i per tant, no hi ha canvi de model, malgrat que aquest era l’objectiu pel qual es va fer l’Estatut: un model més just que limités la solidaritat i que servís per reduir el dèficit fiscal.
- No es compleix la bilateralitat. L’acord de finançament és taxatiu: afirma que “no será precisa la reunión de la comisiones mixtas para dar efecto a lo previsto en relación a las necesidades globales de financiación”.
- No es té en compte l’esforç fiscal. L’article 206.3 estableix que s’ha de garantir un finançament similar per totes les comunitats autònomes per prestar els serveis d’educació, sanitat, i serveis socials sempre i quan portin a terme un esforç fiscal similar. Això s’ha obviat.
- La realitat és que Catalunya tindrà menys euros per habitant en sanitat, educació i serveis socials que moltes altres comunitats autònomes com ara Andalusia. Pagarem per renda i cobrarem per població (és a dir, sense tenir en compte l’esforç fiscal, quan això és el que s’havia de canviar), i a més, ajustada a la baixa, perquè els criteris que fixa l’Estatut per rectificar la població no s’han tingut en compte (immigració, costos diferencials, densitat de població, dimensió dels nuclis urbans i població en situació d’exclusió social).
- No es compleix l’ordinalitat. Estar per sobre de la mitjana no és el mateix que complir l’ordinalitat (no perdre llocs en el rànquing de renda per càpita després de contribuir a la solidaritat). Per complir-se, ens hauríem de situar 17 punts per sobre de la mitjana, després d’aportar a la solidaritat, i no 5, com diu el tripartit que ens situarem. És a dir, 3 vegades menys.
- Desapareix el Consorci Tributari. El mes de gener, el Govern, en el seu document de resposta al document Solbes, deia que faltaven garanties per l’establiment del Consorci. Ara, ha desaparegut.
- La resolució que va aprovar el Parlament (amb els vots de CiU i el tripartit) el 2 d’octubre de l’any passat fixava que el nou model de finançament havia de servir per reduir el dèficit fiscal. Tenint en compte els 16.735 M€ de dèficit i les xifres que diu el tripartit que aconseguirem està clar que no es podrà reduir.
- CiU va fer quatre preguntes al conseller Castells durant el ple del Parlament, les quals van quedar sense resposta:
- Què ha canviat del model que el desembre va proposar Solbes? Salgado va afirmar diumenge que pràcticament res. El mes de gener, el tripartit va presentar un document que va qualificar com una esmena a la totalitat a aquell model. Deia que no es complia la bilateralitat, la ponderació de població, l’ordinalitat, el Consorci Tributari...Per què l’ha acceptat ara?
- Quants recursos per habitant tindrem per sanitat, educació i serveis socials? I la resta de comunitats autònomes?
- Quines comunitats quedaran per sota la mitjana? Està clar que totes les comunitats no podran estar per sobre de la mitjana com va prometre Zapatero.
- D’on surten els 4.028 M€ (fins avui 3.855M€)?
- El fet és que el tripartit no ha explicat encara d’on surten les xifres que han anunciat. Unes xifres, per cert, molt precises. El que si sabem és que si sumem totes les quantitats que diuen que rebran totes les comunitats autònomes suma 13.918 M€, mentre que el Govern espanyol diu que només aportarà 11.000 milions d'€.
Que Déu ens agafi confessats!
Algú pot dir que res del que afirmo aquí no és cert?
Però hauries de fer l'esforç d'anar més enllà, i et mous en la volada curta i el regat en curt igual que la nostra patètica classe política.
Et pots estalviar donar xifres, la xifra més important és que la societat civil catalana i la seva classe política està totalment desvallestada.
T'hauries de preguntar, el perquè s'ha arribat a aquesta situació tant deplorable ?
Què ha passat aquets últims 25 anys ?
Perquè els governs de CiU van escanyar a nivel econòmic els municipis governats per ERC ? el pocs que hi havia llavors. Com el d'Artesa de Segre, Borges Blanques i Montblanc, pregunta-ho als que van ser alcaldes en aquell temps.
Perquè CiU va intentar "comprar" aquets alcaldes ?
Perquè a l'hora de la veritat CiU sempre ha defugit de pactar amb ERC ?
Perquè Artur Mas va rebentar l'estatut i molts vau callar ?
Perquè molta gant d'ERC calla quan sap que el primer que va rebentar l'estatut va ser en Montilla ? Bé això ens ho preguntem molts de nosaltres.
Què collons passa en aquets país que les forces nacionals no es poden entendre ?
Et creus que només és culpa d'ERC ?
A mi aquest puto finançament me la porta fluixa.
Em preocupa molt més els rerefons de tota aquesta política colonial, i tot el que se'n deriva.
Apa
Salutacions, el meu fill també toca el Txelo, i espero que algun dia reflexioneu/nem tots plegats i no ens quedem en la curta volada.
Confiem que CDC mantingui el seu criteri i no afluixi els seus plantejaments.
A mi tampoc no m'agrada gens el resultat final i crec que són molts els qui han desmuntat els arguments del conseller Castells, començant per la pròpia ministra.
Comprenc que Esquerra estigui tan agafada que no tingui més remei que acatar-ho, la respecto, però és bo per al país que hi hagi veus crítiques perquè quedi clar que no tots combreguem amb rodes de molí.