El I Congrés de serveis lingüístics de territoris de parla
catalana ha estat un èxit. La iniciativa, que neix gràcies a l’impuls de
Hi he pogut sentir noves perspectives en l’ensenyament del català als nouvinguts, i iniciatives que prometen una manera nova d’encara els reptes, més rigorosa, més agosarada i més ambiciosa. Hi he après. He pogut conèixer eines i m’ha servit per compartir problemàtiques amb altres persones i àmbits d’acció.
Però encara tinc preguntes per fer sobre alguns aspectes de l’ensenyament del català als nouvinguts. Preguntes que vaig fent a totes aquelles persones amb qui comparteixo la dèria i la feina sobre aquest tema.
La primera pregunta és per què no disposem d’una eina audiovisual per a l’aprenentatge del català? Ja sé que s’ha fet un gran esforç per crear eines digitals. Però cal tenir en compte per a moltes persones internet és, senzillament, un món inaccessible. En canvi, un DVD podria fer arribar l’aprenentatge del català molt més enllà. Es pot pensar que calen molts recursos per enregistrar les imatges actuals del Digui-Digui. Jo proposo que, en canvi, s’aprofitin les imatges que ens ofereixen totes les sèries produïdes per TV3 com a base. Amb unitats didàctiques que interpretin els diàlegs i aquestes imatges de recurs, es pot crear una eina força útil per a l’alumnat nouvingut.
La segona pregunta és per què no existeix un sistema d’avaluació dels cursos? De la mateixa manera que es fa en altres àmbits de formació, caldria tenir una eina per avaluar els resultats a curt i mitjà termini del pas pels cursos de català de tantes i tantes persones. Cal que coneguem amb una certa precisió quin retorn tenen tots aquests esforços invertits, quins resultats proporcionen a les persones que els fan, però també quina incidència tenen en el seu ús del català.
